Selecciona Edició
Connecta’t
PATÉ DE CAMPANYA

La campanya del 155 comença amb molt de teatre i poca festa

La cursa electoral arrenca en teatres, auditoris, una escola i una sala de concerts

Miquel Iceta, a l'acte d'inici de campanya del PSC.
Miquel Iceta, a l'acte d'inici de campanya del PSC.

La campanya del 155 ha arrencat la nit de dilluns en teatres, auditoris, una escola i a la sala Bikini de Barcelona. Aquesta darrera opció, la d'un club de gresca nocturna, ha estat la del Partit Popular, que per alguna cosa és qui mana avui a Catalunya. La resta de forces polítiques s'han repartit per espais que entren en la lògica habitual d'aquesta mena d'esdeveniments, seleccions carregades de simbolisme i estratègia electoral.

Junts per Catalunya, “la llista del president” —amb el president a la distància, pròfug o a l'exili, segons a quina meitat de Catalunya es pregunti—, ha donat el tret de sortida a l'edifici Imagina, joia de la corona —drets televisius del futbol al marge— de l'imperi de Jaume Roures. El president de Mediapro, com la banca, sempre guanya, tot i que en el seu cas té doble mèrit perquè és un groupie de moviments anticapitalistes com el castrisme o el chavisme. L'Edifici Imagina ja va ser la seu del centre de premsa de la consulta de l1-O i poc abans de la DUI va ser llogat per la cadena britànica BBC per organitzar un debat sobre el procés. Qüestions pecuniàries a banda, un portaveu del PDeCAT explica que la selecció de l'edifici Imagina és precisament per reivindicar la consulta i per simbolitzar que aquests comicis són una segona volta de l'1-O.

Com a símbol, un centre de premsa sembla poca cosa, sobretot si es compara amb l'alternativa més currada de la CUP, l'Institut Jaume Balmes de Barcelona, un dels punts de votació de l'1-O en què les càrregues policials van ser més contundents. Una portaveu de la CUP afegeix dramatisme a l'assumpte i apunta que enceten la campanya al Jaume Balmes per donar suport a l'ensenyament català, que “està sent atacat per aquelles persones que no volen que es parli, pensi o s'escrigui en català: El model d'immersió lingüística és un dels valors que no podem permetre que els neofeixistes puguin trencar”. Encara n'hi ha més, segons la CUP, perquè aquest míting d'inici d'unes eleccions il·legítimes –recordin, segons la CUP ja som ciutadans de la República catalana– “és un homenatge a totes aquelles professores que estan sent denunciades per l'Estat per voler parlar amb la mainada del que va succeir durant l'1 d'octubre, el 3 d'octubre o el 8 de novembre, o parlar de les preses polítiques”.

Més prosaiques van ser les raons del PSC per escollir el Teatre Joventut de l'Hospitalet: la Junta Electoral posa a disposició dels partits un munt d'espais culturals públics com el Joventut, l'Hospitalet és la ciutat que governa l'estrella del partit Núria Marín i, last but not least, perquè omplir un acte a l'Hospitalet és bufar i fer ampolles per als socialistes; “així tenim més temps per preparar l'acte central, a Barcelona”, explica un portaveu del PSC. Els comuns també s'han estrenat a l'Hospitalet, al recinte firal de La Farga, l'opció amb menys glamour entre totes les forces de la contesa. Catalunya En Comú va justificar la decisió a EL PAÍS de forma breu i concisa: és la segona ciutat de Catalunya i allà van ser la força més votada a les generals del 26 de juny del 2016.

Esquerra Republicana es va estrenar a Vic, ciutat natal de Marta Rovira. ERC no va voler celebrar en diversos municipis la simbòlica enganxada de cartells perquè, a diferència del PP, no estan per alegries tenint el líder del partit a presó. El lloc escollit per estrenar la campanya va ser un teatre, L'Atlàntida, nom que evoca paradisos de llegenda però també desapareguts. Les enquestes apunten que entre ERC i Ciutadans hi ha el duel per ser la llista més votada. Pols oposats en l'eix nacional, en el social i també en la sortida electoral: els republicans van començar en un teatre de la Catalunya interior i Ciutadans en una terrassa del Poblenou, amb vistes a l'skyline de la ciutat, al Port Olímpic i la capital catalana als seus peus, per transmetre modernitat però també que són damunt la cresta d'una onada anomenada 155 que vol endur-se per davant el malaguanyat procés.