_
_
_
_
_

Israel desplega tropes davant de l’amenaça d’una onada de violència palestina

Hamás crida a una tercera Intifada després de la declaració de Trump sobre Jerusalem

Ennuvolades pel fum de les fogueres, als carrers palestins ha tornat a ressonar aquest dijous el ressò dels trets i de les pedrades quan es compleixen 30 anys de la primera Intifada. L'endemà de la declaració del president Donald Trump que reconeixia a Jerusalem com a capital d'Israel, l'esclat d'ira va començar a cobrar força. Els enfrontaments entre manifestants palestins i forces de seguretat que es van succeir a l'est de la Ciutat Santa i a Cisjordània i als límits de Gaza es van saldar amb més d'un centenar de ferits, dels quals dues desenes presentaven impactes de bala.

Soldats israelians detenen a un manifestant palestí durant les protestes del dijous a Hebron.
Soldats israelians detenen a un manifestant palestí durant les protestes del dijous a Hebron.ABED AL HASHLAMOUN (EFE)

L'Exèrcit ha reforçat amb diversos batallons (centenars de soldats) i amb desenes d'unitats de policia la seguretat als territoris ocupats davant de l'amenaça que es deslligui una onada de violència incontrolable. Des de la segona Intifada (2000-2005), l'esclat més greu registrat es va iniciar l'octubre del 2015 —amb apunyalaments i atacs amb vehicles— i el passat estiu, quan la introducció de mesures de vigilància policial extraordinàries a la mesquita d'Al Aqsa van desencadenar un alçament palestí.

El moviment islamista Hamás ha cridat aquest dijous a reprendre les protestes després del rés a les mesquites d'aquest divendres. El seu màxim líder, Ismail Haniya, ha convocat des del seu feu de Gaza l'arrencada de la tercera Intifada en el dia sagrat musulmà “en defensa de Jerusalem”.

Al costat del límit de l'enclavament costaner a Jan Yunis (sud-est) s'han registrat xocs amb les tropes israelianes que es van saldar amb ferits greus. Els enfrontaments també han estat intensos en els accessos a Ramallah, seu administrativa de l'Autoritat Palestina al centre de Cisjordània, i de Betlem, a Nablus (nord), i sobretot a Hebron (sud), ciutat compartida per uns centenars de colons amb 200.000 palestins.

Les forces de seguretat —soldats i policia de fronteres— han intentat dispersar els disturbis —protagonitzats per joves que marxaven al crit de “Jerusalem és la capital de Palestina”— amb trets de granades de gasos lacrimògens, bales recobertes de goma i foc real, segons els informes recollits per la Mitja Lluna Roja Palestina.

Enmig de la creixent tensió a Jerusalem i Cisjordània, les sirenes antiaèries han tornat a sembrar l'alarma al sud d'Israel. L'Exèrcit ha informat que dos coets llançats des de Gaza han acabat impactant prop de la frontera a l'interior de la Franja palestina. Ja entrada la nit, la Força Aèria ha respost amb la mesura de represàlia habitual: bombardejos selectius contra posicions militars de Hamàs, a pesar que els llançaments de coets solen ser atribuïts a les Brigades Al Quds, la milícia de la Yihad Islàmica o a grups radicals salafistes propers a l'ISIS.

El temor al fet que es produeixin sagnants enfrontaments aquest divendres —després de la crida a la mobilització popular— s'ha vist acrescut aquest dijous per les violentes protestes sorgides durant la vaga general convocada per partits i organitzacions socials palestines, que han tingut un ampli seguiment. La vaga contra la decisió de reconèixer a Jerusalem com a capital d'Israel i l'anunci del trasllat de l'Ambaixada dels EUA des de Tel Aviv ha estat secundada pels comerciants de Jerusalem Est i de les grans poblacions palestines, així com a les universitats i la resta dels centres educatius.

A pesar que el president Trump va insistir que la seva declaració no implicava la determinació de fronteres municipals definitives ni de l'estatut final de Jerusalem, els dirigents palestins consideren que el EUA s'han decantat ja en favor del bàndol israelià, abans si més no que hagin començat les negociacions. La promesa d'una solució dels dos Estats sense la mediació imparcial de Washington —l'única potència que té capacitat real d'imposar el seu dictat a Israel— perd sentit per a la majoria dels palestins. La seva identitat nacional està precisament simbolitzada per la seva presència a la ciutat de Jerusalem i vinculada històricament als sants llocs islàmics de l'Esplanada de les Mesquites.

El primer ministre israelià, Benjamí Netanyahu, mentrestant, es felicitava de nou aquest dijous per la declaració de Trump. “No tinc cap dubte que altres països traslladaran les seves ambaixades a Jerusalem”, ha assegurat en un acte diplomàtic. La premsa d'Israel anticipava que República Txeca i Filipines seran els primers a seguir els passos dels EUA després de trencar set dècades de consens internacional sobre la Ciutat Santa.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Juan Carlos Sanz
Es el corresponsal para el Magreb. Antes lo fue en Jerusalén durante siete años y, previamente, ejerció como jefe de Internacional. En 20 años como enviado de EL PAÍS ha cubierto conflictos en los Balcanes, Irak y Turquía, entre otros destinos. Es licenciado en Derecho por la Universidad de Zaragoza y máster en Periodismo por la Autónoma de Madrid.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_