Selecciona Edició
Connecta’t

El Suprem amplia la investigació a Marta Rovira i la CUP

El jutge Llarena demana a la Guàrdia Civil un informe detallat de la participació en el procés de tots els partits i associacions independentistes

Marta Rovira durant un míting d'Esquerra Republicana a Badalona.
Marta Rovira durant un míting d'Esquerra Republicana a Badalona.

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha posat sota el focus de la seva investigació tots els protagonistes del procés independentista de Catalunya. En una providència dictada avui dilluns, Llarena ordena a la Guàrdia Civil que detalli en un informe la participació dels partits PDeCAT i ERC, de les associacions ANC i Òmnium i de l'anomenat Comitè Estratègic de l'Enfocats, considerat pel magistrat com el full de ruta independentista, que inclou la número 2 de la candidatura d'ERC per a les eleccions del 21-D, Marta Rovira; el president i la vicepresidenta del PDecAT, Artur Mas i Marta Pascal, i la presidenta i la portaveu del grup parlamentari de la CUP, Mireia Boya i Anna Gabriel, respectivament, encara que en cap cas els cita pel nom.

La causa actualment oberta al Suprem abasta els principals líders polítics (el Govern i la Mesa del Parlament) i civils (ANC i Òmnium) del procés. Amb l'escrit dictat aquest dilluns, el jutge amplia la investigació als següents nivells de responsabilitat, des dels vicepresidents i portaveus dels partits, incloent-hi la CUP, fins a les associacions, també l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), però encara no es pronuncia sobre la seva possible imputació en la causa judicial. En l'escrit, el jutge demana a la policia judicial que practiqui diligències encaminades a esclarir i justificar si hi va haver un “concert inicial” entre els partits polítics CDC i ERC i les associacions ANC, Òmnium i AMI que hagin pogut estar orientats a compartir una estratègia per aconseguir la independència de Catalunya. De la mateixa manera, el magistrat pregunta si algunes d'aquestes entitats han sufragat algunes de les actuacions acordades per algun dels partits polítics.

El magistrat pretén que la Guàrdia Civil recopili les proves que hi pugui haver que indiquin que aquests partits i associacions o qualsevol dels seus principals integrants “van impulsar, van sostenir o van conèixer sense alterar després els seus plans” les mobilitzacions socials que es van dur a terme com a instrument per aconseguir o facilitar la declaració d'independència.

El jutge reclama també a la Guàrdia Civil un informe "individualitzat i seqüencial" sobre els diferents actes d'“agressió, dany, així com de greu resistència o intimidació” a Catalunya arran del procés secessionista, principalment els dies 20 i 21 de setembre, 1 d'octubre, 3 d'octubre i 8 de novembre, dia de la vaga general en el qual es van tallar carreteres i vies de tren, per esclarir la participació de cadascun dels investigats. A més, demana a la Guàrdia Civil un informe sobre les actuacions concretes desenvolupades pels anomenats comitès de defensa del referèndum i comitès de defensa de la República i pels seus responsables, així com un informe sobre els integrants del Comitè Estratègic definit al document Enfocats.

En la mateixa providència, el jutge sol·licita un altre informe sobre els fons públics que s'hagin pogut fer servir per a iniciatives administratives que hagin estat anul·lades o prohibides pel Tribunal Constitucional, com a campanyes de civisme, disseny i emissió de vídeos promocionals, impressió de cartells i paperetes o la seva distribució pública, compra d'urnes o registre de catalans a l'estranger, o altres accions semblants. Finalment, sol·licita a la Guàrdia Civil que indagui sobre les ordres que va donar el conseller d'Interior relacionades amb les prohibicions acordades pels tribunals sobre els fets investigats o sobre la seva inexistència.

El magistrat reclama també al jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona diverses actuacions practicades en relació amb el procés secessionista i que puguin resultar d'interès per a la causa especial que investiga pels delictes de rebel·lió, sedició, prevaricació o malversació de fons públics contra els membres de la Mesa del Parlament, els exconsellers i els representants de l'ANC i Òmnium.

MÉS INFORMACIÓ