Selecciona Edició
Connecta’t

Un crim pels colors d’una bandera

Commoció pel brutal atac a Saragossa a Víctor Laínez. L'agressor ja havia mostrat aversió per la bandera espanyola

Amics de Víctor Laínez al cementiri de Torrero (Saragossa).
Amics de Víctor Laínez al cementiri de Torrero (Saragossa). EFE

“Vam sortir quan vam veure tres patrulles i una ambulància”, diu la propietària d'un pub prop del bar El Tocadiscos, a Saragossa. Ningú havia sentit crits ni cops divendres a la matinada. Dins d'El Tocadiscos hi havia a terra Víctor Laínez, de 55 anys, amb uns tirants amb la bandera espanyola que, fins ara, semblen ser l'únic motiu conegut d'una salvatge agressió. Els serveis d'urgència el van intentar reanimar, però va caure en mort cerebral fins que dimarts es va confirmar la seva defunció.

“Ens havíem fet un tip de riure amb els tirants”, diu un amic de Laínez, que havia estat amb ell fins una hora abans del crim. “A més, també duia un cinturó”, afegeix. Altres veïns recorden que els tirants eren una peça habitual de Laínez, tot i que no sempre amb els colors de la bandera.

L'únic detingut per l'agressió és Rodrigo Lanza, un activista okupa d'origen xilè que va passar cinc anys a la presó per un atac a un guàrdia urbà a Barcelona el 2006, a qui va deixar tetraplègic. Després de sortir de la presó, es va traslladar a Saragossa. Entre altres feines, Lanza era “mecànic de bicicletes a domicili” en una empresa que anomenava Último eslabón.

Aquella nit, Lanza anava presumptament amb tres persones més, una de les quals ja ha prestat declaració. Els únics testimonis són el propietari d'El Tocadiscos i un petit grup de clients. La versió més probable de l'atac és que Laínez era d'esquena quan el van colpejar amb un objecte metàl·lic, possiblement el seient d'una bicicleta. L'amo va netejar el bassal de sang al final de la barra del local, prop de l'entrada dels lavabos, després que la policia conclogués l'atestat.

El Tocadiscos és un petit local amb una jukebox que fa temps que no funciona. Només obre els divendres i dissabtes (i aquell dijous perquè era vigília de festiu) i encara no ha tornat a aixecar la persiana. A l'entrada del local, dues dotzenes d'espelmes i un cartell de Bon Nadal recordaven ahir la víctima.

Laínez era un client habitual d'El Tocadiscos, com d'altres locals propers. Vivia a dos carrers d'aquest pub del barri de la Magdalena, al costat del Coso i a 13 minuts a peu de la Basílica del Pilar. Els veïns el veien sovint amb la seva moto Harley Davidson i el seu gosset negre Boss.

A qui ningú coneixia en aquells locals era el detingut, Rodrigo Lanza. “Què feia Lanza a Saragossa?”, es pregunta l'amic que va compartir amb Laínez una part de la tràgica matinada.

Enmig d'un clima d'indignació, alguns han apuntat a l'Ajuntament, governat per Saragossa en Comú, per la seva tolerància amb el col·lectiu okupa. El febrer del 2015, l'avui tinent d'alcalde Alberto Cubero va assistir a una xerrada de Lanza sobre la llei mordassa i la repressió. El secretari general de Podem a Aragó, Nacho Escartín, demanava assenyalar “els culpables” el gener del 2015 des d'un acte on Lanza explicava la seva versió dels fets que l'havien dut a la presó.

El regidor d'Urbanisme, Pablo Muñoz, va intentar ahir deslligar rotundament l'incident amb la política municipal cap al moviment okupa. “S'està valorant la situació d'una persona, que no podem extrapolar a un col·lectiu, i no crec que s'hagi d'aprofitar que existeix una persona…, són debats diferenciats”, va dir. A la tarda, tots els grups municipals van acordar una declaració institucional.

Però la pregunta que plana per Saragossa gira sobretot a l'entorn dels tirants: pot ser que uns tirants amb els colors de la bandera d'Espanya siguin l'origen d'una discussió que va acabar en una agressió injustificada i brutal?

Alguns han recordat l'actitud mostrada dies abans pel detingut. Un antiquari que té una parada al mercat dominical de San Bruno, on ven banderes d'Espanya preconstitucionals, recorda una visita de Rodrigo Lanza deu fer fa dues o tres setmanes. Lanza li va preguntar per què venia aquelles banderes. L'antiquari li va respondre que venia el que li donava la gana i que marxés d'allà.

“Li agradava el món militar”

“No era la primera vegada que li deien fatxa i no era dels que callava”, diu un amic de Laínez des de feia dues dècades. “Li agradava el món militar, més per l'èpica, i era normal veure'l amb roba així”. Però no es ficava mai en enrenous grossos, afegeix.

El cap nacional de la Falange, Norberto Pico, va anar ahir al tanatori. El seu partit, no obstant això, no té constància que Laínez hi estigués afiliat: “No estava confirmat que ho fos perquè no ens hem aturat a mirar-ho”, va dir a EL PAÍS. El seu motiu per presentar-se a Saragossa ha estat l'onada de solidaritat cap a Laínez que s'ha desplegat a les xarxes socials.

La passió de la víctima per les motos l'havia portat a pertànyer al club de motards saragossà de Los Templarios, però ja no n'era membre, segons un comunicat oficial.

Laínez havia deixat de treballar feia uns quants anys. Havia estat molt malalt i seguia sense recuperar-se, segons tres amics molt propers. També s'havia engreixat molt. “Fa uns anys no li hauria passat una cosa així, era un armari”, diu un d'ells. Laínez era un enamorat del flamenc, del rockabilly i de la festa en general. Un amic dj el recorda com l'ànima de la nit en un dels locals on treballava. “Agafava el micro i animava tothom”, diu, i afegeix: “Li agradava la vida i no era un ximple”.

MÉS INFORMACIÓ