Selecciona Edició
Connecta’t

Dos urbans del 4-F denuncien un “muntatge” per part de l’entorn de Rodrigo Lanza

Els dos policies jubilats per incapacitat asseguren que es va construir una trama per condemnar-los per tortures

Els dos urbans que ara denuncien un "muntatge" per part de l'entorn i Lanza.
Els dos urbans que ara denuncien un "muntatge" per part de l'entorn i Lanza.

“Nosaltres també som víctimes de Rodrigo Lanza”, asseguren Víctor Baiona i Bacari Samyang, els dos guàrdies urbans ja jubilats que van testificar contra ell en el conegut com a cas 4-F, d'un policia local que va quedar tetraplègic en el desallotjament d'una casa okupa a Barcelona el 2006. Tots dos acusen l'entorn de Lanza de fer un “muntatge” que va concloure amb la seva condemna el 2011 a dos anys i tres mesos de presó per haver torturat el fill d'un diplomàtic, Yuri Sarran, després d'una picabaralla a la sala Bikini de Barcelona.

Els dos policies van ser testimonis clau en la condemna de Rodrigo Lanza. Samyang anava amb el guàrdia urbà ferit i va identificar clarament Lanza, i Baiona va participar en la seva detenció. El documental Ciutat morta, emès el 2015, posava en dubte els seus testimonis perquè els dos agents van ser condemnats per tortures a Sarran: el van colpejar, li van apagar un cigarro encès i li van passar un pal de fregar per la cara, segons la sentència ferma de l'Audiència. El tribunal afegia que tots dos “van falsejar el testimoni” i “van simular” que el jove estava venent haixix, tot i que no els va condemnar per aquest últim fet perquè no ho va demanar cap de les parts.

Ara, amb Lanza de nou a la presó, acusat de matar Víctor Laínez a Saragossa, els dos guàrdies urbans (van aconseguir la baixa per incapacitat abans que l'Ajuntament els expulsés del cos per la seva inhabilitació fins al 2022) denuncien que l'entorn de Lanza els va sotmetre a un seguiment després del 4-F, i que “es van posar en contacte” amb Sarran i “el van convèncer” perquè els denunciés tres mesos després dels fets, “oferint-li fins i tot assistència lletrada”. D'aquesta manera, expliquen, van aconseguir una “jugada mestra” que va acabar amb la seva condemna, que va servir després per desacreditar-los.

“La nostra paraula va quedar anul·lada amb aquest documental”, han insistit els dos en roda de premsa. I han assenyalat que la seva emissió el 2015, tres mesos després del seu ingrés a la presó, els “va allargar i va complicar” l'estada al centre penitenciari. Tots dos han criticat que després de l'assassinat de Víctor Laínez no hi hagi hagut crítiques per part dels qui llavors van donar suport a Lanza, que han definit com un “grandíssim actor”, capaç d'“enganyar polítics, periodistes i part de la societat”.

“Fins ara hem acotat el cap, som els torturadors del 4-F”, lamenta Samyang, que subratlla que ha passat una quarta part de la seva vida defensant-se d'aquest assumpte. I denuncien un “conflicte d'interessos” i una “utilització política” del cas. I insisteixen que el documental ometia una altra dada clau: el “motiu real” del suïcidi de Patricia Heras, una altra de les condemnades pel 4-F. Al seu parer, i remetent-se en una entrada al seu blog, el que va moure Heras a treure's la vida van ser les “infidelitats de la seva parella sentimental”.

“A Lanza el van convertir en un heroi perquè el documental Ciutat morta deia que havia ingressat injustament a la presó. Ara que nosaltres hem estat injustament a la presó, no ens volem erigir en herois, però sí que ens demanin perdó els polítics que van donar suport a Lanza. ¿Algú ens demanarà perdó almenys?”, han conclòs els dos agents, que fins ara no han presentat cap denúncia pels fets que relaten.