Antón Costas: “Les empreses només tornaran si hi ha una declaració que es complirà la llei”

Antón Costas (Vigo, 1949) és una de les persones que més bé saben com ha afrontat el procés el món empresarial català. Ho ha vist des de la tribuna que li va donar la presidència de l'influent lobby del Cercle d'Economia i la seva participació activa en la vida econòmica barcelonina. Després de la fugida de més de 3.000 seus socials d'empreses, al seu parer, “Catalunya es juga ara caure o no en la mediocritat empresarial”.

Pregunta. Què ha suposat la marxa d'aquestes companyies?

Resposta. Catalunya ha perdut capacitat estratègica de futur. Però també s'ha inoculat el virus de la desconfiança, que ha afectat les empreses i les decisions d'inversió. Cal distingir entre el risc i la incertesa. El risc es pot controlar i t'hi pots adaptar, però no la incertesa. Què han fet les empreses? Quedar-se al marge esperant que la boira escampi o bé agafar un camí clar. Ara moltes estan aturades al marge, però després del dia 21 veurem un cert repunt de sortides.

P. Sigui quin sigui el resultat?

R. Tret que n'hi hagi un que ens sorprengui a tots. Això es podria produir si després del caos alguns decideixen abstenir-se i es mobilitzen votants que en altres ocasions no se sentien cridats a fer-ho. Això, de totes maneres, no ens garanteix un Govern i sí que pot provocar frustració entre els independentistes que portarà un cert clima de desànim. Després del 21-D, la boira no escamparà fins al cap de diversos mesos.

P. Aquesta situació expressa la fractura social que hi ha ara?

R. No és en termes de nivells de desigualtat de rendes o oportunitats. Estem veient una fractura civil. I si amaguem que existeix no la podrem afrontar. El principal risc és no admetre que aquesta ferida hi és i que això té conseqüències.

P. El deteriorament econòmic es pot revertir?

R. Sí, però cal transmetre una clara convicció que aquesta situació no es tornarà a produir amb un compromís que es renuncia a la unilateralitat com a instrument polític. Això requerirà una declaració política del nou Parlament en la qual totes les forces garanteixin que les decisions es prendran dins del marc constitucional i estatutari. I que qualsevol canvi es farà d'acord amb la legislació.

P. En aquesta campanya els partits independentistes no estan sent ambigus en aquest assumpte?

R. Des del Cercle d'Economia reclamàvem en una nota d'opinió un pronunciament clar sobre el respecte a la llei. I és cert, no apareix als programes.

P. En diversos documents també sostenien que el procés no era el problema més greu de Catalunya. S'ha desatès el debat social?

R. S'ha amagat aquest debat i els problemes de bon govern. I un altre assumpte sobre el qual haurem de reflexionar molt és l'atac terrorista gihadista de la Rambla, quan Barcelona és un focus d'activitat gihadista.

Es requereix més valentia per ser moderat que radical o immobilista”

P. Els partits independentistes acusen el Govern central d'afavorir la fugida d'empreses. Què n'opina?

R. Tot el que ha passat ve a demostrar que la llei de la gravetat segueix vigent a Catalunya. Em pregunten sovint sobre suposades pressions o trucades de Madrid a empreses. Però tot va començar el dilluns 2 d'octubre, quan dues entitats financeres adverteixen d'una sortida intensa de dipositants catalans, que va seguir fins dijous, quan un banc va traslladar la seva seu social. Algú de Madrid va trucar als dipositants catalans perquè traguessin els seus fons?

P. L'antiga Convergència era el partit més proper a les empreses. No el van advertir d'aquestes conseqüències?

R. CiU va ser aquella cola de la societat amb els interessos industrials, però no pots ser a tots dos llocs alhora. Sí, vam avisar reiteradament, però van preferir pensar no només que no tindria efectes, sinó que serien positius.

P. Els independentistes al·leguen ara que els efectes d'aquests trasllats són mínims.

R. Això només ho pot dir una persona sense familiaritat amb els mecanismes de presa de decisions de les empreses. Jo recordo [Andreu] Mas-Colell quan deia que si hagués de decidir sobre si preferia tenir fàbriques o seus, ell optaria per les seus. A més de ser centres de decisió, atreuen altres empreses i llocs de treball amb un alt valor afegit.

L’ANC va donar al malestar una sortida populista, il·liberal i antipluralista”

P. El president del Govern els va acusar de ser equidistants. Aquests trasllats van ser un missatge al Govern destituït?

R. Reconèixer que existeixen mancances que no ajuden a resoldre els problemes a totes dues bandes no es pot considerar equidistància. En els últims anys es requereix més valentia per ser moderat que radical o immobilista. I això està passant des de l'emergència de l'independentisme populista el 2012.

P. L'independentisme és una forma de populisme?

R. Una part, sí. L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) emergeix en el mateix moment que l'esquerra alternativa del 15-M i també es basa en el malestar social. Però li dona una sortida que, al meu parer, és la d'un populisme antipluralista i impropi d'una democràcia liberal. És populista perquè proposa solucions utòpiques, veiem el seu antipluralisme quan parla d'un sol poble, i és il·liberal perquè està en contra de la complexitat i sofisticació d'una democràcia que es regeix per regles. No estic denunciant l'independentisme, que és una opció política legítima, però sí que li demano que recuperi la seva arrel democràtica.

P. Creu que l'ANC ha estat un Govern a l'ombra?

R. Hem vist com es reunia a Palau, com es prenien decisions i després es comunicaven al Govern oficial... La política ha de recuperar la dignitat perduda per la insistència d'aquest govern a l'ombra. Catalunya necessita un punt i a part. Sense revenges ni humiliacions. Malgrat tot, alguna cosa d'això sí que es produirà. Després de cinc anys, no pretenc que hi hagi una col·laboració intensa entre els Governs central i català, però cal fer un esforç per acordar com estar en desacord.