Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ

Llops i banderes

Els humans hauríem d'aprendre alguns valors dels llops, començant per la seva solidaritat

Fotograma del documental 'Frozen Planet' de la BBC.
Fotograma del documental 'Frozen Planet' de la BBC.

Observant una foto aèria del documental Frozen Planet de la BBC, es veu un grup de llops que camina en fila índia per un paisatge abundantment nevat i envoltat de bosc

Al capdavant caminen tres llops que es noten cansats, són els més vells o malalts de la bandada. Van davant per no quedar ressagats i ser presa fàcil dels depredadors. Els segueixen cinc llops forts, els més guerrers i amb experiència, que defensen la bandada. A continuació el futur, la fertilitat, els joves, que van seguits per cinc llops guerrers més que protegeixen la rereguarda. Finalment, i a certa distància, el llop o lloba Alfa que es desplaça de posició, coordina i mana els altres. La bandada es mou al ritme que marquen els més febles, es cuiden els uns als altres. Podríem definir-ho com una societat solidària i organitzada.

Si en aquesta foto substituíssim els llops per un grup d'humans, l'organització i les distàncies entre els components serien unes altres. Els vells, malalts, febles i pobres anirien a la cua, a una gran distància del grup, abandonats a la sort dels depredadors. En cas de ser atacats ningú els aniria a socórrer. Els més forts, els rics, anirien al capdavant, competint entre ells per ser els primers i acumulant el màxim de privilegis. En el centre i avançant lentament, un altre grup, la classe mitjana, on una part lluitaria contra l'altra part, dividits en dos blocs monolítics, identificats per les seves banderes corresponents i armats amb arguments que van ser dissenyats especialment per enfrontar-los.

Els humans hauríem de protegir els col·lectius més pobres, vells i febles de la societat per evitar que caiguin en les urpes dels depredadors sense poder fer front al pagament de les seves hipoteques o als rebuts d'electricitat que escalfen casa seva a l'hivern. Els que amb prou feines sobreviuen amb sous tercermundistes en una societat amb preus del primer món. Els que no tenen feina, els que recullen menjar als bancs solidaris d'aliments, els que cauen en la indigència i dormen al carrer. Els refugiats polítics que fugen de la repressió i de les guerres que assoten els seus països, els emigrants que busquen un futur millor per a ells i les seves famílies i moren ofegats a les platges del mateix mar Mediterrani on ens banyem quan estem de vacances.

La solidaritat, ja sigui entre classes socials, entre comunitats o entre països, s'està pansint. S'ha perdut el glamur de ser solidari. Només cal fixar-se en la distribució de la renda a la nostra societat, dominada per un capitalisme cada vegada més liberal i per nacionalismes excloents.

La radicalitat ens fa més febles, com a país, com a societat i com a persones. Som testimonis d'una guerra entre banderes, estelades contra nacionals, però cap de vermella. La bandera vermella aportava anys enrere valors de solidaritat, internacionalisme proletari, reivindicacions socials, honestedat. Aquests valors s'han diluït i han estat arrasats, substituïts per "els altres ens roben", "som més intel·ligents que ells", "nosaltres som demòcrates, ells són feixistes", com si la intel·ligència o el fet de ser demòcrata poguessin repartir-se per càpita entre milions de persones d'un mateix bloc per igual. Les espases continuen ben altes, la lluita continua i així la societat no pot progressar.

Aprenguem una mica dels llops.