Selecciona Edició
Connecta’t

Barcelona investiga 38 blocs per evitar que n’expulsin els veïns

Els fons voltor assetgen els inquilins de rendes antigues per especular amb els habitatges

Eva García, a l'interior del seu habitatge.
Eva García, a l'interior del seu habitatge.

L’Ajuntament de Barcelona va paralitzar el 24 de novembre passat les obres de rehabilitació d'una finca d'habitatges situada al 477 del carrer d’Aragó. L'empresa propietària de l'edifici havia sol·licitat 25 permisos d'obres menors per remodelar el bloc. En els pisos encara vivien inquilins. El Consistori, després de les denúncies dels veïns, va arribar a la conclusió que la societat va evitar demanar una llicència d'obres majors per esquivar l'obligació legal de reallotjar totes les persones afectades.

A més a més, d'aquesta manera, les obres cròniques a l'immoble feien impossible viure en un lloc amb soroll, pols i talls de subministraments, trucs de l'anomenat assetjament immobiliari. El Consistori té clar que l'objectiu era expulsar els veïns en aquest cas i va paralitzar les obres en una acció de “disciplina d'habitatge” inèdita.

A la ciutat hi ha més de vuitanta edificis propietat de fons voltors. El Consistori en té controlats, almenys, 38. Són immobles que, per la via de l'obra menor, converteixen en un infern la vida dels veïns fins que aconsegueixen expulsar-los.

L'edifici del carrer d’Aragó 477 és propietat d'un fons voltor però té característiques que el poden convertir en un símbol de resistència. A principis del juliol passat la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) de Barcelona va fer una acció sense precedents.

Mitja dotzena de famílies van ocupar pisos buits de la finca. D'aquesta manera, van matar dos pardals d'un tret. D'una banda van proporcionar habitatge a famílies que s'havien quedat al carrer i, per una altra, es van assessorar i organitzar per fer front a l’inversor recent, Novert, que havia comprat l'edifici amb veïns i que segons els inquilins havia començat a fer-los la vida impossible.

“Els operaris ens fan la vida impossible”

“Els operaris venien adoctrinats a fer-nos la vida impossible. Hem rebut insults, ens tiraven coses, partien rajoles… han eliminat el servei de neteja d'escala”, denúncia Eva García. L'empresa va comprar per 1.658.000 euros tot l'edifici i planeja vendre a 230.000 el pis més barat. “No demanem viure gratis però és el nostre dret pagar un lloguer que estigui d'acord amb els nostres ingressos”, destaca la inquilina.

Una de les portaveus de la PAH Barcelona, Lucía Delgado, lamenta el gran nombre de fons voltors que estan adquirint immobles a la ciutat. “L'habitual és que algú hereta un edifici amb veïns i el vengui a un fons voltor. Llavors, el modus operandi sempre és el mateix, fan mòbing per expulsar els veïns. Una vegada ho han aconseguit reformen els pisos i els venen com a immobles de luxe a estrangers”, es lamenta.

Des de l'exterior no hi ha manera de veure la façana, perquè una bastida i una lona de color blau tapa tot l'edifici. La porta d'entrada al bloc està sempre oberta. Hi ha un petit avís sobre la seguretat de l'immoble signat per l'empresa propietària i un ascensor atrotinat. La finca és de base triangular i els 28 pisos que la componen s'amunteguen en un costat. En pujar per l'escala la imatge és encara més inquietant.

Hi ha pols, resta d'obres i la majoria de portes d'accés als habitatges són les anomenades portes antiokupes: uns accessos robusts que sobresurten del marc de la porta diversos centímetres. En almenys mitja dotzena de portes hi ha un cartell amenaçador: “Aquest és - almenys provisionalment- el nostre domicili i no tenim intenció de marxar-ne”, resa l'avís. El paper convida qualsevol que “qüestioni el nostre dret a romandre en aquesta casa a recórrer a la via judicial perquè siguin els tribunals els qui resolguin el que estimin oportú”. El document adverteix que la llei defensa la inviolabilitat de domicili i amenaça amb denunciar qualsevol persona que accedeixi als seus pisos per un delicte de violació de domicili.

En el cinquè pis viu Eva García, una jove de 29 anys amb el seu fill de deu. Va accedir al juliol a un dels pisos amb la PAH de 28 metres quadrats. En el web de l'empresa aquest pis, després de les reformes que la societat pretén realitzar, costaria 260.000 euros. “Al juliol, dels 28 pisos de la finca només 18 estaven habitats. Nosaltres en vam ocupar sis dels buits”, recorda García. Aquí continuen vivint la mitja dotzena d'activistes de la PAH i set veïns, dels quals quatre tenen un contracte de “renda antiga i fa entre 30 i 46 anys que hi viuen, mentre que tres tenen contracte variable”.

García assegura que l'assetjament immobiliari va començar abans que ells accedissin a la finca. Els activistes van ser molt ben rebuts per la resta de veïns en un acord que recorda perfectament García. “Vam arribar a la conclusió que nosaltres teníem necessitat d'habitatge i ells de pressió”. Només arribar la PAH a l'edifici l'empresa propietària va contractar un vigilant de seguretat que controlava qui entrava i sortia.

Aviat van començar a aparèixer les bústies trencades, l'ascensor va deixar de funcionar. “Hi havia veïns que no podien suportar la pressió i van arribar a acords amb l'empresa a canvi de posar fi al seu contracte. Si lliuraven les claus els oferien entre 6.000 i 12.000 euros. Quan l'empresa recuperava el pis entraven paletes a rebentar les cuines i els banys a cops de martell”.

MÉS INFORMACIÓ