La previsió d’una participació rècord deixa respirar els constitucionalistes

PSC i Ciutadans es disputen la nova allau de votants que es preveu a les eleccions catalanes

Miquel Iceta, en les eleccions del 2015.
Miquel Iceta, en les eleccions del 2015.

Les eleccions catalanes del 2015 van registrar un rècord de participació del 74,95%, que segons auguren totes les enquestes se superarà el 21 de desembre i podria acostar-se al 80%. Els experts consideren que els partits constitucionalistes, principalment el PSC i Ciutadans, seran els majors beneficiaris d'aquesta mobilització d'un electorat antiindependentista que durant dècades ha considerat que eleccions autonòmiques no li afectaven.

El secessionisme està mobilitzat des de fa anys a Catalunya i així s'explica la participació de centenars de milers de persones a les diferents manifestacions que s'han convocat des del 2012 i, en paral·lel, la seva presència a les urnes. Gabriel Colomé, director del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat entre 2005-2011, el CIS català, considera que el secessionisme podria haver tocat sostre electoral fa dos anys i que el previsible augment de la participació de quatre o cinc punts no el beneficia en absolut. “Ara no van plegats com va passar amb Junts pel Sí, sinó que són rivals i una part d'aquest electorat els pot castigar o anar-se’n a la CUP”, assegura.

A les eleccions del 2015 es va produir un augment de gairebé el 7% de participació (del 67,76% al 74,95%), que va situar Ciutadans com la segona força política, amb un resultat rècord de 25 diputats en detriment del PSC, que només va arribar als 16. Ara aquest increment de votants podria beneficiar també el partit d’Inés Arrimadas, diu Colomé, però molt més els socialistes. “El PSC ja no està desorientat i ha aconseguit transmetre un missatge clar després de la crisi de fa tres anys”, assegura.

A això, afegeix que ha de sumar-s’hi el fet que “el missatge d’Albert Rivera no beneficia Arrimadas ni Ciutadans a Catalunya enfront de la moderació del PSC”. Aquest increment d'escons de Ciutadans i el PSC per l'augment de la participació aniria en detriment del PP, a qui totes les enquestes auguren un daltabaix sense precedents.

La campanya electoral tindrà més importància que mai, diu Colomé, i les eleccions es decidiran a la província de Barcelona — que aporta 85 dels 135 diputats del Parlament—, i bàsicament a la corona metropolitana, on es concentra la majoria de la població i on el votant ha estat tradicionalment abstencionista. Fa dos anys Ciutadans va aconseguir a la demarcació de Barcelona 17 dels 25 diputats i el PSC, 12 dels 16. Això explica els esforços dels partits constitucionalistes durant aquests dies per fer campanya en aquestes ciutats que, depenent de la contesa electoral que s’hi celebri, voten d'una forma o d’una altra. Per exemple, a les municipals donen l'esquena a Ciutadans.

Les quartes eleccions en set anys

La inestabilitat política de Catalunya es va iniciar el 2010, quan Artur Mas va tornar a la Generalitat després dels dos governs tripartits. Les eleccions del 21 de desembre seran les quartes que se celebrin en aquesta comunitat en set anys i no ha parat d'augmentar de manera progressiva la participació. El 2010 va créixer gairebé tres punts (58,78%), però dos anys després, el 2012, es va registrar un rècord de votants fins aleshores (67,76%); aquest es va tornar a superar el 2015 (74,95%) i tot indica que es depassarà novament el 21-D.

El paradigma de l'abstencionisme són municipis com Sant Adrià de Besòs, pegat a Barcelona, on la participació el 2015 va ser del 68,95%, sis punts menys que al conjunt de Catalunya. O Santa Coloma de Gramenet, on va votar el 73%. Uns quants mesos abans de les autonòmiques del 2015 es van celebrar les eleccions locals i l'abstenció a Sant Adrià va superar el 50%.

Colomé considera que el nombre d'indecisos, que algunes enquestes situen en gairebé el 30%, és en realitat molt menor. “És gent que majoritàriament ja té decidit el vot, però que dubta entre dues opcions, siguin independentistes o constitucionalistes, i que s'acabarà decantant durant els dies de campanya”, assegura l'expert. És el que es coneix com el vot útil i se’l disputaran Ciutadans i el PSC. “El PP no té res a fer”, diu Colomé. Segons ell, si el PSC acaba sent el vot refugi del nou electorat podria haver-hi sorpresa electoral.

I a tot això cal sumar un altre factor nou en aquestes eleccions des del 1986: que se celebren en dia laborable i que això podria fer augmentar encara més la participació, perquè les empreses concediran el 21 de desembre quatre hores als seus treballadors per votar.

MÉS INFORMACIÓ