Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ

Panorama polític català

Davant l'escenari actual, seria oportú que els independentistes adaptessin els programes al seu entorn

Diversos exconsellers surten de la presó d'Estremera (Madrid) el 4 de desembre.
Diversos exconsellers surten de la presó d'Estremera (Madrid) el 4 de desembre.

La intervenció del Govern de Catalunya, fins al moment, no ha originat més problemes. El Govern, destituït; el Parlament, dissolt, i l'Administració autonòmica, sota el control de l'Estat. Alguns organismes, pocs, han estat suprimits i se n'han destituït els titulars.

En la societat, silenci, i poques o cap protesta o manifestació. Acceptació de la convocatòria electoral, amb tot el que això significa, es reconegui o no, i els partits immersos en preparatius electorals, pensant, com sempre, a obtenir uns bons resultats. No seria encertat, no obstant això, treure conclusions prematures. Els problemes polítics no acostumen a solucionar-se amb tanta facilitat; serà útil, per tant, reflexionar i interrogar-se sobre la situació.

1. Els partits independentistes i els seus seguidors. Els primers, pot afirmar-se, fins i tot si no es comparteix el seu ideari ni els seus mètodes, que s'han esforçat fins a la proclamació de la República catalana. Després, no han estat coherents i no s'han oposat materialment a la intervenció de l'Estat, potser esperant un suport popular massiu que no s'ha produït, fins al moment, enlloc. No es tracta de retreure'ls aquesta actitud, però sí de deixar-ne constància i extreure'n les conseqüències adequades. Ara ja es coneix fins on arriba l'independentisme d'ERC, el PDeCAT i la CUP. Les coses com són. Els seguidors, fins avui, silenci, decepció i molt de patiment. No és difícil entendre'ls. Són bona gent del país que hi han posat tot allò que, raonablement, se'ls podia demanar. Ara, segurament, molts deuen estar dolguts i decebuts i retrauran al Govern el seu engany i fins i tot la seva traïció. No és sobrer recordar-los que pensin que era una tasca difícil/impossible, d'una il·lusió inassolible i abordar-la, una temeritat irresponsable, però, en tot cas, compartida.

2. Davant d'un fracàs es poden prendre dues posicions. Una, la de culpar de tot els contraris, sense reconèixer els propis errors. La segona, la d'admetre la realitat i adaptar-s'hi perquè no existeix cap més camí viable. A dia d'avui, els independentistes no tenen prou suport social: l'internacional brilla per la seva absència i el gran capital els ha girat l'esquena. Poden seguir ignorant aquestes dades?

3. El 21 de desembre hi ha unes eleccions autonòmiques Qui votaran els independentistes autèntics? No ho tenen fàcil. La CUP? Per fer-ho hauran d'assumir el seu ideari anticapitalista i tota la resta. O bé ERC o Junts per Catalunya? Bé, però ja saben fins on arriba el seu independentisme: fins a l'aplicació consentida de l'article 155 de la Constitució. Podem o els comuns? No sembla que el seu independentisme sigui prioritari, sinó més aviat conjuntural i oportunista.

Davant d'aquest escenari, que ens podria conduir a un laberint incert i perillós, seria oportú que els independentistes adaptessin els programes al seu entorn o que es formessin una o dues noves formacions polítiques que procedissin a fer aquest ajust per evitar-nos situacions com la que vivim ara. Sense abandonar tot el possible i alguna cosa més.

Una altra consideració: mentrestant seria bo que tant la Fiscalia com els tribunals, en aquesta fase inicial del procés, demanessin i acordessin les mesures menys intervencionistes possible derivades d'una interpretació de les normes normal i comprensible per a l'home mitjà. Hi ha dubtes raonables sobre si la rebel·lió imputada passa del grau de la conspiració i, si és així, cal actuar en conseqüència. La llei està feta per a l'home, i no l'home per a la llei.

Per acabar: avui Catalunya viu moments difícils. No es pot parlar de victòries que, si existeixen, entre conciutadans, no se celebren.

Ángel García Fontanet és un magistrat jubilat.