Selecciona Edició
Connecta’t

Les 2.000 dones que es van fer provocar el part per cobrar el xec nadó

L’economista Libertad González rep 1,5 milions d'euros per investigar els efectes d'algunes polítiques públiques en la salut infantil

L'economista Libertad González, de la Universitat Pompeu Fabra, a Barcelona.
L'economista Libertad González, de la Universitat Pompeu Fabra, a Barcelona.

Recta final del desembre del 2010. Espanya s'enfonsa en la recessió econòmica i proliferen les retallades. El Govern del socialista José Luis Rodríguez Zapatero ha anunciat que els nens nascuts a partir de l'1 de gener del 2011 ja no cobraran el xec bebè de 2.500 euros, una de les seves propostes estrella per fomentar la natalitat. Moltes dones amb el part previst pel gener es plantegen fer-se’l avançar uns dies per rebre l'ajuda. I n’hi ha centenars que prenen aquesta decisió.

“Uns 2.000 nens van néixer, de mitjana, una setmana abans”, calcula l'economista Libertad González, de la Universitat Pompeu Fabra. La investigadora, nascuda a Sevilla el 1975, acaba de rebre una ajuda d'1,5 milions d'euros del Consell Europeu d’Investigació per estudiar els efectes d'algunes polítiques públiques en la salut infantil. La fi del xec nadó, subratlla, va desencadenar “un experiment natural” que pot desvetllar els riscos de programar el part abans d'hora, sense raons mèdiques.

La fi del xec nadó va desencadenar “un experiment natural” que mostra els riscos de programar el part abans d'hora

González és una experta a esprémer enormes bases de dades per extreure’n l’essència. Prenent els registres des de l'any 2000 de partides de naixement de l’Institut Nacional d’Estadística, l'economista va observar que els naixements al voltant d'un canvi d'any es distribueixen habitualment, com és lògic, a parts iguals: un 50% dels nens neixen l'última setmana de desembre i l’altre 50% ho fan la primera de gener. Però en el canvi del 2010 al 2011, amb el reclam del xec nadó, el 56% dels nens van néixer la darrera setmana de l'any.

L'objectiu de González és comparar la informació anonimitzada de multitud de bases de dades per fer un seguiment de la salut d'aquests 2.000 nens que avui ja tenen 7 anys. “Van néixer amb uns 200 grams menys de pes. I la bibliografia científica indica que quan es neix amb un pes baix es reflecteix anys després en les dades escolars. Volem estudiar si néixer més petit té repercussions en el desenvolupament cognitiu”, apunta.

El projecte de González, de cinc anys, implica obtenir multitud de permisos per accedir a arxius públics, com ara la Base de Dades Clíniques d’Atenció Primària, del Ministeri de Sanitat, i els resultats de les proves estandarditzades del Ministeri d’Educació. L'accés a aquests “milions de dades” li servirà també per estudiar el possible efecte en els nens de l'allargament de la baixa per paternitat. El permís per als pares va passar de dos dies a dues setmanes el 2007. I ha arribat a quatre setmanes el 2017.

González estudiarà els efectes en la salut infantil de la legalització de l'avortament, el xec nadó i l'allargament de la baixa paternal

A Noruega, recorda González, el 1977 es va passar d'una baixa maternal de 12 setmanes sense remunerar a una de quatre mesos remunerats i 12 mesos més sense retribució. Un estudi del 2015 va associar aquesta decisió política —i el fet que, en conseqüència, els pares haguessin passat més temps amb els nens— a una reducció de dos punts percentuals de la taxa d'abandonament escolar i a un sou un 5% superior arribats als 30 anys. “Aquest serà el primer estudi que abordi els efectes en els nens d'incrementar el permís per paternitat”, afirma l'economista.

González provarà també de mesurar l'impacte de la legalització de l'avortament el 1985. El 1992, un de cada 10 embarassos s'interrompia ja de manera legal. “Si les dones que eren molt joves quan es va legalitzar l'avortament van poder evitar un embaràs a l'adolescència i un matrimoni primerenc gràcies a l'accés a l'avortament, això pot haver tingut efectes duradors en les seves vides”, detalla l'economista.

L'inici del xec nadó, a partir de l'1 de juliol del 2007, també servirà a González per comparar la salut i els resultats escolars dels nens nascuts una setmana abans amb els nascuts just després. “Les mares que van rebre l'ajuda de 2.500 euros potser van estar més temps amb el nen i li van donar més el pit”, hipotetitza la investigadora. I, al marge de les bases de dades, sap de què parla: el seu primer fill va néixer el novembre del 2007.

MÉS INFORMACIÓ