Selecciona Edició
Connecta’t

La pressió sobre els sanitaris catalans s’enquista

El pla d'estabilitat laboral de Comín va millorar la precarietat però no ha solucionat la falta estructural de personal

Una consulta d'un CAP de Sant Adrià del Besòs
Una consulta d'un CAP de Sant Adrià del Besòs

Els sanitaris catalans acomiaden una altra legislatura amputada —la tercera consecutiva— igual que la van rebre: saturats. Des de les duríssimes retallades del primer govern d'Artur Mas (va reduir el pressupost sanitari en més de 1.000 milions d'euros), els treballadors fa anys que diuen que estan “al límit”, amb agendes infinites, encadenant contractes temporals i sense que ningú cobreixi les baixes. L'últim conseller del ram, Toni Comín, va crear un pla d'estabilitat laboral per convertir eventuals en interins i va millorar la precarietat, però no va abordar el problema estructural: la falta de nous sanitaris que entrin al sistema.

Durant els dos governs d'Artur Mas —entre el 2010 i el 2015—, la xarxa sanitària pública va perdre més de 2.400 llocs de treball. El 2015, quan es va registrar la plantilla més baixa amb 73.899 treballadors en tota la sanitat pública, més de la meitat dels treballadors de l'Institut Català de la Salut (ICS), la gran empresa pública que gestiona vuit grans hospitals i el 80% de l'atenció primària, eren interins, eventuals o suplents. “Hem viscut una crisi duríssima i nosaltres estàvem a la primera línia veient com afectava els pacients, així que malgrat tot, assumim que en aquest moment calia aguantar. Però aquesta situació ja s'ha fet insostenible. Els professionals que van creure al principi que aquesta situació era conjuntural s'han enfadat, han perdut la il·lusió”, resumeix Ana Vall-Llosera, portaveu del Fòrum Català d'Atenció Primària (Focap). Segons el Departament de Salut, entre el 2015 i el 2017 s'han recuperat 1.542 llocs de treball, la meitat estructurals. No obstant això, les xifres d'aquest any (75.441) estan lluny encara de les registrades abans de les primeres retallades: el 2011 hi havia 1.000 sanitaris més que ara.

De l'últim exconseller, Toni Comín, els professionals esperaven un canvi de tarannà pel que fa a l'anterior executiu. El sector coincideix que així ha estat però tampoc ell ha aconseguit resoldre la situació laboral dels sanitaris. El seu pla de xoc per combatre la precarietat laboral —va anunciar la reconversió de places d'eventuals en interins i una oferta pública d'ocupació d'unes 10.000 places— ajudarà a estabilitzar plantilles però no atura el problema cabdal: la falta de personal. “Està bé passar eventuals a interins però per reduir la pressió això no serveix perquè no hi ha entrades noves. Estem parlant de gent que ja està al sistema. No canviarà res. La sanitat necessita més professionals”, insisteix Josep Maria Puig, secretari general del sindicat Metges de Catalunya. “El pla d'estabilitat millora la qualitat del treball però a nivell de presència física i de ràtios no canvia res”, agrega Mari Angels Rodríguez, de CCOO.

Els professionals adverteixen, no obstant això, que, encara que hagi millorat el finançament i hi hagi voluntat política d'absorbir més personal, els contractes són massa precaris i aquestes places no es cobreixen. “Estem treballant més per menys diners. Tornem a les condicions laborals que hi havia als anys 80”, critica David Carbajales, secretari d'acció sindical del sindicat d'infermeria Satse. Rodríguez enumera les condicions laborals perdudes: “La gent es busca la vida en altres llocs perquè està farta que la cridin per a sis dies o un mes. De l'incentiu per objectius ens paguen només la meitat del que aconseguim; des que compleixes la carrera professional fins que te la paguen pot passar un any que, abans, t'ho abonaven amb efectes retroactius, però ara ja no; ens van pujar la jornada laboral unilateralment; encara a l'abril del 2018 cobrarem part de la paga extra del 2012 i encara ens falta la del 2013 i el 2014”, lamenta.

La precarietat passa factura a la salut dels professionals

La precarietat laboral i les càrregues de treball dels professionals sanitaris ja passen factura a la seva pròpia salut. Segons una enquesta del sindicat Metges de Catalunya (MC), el 2013, en plena crisi econòmica, el 46% dels metges catalans sofria esgotament emocional a la feina. “No saps el que cansa haver d'atendre 30 o 40 pacients diaris. La tecnologia de l'atenció primària és el temps i el personal. Si retalles en això, empitjores el servei”, apunta Ana Vall-Llosera, de Focap.

En el col·lectiu infermer succeeix més del mateix. Segons un estudi del Col·legi Oficial d'Infermeria, el 35,6% del col·lectiu està en risc de patir trastorns depressius, afectius, d'ansietat o d'angoixa. “La gent es jubila precoçment, sofreix malalties psicofísiques… Els professionals surten de les guàrdies plorant, però s'han de resignar perquè la gana és molt dolenta”, lamenta Toni Barbarà, portaveu de la plataforma Dempeus per la Salut Pública i membre de la Marea Blanca de Catalunya.

“La tensió i la frustració que causa el poc control sobre la pròpia feina, l'escassa participació en les decisions comunes i el poc suport de l'equip i dels superiors, es converteixen també en situacions de risc”, agrega l'estudi dels infermers. En l'últim mes, el 57% dels enquestats —unes 2.260 persones— va experimentar símptomes de dolor; el 51% sofria fatiga i el 18%, ansietat o depressió.

A l'atenció primària, la mala situació dels treballadors s'aguditza. Els ambulatoris de l'Institut Català de la Salut han perdut en aquests anys gairebé 800 infermers i 1.000 metges de família. “La situació en atenció primària clama al cel. Les baixes no es cobreixen. Si vols fer formació, són els companys els que et substitueixen assumint la teva càrrega de treball. Ara, per a les vacances de Nadal haurem de cobrir-nos uns als altres perquè no tenim substituts i l'expectativa és molt pessimista: els metges ens anem fent grans i no hi ha previsió d'augmentar els metges de família”, lamenta Tamara Sancho, portaveu de la plataforma Rebel·lió Primària, un moviment sorgit fa uns mesos per denunciar la precarietat en l'atenció primària.

El Departament de Salut va engegar aquesta legislatura un pla de reforma de l'atenció primària (ENAPISC), que incloïa una injecció de recursos i professionals per reforçar la porta d'entrada al sistema sanitari. No obstant això, els professionals alerten que el projecte s'ha dibuixat sobre el paper però no s'ha traduït a la pràctica clínica. “L'ICS ens ha dit que engegaran dues proves pilot en dos ambulatoris el 2018, però no hi ha un pressupost destinat a això. La idea pot ser bona però sense pressupost no és viable”, critica Rodríguez. “Aquests plans no estan funcionant. La llista d'espera per anar al metge de capçalera és de tres setmanes. El de l'atenció primària és insuportable”, agrega Barbarà.

El sector avisa que ja “s'han sobrepassat tots els límits” i l'escenari futur no és gens esperançador: en una dècada es jubilaran un terç dels metges catalans (entre 8.000 i 9.000) i no hi ha un pla B previst per afrontar aquest buit de professionals. “La pressió assistencial no ha baixat perquè tots els plans passen per augmentar el treball dels de plantilla, no augmentar les places”, agrega Puig.

MÉS INFORMACIÓ