Selecciona Edició
Connecta’t
Poti-poti

Sixena; dia històric, dia trist

Editorials discrepants a la premsa sobre el retorn de les obres a Aragó

Sortida de les obres de Sixena de Lleida.
Sortida de les obres de Sixena de Lleida. EFE

El Segre obre avui el web amb un “la Guàrdia Civil s’emporta l’art sacre del Museu a cops i amb nocturnitat”. L’Heraldo de Aragón, per la seva banda, informa que les obres arriben “finalment” a Sixena després de “47 anys d’espoli”. Aquest diari parla de “dia històric” perquè s’ha acabat un “exili forçós”. El Diario Aragonés qualifica la jornada d’agredolça perquè de les 44 peces n’han tornat 43 i no totes en bon estat. Ignasi Calvo, a La Mañana, titula el seu article “un altre dia de tristor”, i es pregunta: “Quins vots es poden arreplegar amb l’ús de la força entrant a matadegolla en un llarg conflicte que es manté viu encara als tribunals? Els d’aquells que ahir se'n van anar a dormir amb sensació de victòria per haver imposat la seva llei? Aquests vots ja els tenien. I el mal que fa supera els 155 dies de penediment que es veuen obligats a fer”.

Ahir, a les 18.42, El Periódico titulava al web que “les 43 peces ja són al monestir de Sixena”. L’edició aragonesa era més contundent: “Alegria a Sixena”. L’Heraldo de Aragón deia “El tresor arriba a Sixena”. Per la seva banda, el Segre titulava “Les obres de Sixena marxen de Lleida”, mentre que La Mañana, també de Lleida, es fixava en el destí: “Les obres d'art del Museu de Lleida arriben al monestir de Vilanova de Sixena”. L’editorial d’ahir del Segre afirmava que “a Lleida, només li ha quedat el dret a la rebequeria. (...) L’escut del comtat d’Urgell, en peces com la caixa d’Isabel d’Aragó, filla de Pere d’Urgell i germana de Jaume, l’últim comte, recordarà que el de Balaguer va ser el gran benefactor del monestir fins que el Compromís de Casp va donar la victòria a Ferran d’Antequera. La nova derrota arriba en ple segle XXI”.

Aquest dimarts hi ha tota mena d’editorials. El Punt Avui considera que la relació entre Catalunya i Espanya ha arribat a tal nivell de degradació per part de les autoritats espanyoles que "ja no tenen cap escrúpol moral”. Xevi Xirgu, per la seva banda, escriu que si “vostès es preguntaven què era això del 155, doncs ara ja ho saben”. És allò que ha permès la sortida de les obres d’art de Sixena. Jaume Vidal afirma que en l’esclat d’alegria viscut a Aragó no s’ha pogut notar ni el signe més lleu de sensibilitat artística. “El que celebraven ahir no és res més que la derrota dels qui consideren enemics”. A l’Ara, defensen que l’Estat ha abusat de la seva posició de força a la Generalitat per rentar-se’n les mans i permetre el trasllat. Fins i tot, subratlla, el PSC i el PP català, valedors del 155, han mostrat el seu disgust. “Una nova humiliació gratuïta i injustificada”. Salvador Cardús parla de “botí de guerra” i destaca el fet que les autoritats de Sixena només hagin reclamat les obres dipositades en museus catalans. Això demostra, acaba, “que la reclamació també és política”.

Sixena; dia històric, dia trist

L’editorial d’El Periódico afirma que el cas s’ha tancat d’una manera poc afortunada. Recorda els poderosos arguments de la Generalitat (concepte d’unitat de col·lecció, sentència favorable del Constitucional sobre el dret de compra...), però el ministre de Cultura s’ha limitat a acceptar administrativament l’execució provisional de la interlocutòria del jutge d’Osca. L’assumpte demanava un diàleg i sentit comú que no han existit. Màrius Carol (La Vanguardia) explica que des de la BBC fins a The New York Times s’han ocupat del cas com a part del contenciós català, però no han explicat que no s’han reclamat obres que són a Madrid, Toledo o Saragossa. A l’editorial s’esmenten les sentències contràries a la Generalitat i que la maquinària judicial es va posar en marxa molt abans que el 155 entrés en vigor. Per avaluar la importància de les peces, recorda que de les 44 obres guardades al Museu de Lleida només set han estat exposades regularment. Políticament, admet la falta de tacte d’executar la sentència en plena aplicació del 155 i amb Catalunya en plena campanya electoral. El diari també recorda que l’exconseller de Cultura Santi Vila va arribar al seu dia a un preacord amb Aragó que va ser torpedinat per ERC. “Contenciosos com aquest només es poden resoldre dialogant”. I conclou que costa oblidar que aquesta mateixa administració, la catalana, que ara es lamenta per Sixena manté les grans institucions museístiques del país infradotades. En canvi, segons Pilar Rahola, “s’ha utilitzat un patrimoni artístic delicat amb l’única intenció de marcar un gol a la porteria catalana”. Per a Enric Juliana, quan el camió va arribar a Sixena, faltava una caixa. “Una caixa plena de vots que aviat serà en mans del candidat legitimista de Brussel·les”.

L’editorial de l’Abc nega que es tracti d’un robatori o un espoli a Catalunya. “Sixena és la coartada d’un independentisme que viu al marge de la llei (...) Qualsevol excentricitat, com la de sostenir que es tracta d’un tresor legítim del poble de Catalunya, es converteix en un fals argument”. Sixena, continua, no és conseqüència del 155. Ho és d’un conflicte que fa anys és als tribunals. L’editorial acaba criticant Miquel Iceta per fer servir “arguments subalterns als dels secessionistes per guanyar vots (...) El seu coqueteig amb el separatisme ha de posar en guàrdia el PSOE”. Per a Ramón Pérez-Maura, el ministre Méndez de Vigo ha actuat amb “intel·ligència i prudència”. Josep Ramon Bosch (La Razón) veu com la devolució dels documents de Salamanca va ser viscuda com una victòria pel nacionalisme i ara, el cas de Sixena s’ha viscut com un espoli emparat en el 155. “La guerra de la construcció del relat la segueixen guanyant els separatistes per golejada. No n’aprenem”. El Mundo, a l’editorial, no s’estranya que els que menyspreen la legalitat hagin dit tantes barbaritats sobre el cas. És tracta simplement de complir la llei. “Aquí no hi havia cap batalla entre Aragó i Catalunya”.

Sixena; dia històric, dia trist

I dues mostres a les publicacions digitals. A Vilaweb expliquen que el germà del ministre espanyol d’Educació, Cultura i Esports, Pedro Méndez de Vigo, és el vicepresident de la diputació de l’Orde de Malta a Espanya. Aquest orde és el fundador i propietari del monestir de Sixena, tal com va reconèixer el Govern d’Aragó el 2008. Actualment, el monestir de Sixena el gestiona l’orde de la família monàstica de Betlem. Pablo Planas a Libertad Digital acaba dient que per als nacionalistes el retorn de les obres és un espoli més del 155. Amb un separatisme crescut “pels números inflats” de Brussel·les, escriu, “Sixena ha estat una escaramussa per anar esmolant les falços”.

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, un dels polítics que ha rebut més pel trasllat, va publicar un article al Segre de diumenge on deia que el 155 “s'ha aplicat, exclusivament i amb una durada limitada en el temps, per restablir l’ordre constitucional i estatutari i retornar l’estabilitat a Catalunya. Enlloc està escrit que pugui ser invocat per incidir i influir en qualsevol contenciós existent entre administracions o bé entre aquestes i particulars”.