Selecciona Edició
Connecta’t

L’organitzador de la xiulada a l’himne a la Copa del Rei 2015 s’empara en la llibertat d’expressió

La Fiscalia demana 14.400 euros de multa per a Santiago Espot per injúries al Rei i ultratge a Espanya

Santiago Espot, empresari i polític català, arribant a l'Audiència Nacional.
Santiago Espot, empresari i polític català, arribant a l'Audiència Nacional.

Santiago Espot, president de l'entitat independentista Catalunya Acció i promotor de la xiulada a l'himne d'Espanya i al rei Felip VI durant la final de la Copa del Rei el 30 de juny del 2015, ha manifestat aquest dimarts que va fer aquesta protesta en exercici del seu dret a la llibertat d'expressió i d'opinió. Espot, empresari autònom de 54 anys, ha negat haver comprat, emmagatzemat i transportat al Camp Nou els milers de xiulets que van servir per fer més audible la xiulada.

Espot, activista a favor de la llengua catalana i de la independència des del 1988, ha estat jutjat a l'Audiència Nacional per injúries al Rei i ultratge a Espanya, delictes pels quals la Fiscalia sol·licita multes per valor de 14.400 euros. Espot ha fet la seva declaració, com és el seu dret, en català. Aquesta decisió ha suscitat la reconvenció irònica del jutge José María Vázquez Honrubia: “Als vídeos he vist que parla vostè castellà fins i tot bé i sense accent”, li ha dit el magistrat a l'acusat.

Espot ja va ser imputat el 2009 per una xiulada similar en la final de Copa del 2009. En aquella ocasió, la causa es va arxivar sense arribar a judici a petició de la Fiscalia. El seu advocat, Albert Boada, ha posat en relleu aquest fet: “Si el 2009 la Fiscalia va entendre que [la xiulada a l'himne i al Rei] era un exercici de llibertat ideològica i d'expressió, no entenem com sis anys després mereix cap retret penal, sense que hi hagi hagut cap canvi al Codi Penal”.

Abans de la xiulada del 2015, l'acusat va publicar a Facebook un manifest fent una crida a la protesta. “Expressa una posició ideològica i política, sobre una protesta no incitadora de discurs de l'odi, basada en la independència; no conté cap atac a la persona del Rei ni injuriosa a l'himne, s'hi refereix de manera respectuosa”, ha recordat el lletrat Boada.

Aquest és el primer judici que es fa per uns fets que s'han repetit en altres finals de la Copa del Rei. En el seu escrit d'acusació, la fiscal Ana Noé relata que l'acusat va actuar "en execució d'un pla preconcebut" amb el "ferm propòsit d'ofendre i menysprear el cap de l'Estat espanyol i l'himne nacional, pel que tots dos representen com a símbols per als sentiments col·lectius identificats amb la nació espanyola".

Per a l'execució del seu pla, continua l'escrit, Espot va publicar el 28 de maig del 2015 al perfil de Facebook de Catalunya Acció un manifest titulat Per la xiulada a l'himne espanyol i al rei Felip de Borbó.

El manifest assenyalava que Catalunya "viu una situació política decisiva" i afegia que per arribar "a la victòria final, que no és una altra que la proclamació de l'Estat català independent", Espot plantejava afegir als fronts "polític, social, cultural o lingüístic" el de "la protesta col·lectiva cívica".

Centrat en aquest objectiu va veure la Copa del Rei del 2015 com "una ocasió immillorable per manifestar una vegada més que volem deixar de ser súbdits del regne d'Espanya".

"Ha de ser llavors quan (...) tots els seguidors catalans que assisteixin al partit (i els que no també) han de manifestar sonorament el seu desacord, tant per la presència del monarca com pel so dels acords de l'himne espanyol, amb una sonora xiulada, que sens dubte acompanyaran també els seguidors bascos".

A aquest manifest, segons la fiscal, s'hi van adherir una desena d'associacions sobiranistes i el 29 de maig totes elles, a més de Catalunya Acció, van anunciar que repartirien "milers de xiulets als assistents a la final" per "fer més sonora la protesta contra la presència del monarca espanyol i la interpretació de la marxa reial a la capital de Catalunya".

Això va fer que el dia de la final es produís "una xiulada massiva i col·lectiva" que va fer "inaudible" l'himne nacional, mentre es retransmetia aquest acte "nacionalment i internacionalment", de manera que "l'acusat va aconseguir així la materialització del pla ideat".

A finals de juliol, el jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu, després de decretar dues vegades l'arxivament d'aquesta causa, va dictar, obligat per la sala penal, una interlocutòria d'obertura de judici oral per aquests fets.