Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS
ELECCIONS CATALANES

Ciutadans empitjora els atacs al PSC per capitalitzar el vot no independentista

Els socialistes, de moment, prefereixen ignorar l'ofensiva

Inés Arrimadas, aquest dimecres.
Inés Arrimadas, aquest dimecres. EL PAÍS

El enemic de Ciutadans és l’independentisme, però el rival electoral és el socialisme de Miquel Iceta, convertit per la formació d’Albert Rivera en diana de les seves crítiques més feroces. Conscients que parteixen del lloc capdavanter en el bloc constitucionalista, però temorosos d’un arreón d’Iceta, Ciutadans s’ha llançat a la jugular del PSC en l’arrencada de campanya i ressuscita el seu passat d’aliances amb Esquerra. El missatge: evitar un altre tripartit d’esquerres. Els socialistes, de moment, prefereixen ignorar l’ofensiva.

La campanya de Ciutadans vol deixar clar a l’electorat constitucionalista que el PSC no pot ser digne de la confiança dels catalans que busquin un canvi real i acabar amb el procés independentista.

L’arribada al poder de Pasqual Maragall el 2003 va ser “igual o pitjor” que els 23 anys previs de pujolisme, va dir Rivera en un acte a Granollers (Barcelona). Aleshores un tripartit d’esquerres (PSC, ERC i ICV) va governar a Catalunya després de la llarga hegemonia de CiU. Va posar l’accent en les polítiques socials —com les millores als barris—, però el seu projecte estrella va acabar sent la redacció d’un nou Estatut d’autonomia. “Quan va tenir l’oportunitat, el PSC va lliurar l’educació a Esquerra (…) Es va dedicar a netejar la imatge a un partit independentista i radical”, va insistir Albert Rivera, que va ometre, no obstant això, que en aquests set anys de govern no va haver-hi full de ruta secessionista.

Ni tan sols l’expresident José Montilla, cordovès de naixement i sense un ideari catalanista tan marcat com el de Maragall, se salva de la crema. “Montilla, acomplexadament, parlava malament d’Espanya. Volem que Catalunya formi part orgullosa d’Espanya”, ha dit aquests dies Rivera, molt present en campanya i sempre amb un ull posat a Madrid, conscient que és allà on es juga el seu futur polític. “Totes aquestes ambaixades que hi ha pel món”, ha repetit en al·lusió a les delegacions a l’exterior de la Generalitat, “les va obrir el senyor Montilla”. A les crítiques s’hi va sumar ahir, Dia de la Constitució, el secretari general del partit en un acte a Barcelona: “Ens hi juguem molt. No ho deixarem en mans d’Iceta, que sempre juga a l’ambigüitat. L’aposta segura és Arrimadas”, va afirmar José Manuel Villegas.

I Arrimadas no queda enrere retratant el PSC com un partit tou, i fins i tot connivent, amb el nacionalisme. La candidata, no obstant això, s’està centrant a descriure els mals del procés i a exigir-ne la substitució per una agenda social. Arrimadas parla de sanitat, educació o infraestructures com a prioritats que el Govern català ha de recuperar. Aquest és un terreny que resulta còmode al PSC d’Iceta i en el qual Ciutadans —després de renunciar, l’any passat, als postulats de la socialdemocràcia— pot flaquejar.

El cinturó taronja

Nascut el 2006 —en plens anys del tripartit— per lluitar contra l’auge del nacionalisme català, Ciutadans ha anat prenent terreny als socialistes elecció rere elecció. Fins al punt que el que un dia va ser l’anomenat cinturó vermell de Barcelona s’ha transformat parcialment en el cinturó taronja. Aquest tomb va ser visible, sobretot, en les últimes eleccions autonòmiques, polaritzades ja pel debat independentista. El 29 de setembre del 2015, Ciutadans va obtenir 25 diputats —Arrimadas es va convertir en cap de l’oposició—, mentre que Iceta en va aconseguir només 16. L’enquesta preelectoral del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) per al 21-D atorga a tots dos partits un cridaner creixement (cinc diputats més a cadascun) com a conseqüència, sobretot, d’un augment previsible de la participació.

La qüestió és com es repartirà la collita. Perquè l’origen del conflicte entre Ciutadans i el PSC és precisament aquest: que tots dos sembren en els mateixos camps, els de l’àrea metropolitana de Barcelona. En un ambient de polarització creixent, el partit de Rivera va arrabassar als socialistes l’hegemonia el 2015.

Ara, no obstant això, el discurs del PSC es percep de manera més nítida com a part del bloc constitucionalista. Ciutadans, en canvi, insisteix a desacreditar aquesta suposada fiabilitat per contenir un possible auge dels socialistes i mantenir la posició d’avantatge. Per això Rivera apel·la al “vot útil” i demana “no equivocar-se de papereta”. El seu objectiu és sortir del 21-D clarament al capdavant, i forçar els socialistes —en cas que es pugui formar una majoria— a donar el suport a Arrimadas. Malgrat els atacs amb artilleria pesant d’aquests dies, a la candidata Arrimadas li pot interessar un PSC fort. Les enquestes no són gens esperançadores per al PP —passaria d’11 a 7 diputats —, de manera que l’única possibilitat d’un Govern constitucionalista passa perquè els socialistes i ells mateixos facin un gran salt endavant en vots i escons.