_
_
_
_
_

El vot a l’estranger es multiplica i apunta a una participació rècord el 21-D

Els votants catalans residents fora d'Espanya passen de 21.775 a més de 38.000

Juan José Mateo
Imatge d'una manifestació a Barcelona.
Imatge d'una manifestació a Barcelona.Enric Fontcuberta (EFE)

La mobilització rècord que prediuen totes les enquestes per a les eleccions del 21-D ha trobat el seu primer reflex estadístic en la multiplicació del vot a l'estranger, que pràcticament doblarà el registrat en les eleccions del 2015, segons les dades transmeses per l'Institut Nacional d'Estadística a la Junta Electoral Central (JEC). Si en la cita anterior amb les urnes es van acceptar 21.771 sol·licituds de vot de catalans residents a l'estranger, en aquests comicis la xifra superarà els 38.000. El 2015, el 64% d'aquestes paperetes van ser per a opcions independentistes.

Más información
El bloc de la Constitució frega el triomf a Catalunya
El 21-D en dia laborable trastoca l’organització d’empreses i famílies
El PSC i Ciutadans pugnen pel vot constitucional a la recta final

El caràcter decisiu de les eleccions convocades per al 21-D està provocant una mobilització sense precedents en l'electorat català. El 84,6% dels enquestats per al baròmetre preelectoral del CIS van anunciar que votaran "amb tota seguretat", la qual cosa suposaria un rècord de participació. Els catalans residents a l'estranger no s'escapen d'aquesta tendència, i estan sol·licitant votar en quantitats insòlites. Si en les eleccions del 2012 van participar 17.614 i en les del 2015, 21.771, en les del 2017 ho faran més de 38.000, segons les xifres provisionals de sol·licituds de vot acceptades.

Pot influir la mobilització d'aquests votants en el resultat final de les eleccions catalanes? “Dependrà de com d'ajustats estiguin els resultats a l'interior”, respon Pablo Simón, doctor en Ciència Política per la Universitat Pompeu Fabra. “Algun cas hi ha hagut en el qual el vot a l'exterior ha canviat una majoria de govern, com, per exemple, a Astúries el 2012", recorda. "Dependrà molt de com es distribueixi aquest vot territorialment i d'on estiguin els escons marginals que ballin”, raona sobre una cita en la qual cada vot serà decisiu, ja que les distàncies entre els partits són curtes.

De les més de 38.000 sol·licituds acceptades, més de 29.000 són de votants censats a la província de Barcelona, més de 3.000 a la de Girona, d'altres a la de Tarragona; i més de 2.700 a la de Lleida. “La seva incidència en els resultats finals serà escassa”, contraposa José Pablo Ferrándiz, investigador principal de Metroscopia. “Si votessin tots els que ho han sol·licitat, suposaria només el 0,7% del total del cens electoral”, segueix. “A això cal afegir-hi que estan distribuïts entre les quatre províncies. I sumar-hi una altra dada: la gran fragmentació partidista. Set partits amb representació al Parlament”.

La majoria dels catalans residents a l'estranger que han sol·licitat el vot viuen a França (6.548), Alemanya (4.653), Andorra (3.910), el Regne Unit (3.897), Suïssa (3.556) o els Estats Units (3.210). Aquests ciutadans s'estan organitzant al voltant dels casals catalans (associacions de catalans expatriats) i de pàgines web. El seu cas és únic. Cap altre grup d'electors està més condicionat per la data escollida per als comicis: com que el 21-D se celebra en dia laborable —dijous— i no en diumenge, els residents a l'estranger tenen més difícil desplaçar-se des del seu país de residència a la seva ciutat d'origen per votar.

“Pel que fa a la informació dels nostres socis i amics del casal, hem utilitzat sobretot les informacions rebudes de la Federació Internacional d’Entitats Catalans”, explica a través d'un correu electrònic Montse Aymami, del Casal Català de Grenoble (França). “La informació la transmetem principalment per correu electrònic, i també la incloem al butlletí trimestral que editem”, afegeix. “Ja da temps que vam sol·licitar el vot electrònic, com s'utilitza a França per als residents a l'estranger; seria molt més pràctic, a condició que tingui condicions de seguretat controlades”.

En les eleccions del 2015, aquests votants es van inclinar majoritàriament per opcions independentistes (64%). Els experts consultats per aquest diari els descriuen com a electors de mitjana edat amb estudis.

“Els electors residents a l'estranger ha de tramitar la seva inscripció al cens i això fa que hi hagi una abstenció massiva”, resumeix Jaime Miquel, analista electoral, per radiografiar les dificultats que ha hagut de superar aquesta mobilització rècord. “Són més aviat joves d'alta qualificació i responsables del sector públic”.

El 21-D actua com a esperó: tot apunta al fet que la pugna entre partits constitucionalistes i independentistes provocarà una participació rècord.

Votar des de l’estranger, una cursa contra rellotge

MIGUEL GONZÁLEZ

El vot dels catalans residents a l'estranger serà una cursa contra rellotge. A la vista dels problemes que suposa el vot pregat i de l'escassa participació en els processos electorals després de la reforma del 2011 (entorn del 7%), la Junta Electoral Central ha acordat prorrogar dos dies (fins al dijous 21) el termini perquè els consolats rebin el vot dels inscrits al CERA (Cens Electoral de Residents Absents).

El problema, segons fonts diplomàtiques, és que no s'ha ampliat el termini perquè les juntes electorals provincials rebin els vots de l'exterior: a les 8 del matí del diumenge 24 de desembre.

Això significa que en només 60 hores (des de dijous 21 a les 20.00, moment fins al qual es podran rebre vots als consolats, que coincideix amb el tancament de les urnes a Catalunya) els sobres amb les paperetes hauran d'arribar a Madrid i des d'allà distribuir-se a les quatre juntes provincials.

La Junta Electoral Central ha demanat a Exteriors que els sobres arribin a Correus abans de dissabte a les 13.00, però això dependrà de com funcionin les comunicacions (serveis de correus i paqueteria urgent o fins i tot valisa diplomàtica) als països de residència.

Per assegurar-se que la majoria dels vots arriben a la seva destinació en temps útil, Exteriors farà un primer enviament el dia 20, una vegada conclòs el termini de tres dies previst abans de l'ampliació. I un segon el 22 amb els vots d'última hora, tot i que és més incert que aquests arribin a temps a les juntes electorals. Tanmateix, Exteriors confia a aconseguir-ho.

La llei electoral gallega estableix l'escrutini el vuitè dia després de les eleccions, mentre que la basca ho fixa el cinquè. Com que Catalunya no té llei electoral pròpia, ha d'atenir-se al règim general, que només dona tres dies després de la jornada electoral per a l'arribada dels vots des de l'estranger.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Juan José Mateo
Es redactor de la sección de Madrid y está especializado en información política. Trabaja en el EL PAÍS desde 2005. Es licenciado en Historia por la Universidad Complutense de Madrid y Máster en Periodismo por la Escuela UAM / EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_