El repte independentista

Ressons de turisme polític des de la cinquena província catalana

Brussel·les rep el massiu desembarcament d'independentistes convocats per l'ANC i Òmnium Cultural

La Grand Place de Brussel·les, dimecres a la nit.
La Grand Place de Brussel·les, dimecres a la nit.

En la Grand Place de Brussel·les, el més gran l'atractiu turístic de la capital belga, convergeixen aquests dies dos tipus de visitants. Els que venen a veure Magritte i els edificis del barri europeu, i els que arriben a la trobada de Puigdemont i a clamar contra els ocupants dels immobles comunitaris, tan poc inclinats a qualsevol concessió al nacionalisme. "Això no és una pipa", va titular l'artista belga un quadre en el qual va pintar una pipa. "Això no és democràtic", diu Puigdemont sobre l'acusació emesa per jutges d'una democràcia.

La marxa independentista d'aquest dijous a Brussel·les s'espera multitudinària. Els organitzadors parlen d'un mínim de 20.000 manifestants recorrent els seus carrers per recolzar el procés, demanar la llibertat dels presos polítics i, sobretot, demandar a la UE un canvi de postura en la crisi catalana, en la qual s'ha alineat sense ambigüitat amb la Constitució espanyola. Europe, wake up! —Europa, desperta!— és el lema de la marxa, que conclourà amb discursos del candidat de Junts per Catalunya, Carles Puigdemont, i la número dos d'ERC, Marta Rovira. La meitat d'assistents ha arribat en cotxes particulars, 4.000 en autobusos, 2.500 en avió i la resta en caravanes i trens.

Abans de l'inici de la marxa, l'activisme s'ha concentrat en les últimes hores, sense convocatòries, a les zones nobles. Petits mercats de Nadal en els quals se senten proclames esporàdiques, l'hotel desbordat on aquest dimecres van poder escoltar les intervencions d'Artur Mas i Carles Puigdemont, i com a epicentre sentimental robat temporalment a la belgitud, la citada Grand Place. Si al turista comú se l'identifica pel cap alçat observant el seu al voltant, el gofre de regalimant xocolata escorrent-se entre els dits i el mòbil sempre a punt per un selfie, al turista polític se'l reconeix per tot l'anterior i perquè, a més, conviu amb el camp de visió limitat per la bandera. Desenes d'estelades van emergir aquest dimecres a la nit a la plaça més gran de Brussel·les enmig de l'imponent espectacle de llum i so habitual de l'època nadalenca.

"Els catalans fan coses", va ser un dels càntics corejats a manera de burla de l'obvietat amb la qual Mariano Rajoy va voler el 2010 congraciar-se amb els habitants de la comunitat. Tot va transcórrer sense incidents. "Espanyol qui no boti", va ser el crit més agressiu cap als altres. La música i l'entorn monumental creaven una atmosfera màgica, propícia per a l'adhesió a nacions sense Estat. Així ho va percebre el diputat d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, que va compartir una foto des de la distància. "Barcelona, Lleida, Tarragona, Girona i Brussel·les", va escriure en xarxes socials. Sis paraules i cinc ciutats rere la seva piulada, la capital belga ja era integrant de ple dret dels Països Catalans. 

El color groc, orfe fins ara de valedors per la seva associació a la mala sort, ha ressuscitat com a eficaç eina de màrqueting polític. Les bufandes grogues inunden els carrers belgues i han deixat en un segon pla el minúscul llaç de la solapa, poc vistós per al lluïment des de lluny. Passar inadvertits és el contrari del que pretén la peregrinació independentista. "Què hi ha avui? Per què han vingut a menjar tants espanyols?", preguntava estranyada aquest dimecres la cambrera d'un restaurant grec al costat de l'hotel on Puigdemont va parlar a la premsa al matí i als seus fidels a la tarda. Aparcant la blasfèmia en atribuir-los la nacionalitat, pocs ciutadans de Brussel·les que hagin trepitjat el carrer en els dos últims dies poden afirmar que no s'han creuat amb algun turista polític beneficiari de la tranquil·litat constitucional en forma de pont festiu que el calendari marca a Espanya i no a Bèlgica.

Una simpatitzant es fa un selfie amb Puigdemont en l'acte de campanya celebrat ahir en un hotel de Brussel·les.
Una simpatitzant es fa un selfie amb Puigdemont en l'acte de campanya celebrat ahir en un hotel de Brussel·les. REUTERS

Si encara hi ha autòctons aliens a la moguda, —segons els organitzadors de l'ANC i Òmnium Cultural, serà la manifestació més multitudinària celebrada a Bèlgica en els últims anys—, aquest dijous n'hi ha encara menys. La policia ha advertit que la manifestació generarà talls de trànsit, retirarà els vehicles aparcats en l'itinerari i desplegarà un ampli número d'agents per garantir la seguretat. També ha obligat els convocants a engegar un servei d'ordre amb voluntaris per evitar incidents.

Malgrat les incomoditats a l'hora de circular, el balanç per a Bèlgica sembla a priori positiu. Mentre l'arribada de turistes va caure a Catalunya a l'octubre, el mes en què el desafiament independentista va aconseguir el seu clímax, l'ocupació hotelera a Brussel·les bat rècords aquests dies gràcies a la marxa. "Manifestació d'independentistes catalans: un cop d'efecte per a l'hostaleria de Brussel·les", va titular el diari Le Soir, el més llegit del país. La principal associació del sector ha penjat el cartell de complet, i una ràpida recerca mostra que ara com ara és gairebé impossible trobar allotjaments per sota dels 150 euros per nit, que no sigui en un alberg de Molenbeek. Això ha portat fins i tot al fet que famílies de Flandes, el bastió nacionalista belga, ofereixin les seves cases gratuïtament a centenars de manifestants a través d'un grup de Facebook.

Atès que la marxa no mourà ni un mil·límetre la posició de Brussel·les sobre la crisi catalana, i les institucions europees mantindran el seu clar tancament de files amb Espanya, almenys cobrarà renovada actualitat la irònica frase del diputat ecologista belga Benoit Hellings quan els alcaldes independentistes van visitar la ciutat per donar suport a Puigdemont. "Han donat una empenta al turisme a Brussel·les. Gràcies per això".

MÉS INFORMACIÓ