Ciutadans o el “canvi real”

Inés Arrimadas vol tots els vots no independentistes el 21-D. La candidata de Ciutadans es presenta a la campanya com l'única capaç d'impulsar un “canvi real”. El PP amb prou feines l’inquieta —es troba lluny en les enquestes—, però amb el PSC i fins i tot amb els comuns, ha optat per l'estratègia de la desconfiança: no són de fiar perquè, insisteix en els seus mítings, acabaran donant la presidència als republicans d’Oriol Junqueras.

Arrimadas va visitar divendres la Seu Vella de Lleida. Visitar les quatre capitals de província és gairebé obligat en tota campanya catalana, per bé que sap que no és aquí on es juga les seves opcions de presidir la Generalitat. El seu terreny és l'àrea metropolitana de Barcelona, on es concentren 3,3 milions d'electors i on Ciutadans va obtenir el 2015 els millors resultats de la seva història, desbancant el PSC dels seus feus. Allà ha organitzat la majoria d'actes de campanya, conscient a més que el bloc constitucionalista només podria aspirar a governar amb una altíssima participació.

Amb actes i mítings de petit format —que permeten al partit desbordar els aforaments— Arrimadas pretén mantenir i ampliar aquest avantatge sobre els socialistes. A Lleida va tornar a carregar contra Miquel Iceta, una “via indirecta” per allargar el procés independentista. La líder de Ciutadans li atribueix el desig ocult de reeditar l'aliança amb ERC, en al·lusió al tripartit d'esquerres que va comandar la Generalitat del 2003 al 2010. Catalunya en Comú-Podem, a mig camí entre constitucionalistes i independentistes, tampoc és bona opció perquè vol fer president Junqueras, avui empresonat.

“L'únic canvi de debò és el de Ciutadans, l'únic vot clar, nítid i respectuós”, insisteix la candidata, que reforça aquests dies el fil del primer debat televisat, dijous a TVE, en el qual es va mostrar escèptica amb les aliances postelectorals. Sempre a sobre dels rivals, interrompent-los sovint, Arrimadas va tenir un paper protagonista en un debat en el qual es va sentir còmoda.

El 2015, Arrimadas va obtenir per a Ciutadans els millors resultats en unes autonòmiques: 25 diputats, insuficients per frenar la majoria independentista de Junts pel Sí i la CUP. Llavors va estar fortament resguardada pel president del partit, Albert Rivera, que ara li ha deixat un marge més gran de maniobra. Rivera apareix en alguns mítings -i en els actes d'arrencada i tancament de campanya-, però amb el cap posat més a Madrid que a Barcelona.

Arrimadas és la protagonista de la seva campanya, per bé que les seves intervencions són contingudes, molt mesurades. No dona marge per a l'error. La candidata té clar el missatge que vol fer arribar als votants: cal acabar amb el procés, que ha fet molt mal a l'economia, i guarir les ferides. No surt d'aquí. Arrisca poc i els seus discursos són repetitius, en ocasions rígids. Sempre acaba els seus mítings amb la mateixa fórmula, que és el lema de campanya: “Ara sí que votarem. Ara sí, Ciutadans”.

Per molt que vulgui fugir del que anomena “el monotema” (el procés), el seu relat també està centrat en un sol assumpte: confrontar l'independentisme. Conscient que només això pot ser insuficient, insisteix en l'agenda social: cita com a exemple que Catalunya és la segona pitjor comunitat, per darrere de Canàries, en llistes d'espera. S'ha sumat, tímidament, a una reforma de la Constitució (“reformar-la, no liquidar-la”) i ha anunciat que, si governa, demanarà una reunió amb Mariano Rajoy per defensar un nou model de finançament autonòmic i inversions en infraestructures.