Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS
POTI-POTI

L’enquesta del CIS és motiu d’anàlisi a la premsa local

La interlocutòria judicial sobre Junqueras, Forn i els Jordis, i l’inici de campanya amb aquesta qüestió prèvia apareixen combinats en la majoria d’articles de la premsa. Un altre punt d’atenció és l’enquesta del CIS publicada ahir

Sortida de presó dels consellers Romeva, Mundó, Rull i Turull.
Sortida de presó dels consellers Romeva, Mundó, Rull i Turull. AP

La premsa internacional titula, en general, amb la decisió del jutge de mantenir Oriol Junqueras a la presó. El belga Le Soir, òbviament, dona el titular a l’audiència judicial de Puigdemont.

Per a The Guardian, les eleccions intenten posar fi a la pitjor crisi de la democràcia espanyola en quatre dècades, però les enquestes donen resultats mot ajustats entre independentistes i contraris a la secessió. El diari, diumenge, va publicar un editorial amb un subtítol que proclamava que els líders empresonats haurien de ser alliberats per la campanya electoral. Tot i que al text no reapareix aquesta posició, el diari explica que les autoritats de Madrid estan preocupades per “l’efecte martiri” si el jutge no els allibera. I acaba afirmant que: “La campanya s'ha de desenvolupar de manera lliure, legal i pacífica, i s'ha de respectar el resultat. El diàleg i el compromís continuen sent bones opcions. Les pròximes tres setmanes mostraran si són realistes”. Sobre Puigdemont diu que els seus simpatitzants estan dividits: N’hi ha que el veuen com un exiliat forçat i n’hi ha que li retreuen haver defugit les seves responsabilitats. El diari subratlla les seves darreres manifestacions contra la Unió Europea.

La BBC, en un article per situar el lector sobre les principals dades de Catalunya, acaba dient que una clara victòria dels secessionistes reivindicaria la seva causa, potser no a Espanya però sí fora de les seves fronteres. “I si es dona el cas contrari també és veritat, òbviament”. Bloomberg recorre a Kiko Llaneras, assessor de riscos polítics de Quantio. Per a Llaneras, deixar alguns dels líders separatistes a la presó ajuda a mantenir mobilitzat el campament independentista, tot i que la llibertat dictada ahir per a sis consellers debilita l’argument. En un altre article, el diari afirma que els aliats catalans de Podem poden tenir la clau després de les eleccions. Bloomberg recorda que Domènech defensa un referèndum acordat, opció amb molt més suport popular que la declaració d’independència. El text esmenta que, fa un any, Miquel Iceta no descartava un referèndum si un canvi constitucional no satisfeia l’electorat.

Mentre The Wall Street Journal encapçala l’informació amb l’alliberament de sis separatistes en la vigília de les eleccions, The Financial Times dedica el titular a Junqueras. Per a The New York Times, Rajoy va decidir convocar eleccions anticipades a Catalunya, aparentment, com una manera d’enxampar els separatistes amb la guàrdia baixa i poder aturar ràpidament la dominació directa de Madrid a la regió. The Washington Post destaca les declaracions de Marta Rovira en el sentit que mantenir líders catalans a la presó “és un clar intent de guanyar les eleccions sense adversaris”. També publica la rèplica del ministre Juan Ignacio Zoido: “Qui comet actes delictius ha d’estar a mercè de les normes legals”.

Le Monde va actualitzar ahir un article didàctic sobre com són les eleccions a Catalunya, on recorda que tradicionalment a les generals hi ha més participació que a les autonòmiques, una tendència que s’inverteix a partir del 2012. Un professor de Montpeller explica que un augment de la participació el 21-D serà favorable als anti-independentistes, que es mobilitzen menys a les eleccions regionals, “però que han entès que aquest cop el seu resultat pot tenir una conseqüència, en el futur, que és la d’una real independència de Catalunya”. Libération considera que el fet de mantenir Junqueras i altres tres inculpats a la presó “hauria de dominar la campanya”. La Stampa pica fort i tracta la campanya de, com a mínim, “anòmala” ja que les eleccions han estat convocades per Rajoy i no pel Parlament català, i Puigdemont és a Brussel·les i Junqueras, a la presó.

