Selecciona Edició
Connecta’t
XAVIER DOMÈNECH, CANDIDAT DE CATALUNYA EN COMÚ-PODEM

“Un Govern amb ERC i el PSC és viable en la mesura en què cap d’ells ens veta”

El cap de llista de la coalició d'esquerres considera que la seva proposta és la millor solució per fugir de la política de blocs

Xavier Domènech, candidat de Catalunya en Comú-Podem, en un moment de l'entrevista.
Xavier Domènech, candidat de Catalunya en Comú-Podem, en un moment de l'entrevista.

Xavier Domènech (Sabadell, 1974) és el candidat de Catalunya en Comú-Podem, l'aliança entre el partit que va fundar Ada Colau, alcaldessa de Barcelona, i el de Pablo Iglesias. Creu que l'única sortida a la crisi de Catalunya passa per un Govern de la seva formació amb ERC i el PSC, un tripartit que veu possible malgrat el veto mutu de republicans i socialistes.

Pregunta. En aquesta campanya hi ha un bloc independentista i un altre de constitucionalista. En un entorn tan polaritzat, ser al mig juga a favor o en contra?

Resposta. Hi ha un bloc que no qualificaria de constitucionalista, sinó d'un Govern Frankenstein, de [Miquel] Iceta, [Inés] Arrimadas i [Xavier] García Albiol, amb contradiccions enormes i que cada vegada és més evident que no suma. L'altre és la continuïtat del Govern de la Generalitat, que són polítiques que han portat el país al bloqueig. Van afirmar coses que no es van complir i van practicar una unilateralitat inefectiva que deixava fora una gran part de Catalunya. Ara l'alternativa ha de ser progressista i passa per la recuperació de les institucions catalanes, de la seva dignitat i d'una agenda social.

P. Acostuma a dir que no investirà ni Arrimadas ni Puigdemont. Això és irrevocable?

R. Sí. No pactem ni ens asseiem a parlar amb aquells que practiquen polítiques que van contra els drets socials.

P. Vostès han guanyat eleccions generals a Catalunya i ara les enquestes els donen un paper secundari. Per què?

R. Quan veus Arrimadas i Iceta demanant la nostra abstenció o els del bloc del Govern sol·licitant que anem amb ells, no diria que el nostre paper sigui secundari.

P. Bé, el que sí que els atorguen és un paper decisiu, de fet els donen la clau de la governabilitat. Què farà amb aquesta clau?

R. No volem continuar com hem estat fins ara. Volem un pacte de govern que permeti conjugar les forces que es proclamen progressistes, ha de ser un pacte transversal, de reconciliació, que ha d'abandonar qualsevol vel·leïtat d'unilateralitat i la il·lusió que pactant amb el PP ets l'alternativa a Catalunya, que és el que està fent el PSC.

P. Realment veu viable una fórmula de govern amb ERC i el PSC amb els vetos mutus que es posen?

R. És viable en la mesura en què cap dels dos ens veta. Aquest país necessita un Govern progressista perquè té una fractura social enorme. El PSC superaria així moltes contradiccions i és una alternativa que vol una majoria dels seus votants.

P. Si aquest pacte no arriba, estan disposats a assumir el risc d'anar a unes noves eleccions?

R. La millor manera és fugir dels blocs. Treballarem perquè no hi hagi repetició.

P. Han parlat ja amb Esquerra i el PSC d'aquest Govern?

R. No, no, no tenim temps.

P. Tenir la clau de la governabilitat suposa patir pressions, desgast…

R. Les pressions han estat habituals, però quan vam entrar en política va ser per transformar la realitat. Ser decisius no ens fa cap por.

P. El procés ha estat una estafa?

R. A veure… L'anhel d'una part de la societat de més sobirania i reconeixement de Catalunya no és una estafa. La conversió d'aquest anhel en un debat de poder ha portat a fer que moltes coses que es venien, en realitat eren les contràries. Els fulls de ruta sí que han estat una estafa.

El full de ruta del procés va ser una estafa. I la declaració d’independència, una enorme irresponsabilitat”

P. Presentar un recurs contra el 155 abans de la campanya va ser un error de càlcul?

R. No, el Consell de Garanties, òrgan estatutari de l'autogovern de Catalunya, va ser menystingut per les forces de Govern. Aquest mateix Consell ha dit que el 155 no s'ha aplicat correctament. Tenim una intervenció absoluta de l'autogovern i una substitució de l'Estatut, i l'aplicació del 155 és inconstitucional.

