Cinc vegades que el Govern espanyol no ha dit la veritat sobre la ciència
L'Executiu central ha negat les retallades, ha promès més suport quan millorés l'economia i ha proposat un pacte d'Estat
La ciència espanyola està en crisi, perjudicada per anys de retallades, inestabilitat laboral de les plantilles i una complexa burocràcia que complica la feina dels investigadors. El Govern espanyol ha promès en diverses ocasions que la situació canviarà, però moltes de les promeses no s'han complert. Aquests en són cinc exemples.
Luis de Guindos nega les retallades
Les declaracions
El ministre d'Economia, Luis de Guindos, va afirmar, el febrer de 2013, que la de recerca i desenvolupament (R+D) és “una de les poques partides” que no s'havien retallat en aquells pressupostos. El ministre va assegurar que els recursos per a R+D+I havien crescut en els últims anys.
La realitat
En dos anys, del 2011 al 2013, el Govern del Partit Popular va retallar el finançament de R+D gairebé un 30%.
El Govern menteix a Brussel·les sobre les retallades
Les declaracions
En el Programa Nacional de Reformes d'Espanya 2013 que el Govern espanyol va enviar a Brussel·les per donar confiança als supervisors comunitaris s'afirmava que “la despesa en recerca, desenvolupament i innovació civil no havia patit cap retallada respecte al pressupost de l'any anterior, la qual cosa contrasta amb la retallada mitjana (sic) de la despesa dels ministeris, del 8,9%”.
La realitat
Les dades de l'Observatori Espanyol de R+D+I (ICONO), que depèn del Govern central, indicaven llavors que en l'apartat esmentat pel Govern existia una retallada de 67,12 milions d'euros, una quantitat que, tot i que suposa només l'1,19% del pressupost total, és superior al pressupost del CNIO, el principal centre d'investigació sobre càncer d'Espanya.
Les promeses incomplertes de Mariano Rajoy
Les declaracions
En la seva primera visita a un centre de recerca després de dos anys i mig com a president, Mariano Rajoy va oferir un discurs en què prometia suport a la ciència. "Puc assegurar que es farà sentir el compromís d'aquest Govern amb la ciència i amb la innovació. En aquest any 2014, ara que la situació del país ha millorat, almenys una mica, s'ha fet un esforç pressupostari important en les partides de R+D+I, que són les més elevades des del 2009. Jo asseguro aquí que així seguirà en el futur", deia.
La realitat
La realitat és que, malgrat la recuperació, la inversió en R+D ha seguit perdent pes durant el Govern de Rajoy. Encara que la despesa en R+D va augmentar un 0,7% el 2016, l'economia va créixer un 3,3%. Això significa que el desemborsament es va situar en l'1,19% del PIB, davant de l'1,22% del 2015, segons dades de l'INE. Mentre que a la Unió Europea es gasta un 27,4% més que el 2009, a Espanya es desemborsa un 9,1% menys.
Les declaracions
En aquell mateix discurs, feia promeses més enllà del pressupost. “Hem de procurar un entorn adequat d'innovació, una regulació estable, ajudes fiscals i lleis aplicables i previsibles, i hem d'assegurar un ambient amb bones oportunitats perquè els investigadors puguin desenvolupar el seu talent en un marc de llibertat, d'estabilitat i de compromís”.
La realitat
De fet, el Govern espanyol ni tan sols ha estat capaç d'utilitzar els diners que pressuposta per a R+D. El 2016, només es va poder fer servir un terç del pressupost que en principi s'havia dedicat a aquesta partida. A més, el novembre del 2017, els directors d'alguns dels principals centres de recerca del país lamentaven les traves per rebre finançament ja aprovat o fer contractes indefinits a científics a causa de les noves lleis imposades pel Govern de Mariano Rajoy.
Cada vegada més lluny d’Europa
Les declaracions
El 2016, la secretària d'Estat d'Investigació, Desenvolupament i Innovació (R+D+I), Carmen Vela, afirmava en una entrevista que creia "possible" que el país arribés a destinar el 2% del producte interior brut (PIB) a R+D+I, encara que és "bastant difícil". En aquella mateixa entrevista, afirmava que part de les dificultats per arribar a aquesta xifra era la poca implicació de les empreses. En una altra entrevista, ja a l'abril del 2017, seguia considerant que arribar al 2% el 2020 era possible. Només dos mesos després de la conversa en la qual Vela considerava possible arribar al 2% del PIB d'inversió, afirmava que era "extremadament difícil" complir l'objectiu per la "poca dedicació" de les empreses espanyoles en aquest camp.
La realitat
Al novembre, les dades de l'INE mostraven que Espanya no només no s'apropava al 2% del PIB, sinó que se n'allunyava encara més, fins a l'1,19%. Davant del que afirmava Vela, la inversió privada va augmentar un 3%, un increment contrarestat per una caiguda del 2,7% a l'Administració pública i de l'1,5% a l'ensenyament superior.
El pacte per la ciència, només una proposta
Les declaracions
Luis de Guindos va anunciar el gener del 2017 la seva intenció d'impulsar un pacte per la ciència per situar Espanya "al nivell dels països de l'entorn en aquesta matèria". A més de mesures per resoldre els problemes burocràtics que ofeguen la ciència espanyola, De Guindos apostava per garantir l'estabilitat en les partides pressupostàries, independentment del cicle econòmic, amb l'objectiu d'aconseguir una inversió del 2% del PIB el 2020. La setmana passada, De Guindos insistia en la idea del pacte d'Estat.
La realitat
Des que De Guindos va anunciar el seu pla, ara fa un any, representants del seu departament s'han reunit dues vegades amb cadascun dels grups parlamentaris. Afirmen que hi ha punts d'acord, com l'augment del nombre d'investigadors o la millora de les ajudes, i creuen que poden arribar a un pacte, però de moment no existeix cap concreció. El desembre del 2013, els partits de l'oposició van escenificar la signatura d'un pacte d'Estat en la qual no s'incloïa el PP.