Els digitals. Libertad digital es mira l’enquesta del CIS i després de fer totes les travesses possibles conclou... “si l’any 2016 es van viure més d’una votació d’investidura fallida (..) l’escenari després del 21-D no sembla que hagi de ser més fàcil. Encara que, en aquesta ocasió, pot ser que els no independentistes sí que hi tinguin un paper a jugar”. El Confidencial també l’estudia. Com que, afirma, les transferències entre blocs són mínimes, “la partida es jugarà en el terreny de la mobilització”. Segons el CIS, continua, no s’observa una mobilització constitucionalista més intensa que la sobiranista. Pedro J. Ramírez (El Español) considera estúpida la convocatòria electoral, perquè si guanyen els secessionistes revalidaran davant del món l’1-O i si perden diran que no eren unes eleccions justes amb els seus caps de llista a la presó o a Bèlgica. Xavier Rius escriu a E-noticies que si les classes urbanes consideren ara que el procés ja no és modernitat i que pot afectar directament l’economia hi pot haver un tomb electoral. De fet, la gent vota per il·lusió, per por o per la butxaca. “Pel que sembla som davant de les eleccions més obertes a Catalunya des del 1980”. Salvador Cot (El Món) enceta el seu article dient que “malgrat la propaganda del bloc monàrquic, la decisió de mantenir tancats a la presó Junqueras, Forn, Sànchez i Cuixart denota que hi ha una voluntat clara dels poders de l'Estat d'excloure l'independentisme de la normalitat que pregonen”. I entre les causes judicials obertes i l’onada propagandística dels mitjans de “Madrid i rodalies” hi veu un altre “a por ellos”.

Nació digital titula que la campanya electoral arrenca a Estremera i acaba l’article amb un: “La recta final cap al 21-D ja està en marxa, però la gran pregunta és què passarà l'endemà”. El mateix mitjà, en un altra informació, explica que els republicans han topat de ple amb JxCat, que es nega a confeccionar i signar conjuntament un document que expliciti els punts acordats sobre alliberament de presos, procés constituent i legitimitat de l’1-O.

Premsa de Madrid i Barcelona. El Punt Avui, a l’editorial, sosté “que és difícil creure que un Estat que ha jugat brut en el passat no ho torni a fer en aquests pròxims quinze dies”. Però dit tot això, acaba, “els catalans han de votar, (...) cal renovar la legitimitat de les aspiracions democràtiques”. Xevi Xirgu, sobre la decisió del jutge Llarena, es pregunta quina explosió violenta hi va haver el 20 de setembre que justifiqui la seva decisió. “S’inventen un relat, i ho saben, i em sembla que fins i tot se’l creuen; quina vergonya”. També l’editorial de l’Ara crida a votar tot i admetre que “no és una campanya electoral en condicions democràtiques normals”. Esther Vera llegeix l’enquesta del CIS i conclou: “no hi ha majoria silenciosa, sinó un bloc espanyolista que va a totes apoderat per la força de l’Estat i els errors del contrincant, i un bloc sobiranista que cada dia que passa enfonsat en la consternació reforça una possible victòria de Ciutadans”. Per a J. Pérez Royo, el jutge és presoner de la seva pròpia imaginació i només un hooligan del 155 pot compartir els seus arguments. Salvador Cardús, al mateix diari, contempla “els darrers espeternecs d’un Estat feble, desacreditat i corrupte governat per mala gent (...); abans caurà l’Estat que no es fracturarà Catalunya”. És el seu pronòstic.