P. Per què?

R. Perquè el 155 no permet dissoldre el Parlament ni convocar eleccions ni tenir intervingut completament l'autogovern de Catalunya.

P. Què hauria fet llavors el 27 d'octubre després que Puigdemont proclamés la república?

R. El 155 s'aplica perquè Rajoy i Puigdemont es passen una setmana enviant-se cartes. El més apropiat hauria estat agafar el telèfon i asseure's. No em sembla tan difícil no jugar a la ruleta russa amb un país. La declaració d'independència va ser una enorme irresponsabilitat política i després va venir el buit.

P. Insisteixo: què hauria fet?

R. Asseure's. I dir: “Vostè no pot fer això”.

La millor manera és fugir dels blocs. Treballarem perquè no hi hagi repetició d’eleccions”

P. Iceta diu que indultaria els membres del Govern i els Jordis. Vostè també?

R. Anar a una situació de normalització democràtica significa que no hi hagi situacions de presó preventiva injustificades. Iceta ha proposat la fórmula de l'indult però ràpidament ho ha desmentit el PSOE.

P. Però, què faria en concret amb els fugits i amb els exconsellers presos?

R. Ja vam dir que es podia arribar a una fórmula d'amnistia.

P. I com si no hagués passat res?

R. (Pausa). Pot ser que hi hagi alguns preocupats a enquistar la situació i altres preocupats a superar-la. I nosaltres estem preocupats a superar-la, sí.

Puigdemont i Rajoy van jugar a la ruleta russa. Haurien d’haver parlat”

P. Posen l'accent en la qüestió social i poc en la bandera del referèndum. És perquè és molt difícil que prosperi?

R. El 80% de la població de Catalunya i el 57% de la d'Espanya creuen que una de les grans eines de desbloqueig és el referèndum. El que no pot ser és que tota la política catalana passi per la lògica del sí o no a la independència.

P. Ha de votar tot Espanya o només Catalunya?

R. És un debat etern, però crec que ha de votar Catalunya.

P. Però si el Congrés s'hi oposa?

R. Estem vivint la crisi territorial més important des del 78 i pretendre solucionar-la sense fer res no és concebible ni sostenible. Un Estat no es pot mantenir gaire temps practicant l'excepcionalitat sense propostes, que és el que veiem ara.

P. I això no se soluciona amb una reforma de la Constitució?

R. La reforma és el gran mannà del PSOE i del PSC. Per a nosaltres el més important són els canvis. Primer un gran consens a Catalunya i després un gran acord amb Espanya, en el nostre cas, d'encaix a Espanya.

“Volem canviar Catalunya per canviar Espanya”

LL. B / À. P

P. En un escenari de pactes, qui tindrà més veu? Vostè, Colau o Iglesias?

R. El nostre espai polític és sobirà i tenim una magnífica relació amb els nostres aliats. Però sempre ha estat un espai polític propi de Catalunya. Construïm junts, però no es pot comparar amb la relació que tenen, per exemple, el PSC i el PSOE.

P. La decisió no estarà subordinada a una lògica estatal?

R. No. Volem canviar Catalunya per canviar Espanya. Però això no és subordinació.

P. Per què Iglesias participa poc en campanya?

R. Pablo vindrà dues o tres vegades. Té una presència notable. Han vingut Pablo Echenique i Irene Montero.

P. La sensació és que Colau no s'implica gaire en la campanya del partit que va fundar.

R. No, ella volia fer actes de proximitat on no hi ha la premsa. Ja n'hem fet dos o tres junts. I demà, un altre.

P. No té res a veure amb la possibilitat que un eventual mal resultat afecti  l'Ajuntament de Barcelona?

R. No. I això passarà.

P. Els sondejos els atribueixen menys dels 11 escons que va aconseguir Catalunya Sí que es Pot. Això seria un fracàs?

R. No ho preveig. Serem molt decisius i capaços de transformar la situació. Vam guanyar les dues últimes generals i els sondejos ens col·locaven sisens.

P. La crisi de Podem els ha perjudicat?

R. No, a la consulta [per integrar-se als comuns] va haver-hi una participació històrica que em va sorprendre. La majoria va apostar per una eina que fins ara sempre ha guanyat les eleccions.