Selecciona Edició
Connecta’t
Selecciona Edició
Mida de la lletra

El secessionisme recorre a falses promeses per sustentar la seva campanya

El repte dels partits independentistes durant tota la campanya, que acaba aquest dimarts, ha estat tornar a il·lusionar l'electorat malgrat l'estrepitós fracàs del procés

Carme Forcadell, Raül Romeva, Gabriel Rufián, i Albano Dante Fachin  durant l'acte de campanya d'ERC a Sabadell.
Carme Forcadell, Raül Romeva, Gabriel Rufián, i Albano Dante Fachin durant l'acte de campanya d'ERC a Sabadell. EFE

Els partits independentistes han hagut de construir un argumentari a tota velocitat, no només per intentar donar coherència als cinc anys de pla secessionista fallit, sinó també per transmetre la idea que segueix sent possible la ruptura amb Espanya. Tant Junts per Catalunya com Esquerra Republicana han elaborat uns argumentaris segons els quals la independència es va proclamar i si no es va aplicar no va ser perquè el Govern no ho tingués tot a punt, sinó per por d'una "reacció desproporcionada" de l'Estat. "Diumenge [dos dies després de la declaració independentista del 27 d'octubre] vam voler fer una sèrie de coses, però en aquell moment hi havia una gran incertesa sobre la reacció de l'Estat i no volíem pressionar els funcionaris", es va justificar dilluns el cap de llista de Junts per Catalunya, Carles Puigdemont, en una entrevista a RAC1.

Aquesta versió, que és la que tots els candidats han repetit durant la campanya, contrasta amb la documentació intervinguda per la Guàrdia Civil a la Generalitat, segons la qual alguns exdirigents sabien que les anomenades "estructures d'Estat" per fer efectiva la independència no estaven preparades. És el cas de l'Agència Tributària. "Estem preparats", va dir Puigdemont al setembre, en referència al fet que podien assumir la gestió de tots els impostos. Però en les converses intervingudes, l'anterior responsable d'Hisenda, Lluís Salvadó, admetia que l'agència estava "molt verda" perquè no tenia ni prou personal ni un banc central ni control de duanes. Malgrat tot, aquest dilluns Puigdemont va insistir: "Les estructures estan preparades, però vam decidir deixar en suspens el seu desplegament".

No és l'únic exemple de falsedat o promesa irreal que han fet els independentistes durant la campanya. A continuació es detallen les més recurrents:

La sortida dels presos. "Els presos sortiran de la presó gràcies als vots del 21-D". Ho ha afirmat tant Puigdemont com altres dirigents de la seva candidatura i d'ERC. A dia d'avui, quatre dirigents independentistes segueixen a la presó. Es tracta dels exconsellers Oriol Junqueras (Vicepresidència) i Joaquim Forn (Interior) i els exlíders de les entitats privades Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez, i Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. Els dos primers es troben a la presó preventiva per ordre del jutge del Suprem Pablo Llarena. Els dos activistes ho estan per ordre de la jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela, i la secció segona de l'alt tribunal va desestimar els recursos la setmana passada.

El retorn de Puigdemont. La tornada des de Brussel·les de l'expresident en cas de victòria del bloc separatista és una altra promesa que Junts per Catalunya repeteix diàriament. "Si hi ha una majoria que ens dona confiança, tornaran el president, el vicepresident i els consellers destituïts injustament. Això ha de ser possible i no pot haver-hi cap altra alternativa", va dir el candidat. Puigdemont va marxar a Brussel·les voluntàriament amb alguns dels seus consellers amb la finalitat d'evitar l'acció de la justícia espanyola. A dia d'avui, el Tribunal Suprem manté per a ells una acusació per presumptes delictes de rebel·lió, malversació i sedició. I el resultat electoral no ha d'influir necessàriament en la decisió del jutge de mantenir aquestes acusacions.

El Govern espanyol haurà d'aixecar l'article 155. La intervenció de la Generalitat mitjançant aquest article va ser aprovada al Senat amb el suport del PP, el PSOE i Ciutadans. D'una banda, Puigdemont adverteix que aquests partits podrien no acceptar el resultat del 21-D, però, de l'altra, demana una victòria "nítida" que obligui el Govern central a retirar el 155. Però el fet que l'article es retiri no depèn d'això.

Rajoy haurà de negociar. Puigdemont no ha esmentat la paraula "unilateralitat". La seva aposta, diu, és el "diàleg". I, en la seva opinió, si el separatisme guanya, al Govern espanyol no li quedarà més remei que seure a negociar per "implementar" la república. El Govern central ja ha dit que no negociarà la implementació d'una república catalana.

Europa ens escoltarà. Puigdemont ha passat d'arremetre contra la Unió Europea a dir que Europa està molt pendent del 21-D i que considera un "èxit" la seva estratègia de fugir a Brussel·les. Ahir, ERC va tornar a dir que les cancelleries demanen informació sobre la marxa del procés de cara a les eleccions del 21-D.