_
_
_
_
_

Puigdemont: “No volem ni un nou Estatut ni una reforma de la Constitució”

El candidat rebutja parlar de la via unilateral i insisteix en el diàleg amb l'Estat després del 21-D

Lluís Pellicer
El president destituït Carles Puigdemont en un plasma.
El president destituït Carles Puigdemont en un plasma.ll. p.

La pressió de la CUP ha portat Esquerra a acceptar la via unilateral per aconseguir la independència si el diàleg amb el Govern central no és possible. No obstant això, aquesta via encara no ha estat assumida pel candidat de Junts per Catalunya, Carles Puigdemont. L'expresident de la Generalitat ha afirmat aquest matí que el “diàleg és absolutament imprescindible”, especialment si es repeteix una victòria de les forces separatistes el 21 de desembre. “La majoria dels independentistes volem negociació i diàleg. Que la nostra fermesa no ens faci desviar ni un minut de la metodologia del diàleg”, ha sostingut. No obstant això, Puigdemont ha advertit que no vol “ni un nou Estatut ni una reforma de la Constitució”, tot i que escoltarà qualsevol proposta que tingui l'Estat espanyol. “Si la nostra aspiració és ser una república independent, és el que cal acceptar", ha afirmat.

La unitat de les forces sobiranistes s'ha anat esquerdant aquestes últimes setmanes en dos fronts: qui ha de ser el proper president de la Generalitat i quin ha de ser el full de ruta per seguir amb el projecte de república catalana. Junts per Catalunya insisteix que aquestes eleccions no són per triar president, ja que al seu parer el president és Puigdemont, sinó que s'han de plantejar com una segona volta de l'1 d'octubre. L'expresident ha tret ferro a aquest assumpte en una roda de premsa organitzada per l'Agència Catalana de Notícies en la qual ha participat per videoconferència des de Brussel·les. “No hi ha cap discrepància”, ha resolt el candidat, que, tot i admetre que hauria preferit concórrer a les eleccions amb “llistes conjuntes”, ha destacat que totes dues formacions volen “mantenir el Govern que creiem que s'ha destituït il·lícitament”.

Més ambigua és la candidatura de Puigdemont amb la utilització de la via unilateral. Tot i que la seva número 10, Elsa Artadi, va assegurar ahir que la formació no descarta “cap camí”, avui l'expresident no ha volgut esmentar aquesta possibilitat. És més, ha insistit –com ha estat fent al llarg de la campanya– que la “única unilateralitat” és la que practica l'Estat “amb l'article 155”. Puigdemont ha considerat que “si els resultats” són els mateixos que el 27-S del 2015 “el diàleg és absolutament imprescindible”. I ha recordat que, juntament amb l'exvicepresident Oriol Junqueras, va escriure un article a EL PAÍS en el qual demanava aquesta via per desbloquejar la situació. “Em costa enormement que no n'hi hagi. Em costa veure quines raons argumentaran per no asseure's en una taula”, ha insistit.

Tot i així, l'objectiu de la seva candidatura no ha canviat: és la independència. “No volem un nou Estatut ni una reforma de la Constitució. Volem asseure'ns a parlar de la nova relació de Catalunya amb l'Estat espanyol, però estem disposats a escoltar si tenen una nova proposta”, ha afegit l'expresident. I ha afegit que si “l'aspiració” que surt de les urnes és una “república independent”, el Govern espanyol ho haurà de reconèixer. L'Executiu central, no obstant això, ja ha avisat que no deixarà que el Govern que surti de les urnes incompleixi la llei. Sense esmentar la via unilateral, Puigdemont ha sostingut que la seva candidatura vol passar de la “república de la proclamació” a la “república dels fets”. No obstant això, quan li han preguntat sobre com la implementarà s'ha referit a polítiques que ja s'estan exercint: educació, infraestructures o policia catalana.

Puigdemont ha insistit, a més, a demanar al Govern central, el PP, Ciutadans i el PSC si acceptaran els resultats. I ho ha fet perquè, en la seva opinió, si guanyen els sobiranistes, aquests s'han de poder deslliurar de les causes judicials per prendre possessió de la seva acta i del seu càrrec al Govern. Per això, l'expresident ha rebutjat fer especulacions sobre un possible Govern executiu a Barcelona i un altre de simbòlic a Brussel·les, com ha arribat a suggerir ERC. “Jo no entraré en cap especulació que pugui suposar una legitimació del 155. Si hi ha una majoria que ens dona confiança, tornaran el president, el vicepresident i els consellers destituïts injustament. Això ha de ser possible i no hi pot haver cap més alternativa”, ha sostingut Puigdemont, que ha assenyalat: “No hi ha pla B. Aquest és el pla. I cal preguntar al tripartit del 155 com pensa impedir-lo”, ha afegit.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Lluís Pellicer
Es jefe de sección de Economía de EL PAÍS, donde ha desarrollado la mayor parte de su carrera. Ha sido corresponsal en Bruselas entre 2018 y 2021 y redactor de Economía en Barcelona, donde cubrió la crisis inmobiliaria de 2008. Licenciado en Periodismo por la Universitat Autònoma de Barcelona, ha cursado el programa de desarrollo directivo de IESE.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_