L’editorial de La Vanguardia es titula “Els efectes d’una interlocutòria judicial”. “Entenent que la justícia, a la qual es va desafiar irresponsablement, ha de seguir el seu curs, direm que hauríem preferit que els empresonats fossin al carrer. (...) Això hauria afavorit la campanya, acostant-la a una normalitat que és molt necessària. Catalunya no pot continuar enganxada al carro d’un procés sobiranista que ha acabat malament i ha perjudicat la convivència i l’economia”. I acaba. “És urgent revigoritzar Catalunya; i aquesta prioritat brinda un eix transversal, únic i ineludible”. Pilar Rahola, parlant dels que continuen empresonats, escriu que “no són a la presó per ser lladres o assassins o narcos o terroristes, sinó per haver intentat complir amb les promeses electorals”.

L’editorial d’El Periódico (“Arrenca la campanya més atípica”) admet que la variant judicial de la greu crisi política catalana tindrà un impacte sobre la campanya. “Però aquestes són unes eleccions autonòmiques, i hi concorren els partits catalans, no un article de la Constitució. Entre els candidats hi ha els que des de les institucions van embarcar tots els catalans en una aventura suïcida que ha acabat amb la Generalitat intervinguda i una profunda crisi (...). En presó preventiva, fugats o protagonitzant mítings, ha arribat el moment que la ciutadania demani i rebi explicacions dels candidats i actuï en conseqüència. En urnes de veritat i amb vots que compten”. Emma Riverola contempla la continuïtat de la presó de Junqueras, Forn i els Jordis no solament com un drama personal, també “carrega encara més d’emoció la campanya”. “Una mala notícia per a tots els ciutadans”. Una opinió semblant en té Joan Tapia (“la no normalització de les eleccions no ajudarà a asserenar la política”) i veu un Junqueras condemnat a la pena de silenci en plena campanya mentre que a Puigdemont el veurem cada dia a TV-3.

Per a El Mundo, de la decisió del jutge no importa destacar l’efecte polític “sinó el rigor que enforteix l’Estat de dret”. L’editorial subratlla que, per primer cop, un partit de centre no nacionalista apareix a l’enquesta del CIS com a primera força en intenció de vot. A l’Abc, Salvador Sostres exposa la seva pròpia teoria sobre Junqueras i la presó: és una maniobra electoral. “Junqueras sabia el que havia de declarar per quedar en llibertat, però es va estimar més no dir res que els hiperventilats de Puigdemont poguessin utilitzar durant la campanya (...). La de Junqueras és una presó, per tant, calculada, estratègica, electoralista, voluntària. Hostal Royal Estremera: és el seu millor cartell de campanya”. A l’editorial, qualifica la interlocutòria d’equilibrada i justa. La Justícia espanyola ha respost i ho ha fet sense condicionaments polítics d’opinió pública o campanya electoral. El text acaba amb una menció a Iceta, que va dir de la decisió judicial que era “una mala notícia”. El diari el veu amb els comuns i els independentistes, i li fa por una reedició del Pacte del Tinell. La Razón defensa al seu editorial que si aquestes eleccions tenen alguna cosa d’anormal és perquè l’independentisme vol, novament, que serveixin de plebiscit, que no es debati sobre programes, i perllongar el procés, si més no com a marc mental. “No serà així i solament es podrà revertir aquesta situació amb una participació massiva”. El director, Paco Marhuenda, afirma al seu videoblog que té raó el jutge quan diu que els empresonats “tornarien a delinquir”.

I per acabar, un altre videoblog, el d’Iñaki Gabilondo. Després d’esmentar l’enquesta del CIS, el periodista subratlla “que el més preocupant és que l’enquesta ha confirmat que Catalunya està partida en dos i que empaten dues posicions que durant molts anys van ser compatibles i avui són irreconciliables”. La victòria d’una part significa la derrota de l’enemic. “Això va de la victòria d’uns catalans sobre altres catalans, de manera que guanyi qui guanyi perdrà Catalunya perquè estarà dividida. Només quan Catalunya restableixi el pacte intern que la mantingui unida podrà somniar amb aventures més grans. S’enganyarà si creu que el seu principal obstacle és Madrid”.