Selecciona Edició
Connecta’t

Mons que s’allunyen

Les dues Catalunyes que estem construint componen juntes un monstre social i polític, econòmicament ruïnós, culturalment difícil de viure i políticament de gestió penosa i torturada.

elecciones cataluña
Un manifestante canta el himno catalán con la mano en el corazón. REUTERS

Ja no són mons paral·lels. Són mons que s'allunyen, cada vegada més remots i incomprensibles. S'allunyen com si prenguessin impuls per enfrontar-se en una futura i ajornada col·lisió apocalíptica.

No es suporten. Són incompatibles. No es poden veure ni escoltar-se. Menys encara veure i escoltar els mitjans a través dels quals s'expressa cadascú o llegir els seus diaris, revistes i llibres. Part de l'argumentació resideix en la mútua desqualificació, amalgamats en dos camps netament separats i agrupats: els propis i els aliens.

Ha quedat arraconada la idea de la pluralitat d'opinions, tan necessària en una societat oberta i lliure en la qual es practica el respecte mutu. No hi ha consideració ni respecte, sinó un joc diabòlic en el qual cada part busca una ofensa en la manca de simpatia de l'altra.

La sordesa als arguments aliens ve de lluny. Ara la ceguesa pels sofriments de l'adversari també és colossal. L'altre és l'infern. Cadascú creix en la incomprensió de l'adversari detestat. Sempre antidemocràtic, feixista, colpista i violent a ulls de l'altre. Sense termes mitjans que valguin. Al final, els justos a una banda i els condemnats a l'altra i viceversa, en un doble judici final demencial sense llimbs per tebis i equidistants.

Tot es va preparant per convertir Catalunya en un espècie d'Ulster, de moment sense armes, on dues comunitats ja separades, incomunicades i enemigues es veuen obligades a una coexistència plena de dolor i de ressentiment, d'odi en definitiva.

La convocatòria de les eleccions, gràcies a l'article 155, ha trencat la dinàmica d'una secessió que es veia com a immediata, fàcil i gratuïta, però no ha pacificat les relacions entre els ciutadans, al contrari. La campanya, sumada als processos judicials i als empresonaments, està encrespant encara més els ànims. Les enquestes, per postres, retraten una Catalunya ingovernable, incapaç de convertir les eleccions en un moment de reconciliació i d’amistat civil.

Les dues Catalunyes que estem construint componen juntes un monstre social i polític, econòmicament ruïnós, culturalment difícil de viure i políticament de gestió penosa i torturada. Aquest és el nou procés al que estem enfrontats, un cop fracassat ja el primer i desgraciat procés sobiranista que ens ha portat fins aquí.

No és un procés per separar-se d'Espanya sinó per separar els catalans, els uns dels altres. Però que ningú s'enganyi. Si no es reverteix la dinàmica negativa i aquesta s'enquista a Catalunya, acabarà projectant-se al conjunt d'Espanya.