Selecciona Edició
Connecta’t

En territori CUP: “El 21-D és il·legal”

La força anticapitalista va obtenir el 2015 el 47% dels vots de la Vilella Alta, el seu millor resultat a Catalunya

Dues banderes independentistes, en un balcó de la Vilella Alta.
Dues banderes independentistes, en un balcó de la Vilella Alta.

L’estrella vermella de l’estelada socialista rep a les portes del poble. Després d’una sinuosa carretera de muntanya i un sobtat i costerut gir a l’esquerra, una gran ensenya secessionista oneja al vent a l’entrada de la Vilella Alta, davant d’un cartell a favor del referèndum il·legal de l’1 d’octubre i un altre que demana “Llibertat per als presos polítics”. “Aquí som independentistes, republicans i d’esquerres”, es presenta Enrique Escoda, de 55 anys, mentre passeja amb el seu gos pels estrets carrers d’aquest baluard de l’independentisme, on la CUP arrasa: no només governa a l’Ajuntament, sinó que en les últimes autonòmiques va aconseguir el 47,6% dels vots. El seu millor percentatge de tot Catalunya.

Un gran resultat que la formació anticapitalista espera repetir el proper 21-D en aquest municipi de gairebé 150 habitants, on les forces secessionistes van sumar el 86% de les paperetes fa dos anys. Incrustat al Priorat —una comarca amb forta presència independentista—, a la Vilella Alta es van bolcar el 2015 amb uns comicis qualificats de “plebiscitaris” pel Govern de la Generalitat.

Aquí, la participació va aconseguir llavors el 88% i, ara, els[TEX-ENTRA] veïns mostren la seva disposició a tornar a les urnes. “Ho farem resignats, perquè ja teníem un Govern i un president legítims. Però per descomptat que anirem a votar”, recalca Teresa Rocamora, de 60 anys i amb un llaç groc en la solapa. “Aquestes eleccions són il·legals, però votarem segur, perquè tots els del 155 aniran a fer-ho”, comenta Escoda.

Banderes i cartells independentistes, en una plaça de la Vilella Alta. ampliar foto
Banderes i cartells independentistes, en una plaça de la Vilella Alta.

La campanya afronta la fase final amb els partits bolcats a mobilitzar als seus, convençuts que aquest factor decantarà la balança entre tots dos blocs. “El dia 21 hem d’anar absolutament tots, hem de guanyar una altra vegada a les urnes”, insisteix Marta Rovira, número dos d’ERC: “Si no hi anem i ells guanyen, sabeu que faran? Destruir el model de país que hem construït”. “A nosaltres no ens costarà molt. Ens han portat tan al límit, que la gent en té ganes”, destaca José Manuel Villegas (Ciutadans), que considera una “incògnita” la participació dels secessionistes: “Les conseqüències del procés són constatables: més atur i menys empreses. I caldrà veure com responen els seus votants”.

Las enquestes auguren xifres rècord el 21-D. Segons el CIS, el 84,6% dels catalans afirma que acudirà a les urnes “amb tota seguretat”. Aquest percentatge supera amb escreix la participació del 2015, que va ser del 74,5%. Fonts dels partits constitucionalistes opinen que la mobilització dels seus serà la realment determinant, en considerar menys probable que no vagi a votar tota la població que ha participat activament en el procés durant anys. De fet, les dades detallades del CIS revelen que el 97,6% dels que van recolzar Junts pel Sí participaran de nou en els comicis “amb tota seguretat”. Un percentatge que, en el cas de la CUP, és del 92,5%.

“Nosaltres no hi faltarem perquè ens estan humiliant. [TEX-ENTRA]Albiol, cada vegada que parla, humilia Catalunya”, subratlla Escoda, mentre a les seves esquenes s’observa una bateria d’estelades penjades als balcons de la Vilella Alta i cartells enganxats a les parets. “Ens sobren 155 raons. El 21-D, dempeus!”, resa un. “Sense por. Desobeint per la independència”, diu un altre, col·locat en el tauló de l’Ajuntament, molt mobilitzat a favor de la secessió i que, en la web municipal, localitza el poble en els “Països Catalans”.

Un Consistori que es va sumar a les vagues i manifestacions contra “la repressió de l’Estat espanyol”; que va obrir les seves portes el 12 d’octubre, i l’alcalde del qual, Marc Vinyes, es va unir als regidors de la CUP que van manifestar que no anirien “voluntàriament” a declarar als jutjats per signar el decret de cessió de col·legis per l’1 d’octubre —que va generar una gran mobilització al poble: van votar 149 persones i el 91% ho va fer a favor del Sí—.

Tot això, en un lloc on el 100% dels habitants que va participar en els comicis locals del 2015 va optar per la CUP. Era l’única llista amb veïns. PP i PSC, sense candidats, van presentar “llistes fantasmes” amb gent de fora. La Vilella Alta, després de saber-ho, es va organitzar per elaborar una alternativa sota les sigles dels anticapitalistes. No volien que passés com el 2011, quan no van tenir temps de fer-ho i en les eleccions van decidir no votar. El 100% es va abstenir, segons explica Ramón Rosario, president de la gestora que es va fer amb les regnes de l’Ajuntament durant quatre anys. Aquí, llavors i ara, el consens resulta més fàcil.