_
_
_
_
_
Opinión
Texto en el que el autor aboga por ideas y saca conclusiones basadas en su interpretación de hechos y datos

El 155 té futur

Puigdemont vol arraconar Junqueras amb el pretext de la seva restitució com a president, a risc d'obligar a una segona aplicació de l'article de la Constitució

Míting de Puigdemont per videoconferència.
Míting de Puigdemont per videoconferència.Manu Fernandez (AP)

Gairebé no té passat: mai s'havia aplicat fins al 27 d'octubre i només va ser objecte de discussió sobre la seva utilitat en els últims mesos d'acceleració del procés independentista. El seu present és ben clar, fins al punt que ocupa el lloc d'honor de la campanya electoral, especialment en la retòrica de l'independentisme. Però la qüestió que més interessa i que ja és objecte de baralla, fins i tot electoral, és el seu futur, xifrat en dues preguntes: Quan es deixa d'aplicar? Podria aplicar-se de nou en funció del resultat?

El camp independentista rebutja l'aplicació del 155, encara que no la convocatòria de les eleccions del 21-D. Seguint el vell costum de jugar a dues baralles, intenta guanyar les eleccions però alhora prepara preventivament la seva deslegitimació per si el resultat no fos de la seva conveniència. Per a això res millor que la sembra de sospites sobre un eventual tupinada en el recompte o l'absència de condicions en la campanya, sigui per l'empresonament dels seus candidats, per les exigències de la junta electoral als mitjans públics catalans o per les suposades limitacions a la llibertat d' expressió imposades per la justícia en les seves investigacions sobre el procés independentista.

Segons la sofística independentista, aquestes limitacions es deuen al 155, mare de tots els actuals mals de Catalunya. Si fins ara el procés era un combat per la independència, ara és contra el 155. Per descomptat, l'independentisme ha perdut la memòria respecte a les accions i omissions que van conduir a l'aplicació del 155, des de les il·liberals lleis de desconnexió dels dies 6 i 7 de setembre fins els dubtes de Puigdemont en la matinada del 26 d'octubre davant les pressions d'Esquerra, a l'hora de convocar eleccions anticipades per evitar precisament la intervenció de l'autonomia.

Puigdemont vol convertir la cita electoral en un nou plebiscit, però aquesta vegada no sobre la independència sinó sobre el 155. Segons el sofisma que no es cansa de difondre, el 'bloc del 155' ha d'accedir a la seva restitució a la presidència de la Generalitat i la del govern sencer en cas que no guanyin les eleccions els constitucionalistes. És a dir, no n'hi ha prou que el 155 deixi d'aplicar-se com a resultat de les eleccions quan es formi el nou Govern, cosa en la qual tots estan d'acord, fins i tot Rajoy, sinó que pretén la seva invalidació retroactiva, de manera que converteixi la seva hipotètica investidura en una restitució de la presidència.

La funció electoral més directa d'aquest argument és que arracona l'empresonat i emmudit Junqueras com a candidat presidencial, obligat a donar-li suport, fins i tot si el guanya a les eleccions, a risc d'aparèixer com a part del bloc de l'155. Indirectament, també els consellers d'Esquerra que estan en llibertat gràcies al fet que han acceptat el 155 són candidats a aquest oprobi. I, per descomptat, els futurs diputats dels comuns que deien oposar-se al 155 però no tenen en principi cap intenció de investir com a president.

Amb aquesta nova situació, el paisatge independentista acaba de donar un tomb, en el qual Puigdemont i la seva llista de Junts per Catalunya apareixen radicalitzats al costat de la CUP, i Esquerra en canvi desplaçada cap al centre i cap al pragmatisme, buscant l'aliança amb els comuns. Aquesta és l'última contorsió de Puigdemont -i també de les restes ex convergents-- per intentar sortir del pou, ressuscitant el difunt procés fins i tot a partir d'una majoria minsa. Cal notar que n'hi ha prou que el tripartit independentista obtingui una majoria, fins i tot no absoluta, perquè Puigdemont pugui argumentar la necessitat de convertir els diputats oposats al 155, inclosos els comuns, en els de la seva investidura de restitució presidencial.

De donar-se una tal victòria de Puigdemont, la pitjor conseqüència la patirien el conjunt dels catalans. Entestar-se a l'anul·lació retroactiva del 155 és la millor manera d'obligar Rajoy a aplicar de nou el 155 davant l'amenaça de continuació del cop parlamentari iniciat els dies 6 i 7 de setembre i, en propietat, només declarativament culminat el 27 d'octubre. Amb el greu inconvenient de que en una segona ocasió fàcilment adquiririen més força els arguments en favor d'una intervenció llarga i dura de l'autonomia que afectés els mitjans de comunicació i al sistema escolar. Probablement això és el que volen Puigdemont i els independentistes més radicalitzats. Quan pitjor, millor.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Lluís Bassets
Escribe en EL PAÍS columnas y análisis sobre política, especialmente internacional. Ha escrito, entre otros, ‘El año de la Revolución' (Taurus), sobre las revueltas árabes, ‘La gran vergüenza. Ascenso y caída del mito de Jordi Pujol’ (Península) y un dietario pandémico y confinado con el título de ‘Les ciutats interiors’ (Galaxia Gutemberg).

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_