_
_
_
_
_

Medinyà deixarà de ser municipi independent el 31 de gener

Una sentència del TC i l'aplicació del 155 n’han fet impossible la viabilitat

El castell de Medinyà.
El castell de Medinyà.

Dos anys i mig després d'haver aconseguit tornar a ser municipi independent, Medinyà (Gironès) deixarà de ser-ho. La comissió gestora s'ha vist forçada a dissoldre's en un ple celebrat la setmana passada, arran de la sentència del Tribunal Constitucional (TC) i l'aplicació del 155. A partir de l'1 de febrer del 2018 tornarà a ser un nucli de Sant Julià de Ramis. Aquesta situació ha provocat la tristesa i la ràbia entre els veïns de Medinyà. L’alcalde de Sant Julià, Marc Puigtió, assegura que continuaran igualment amb dos pressupostos diferenciats i que es farà tot el que es pugui perquè tot plegat no afecti el seu dia a dia.

El 4 de juny del 2015, el ple del Parlament va aprovar, amb 118 vots a favor i 8 en contra, la proposició de llei que permetia la creació de Medinyà com a municipi independent. El setembre passat el TC va estimar el recurs d'inconstitucionalitat interposat per l’Estat. Això va anul·lar la llei del Parlament i va frenar les aspiracions de Medinyà de tornar a ser un poble amb tots els drets com ja ho havia estat fins al 1972, quan un decret franquista el va annexionar a Sant Julià. La sentència de l’Alt Tribunal apuntava que en el mateix preàmbul de la llei es reconeixia que la normativa impedia que Medinyà es constituís com a municipi perquè no tenia els 5.000 habitants requerits a la llei estatal per crear nous nuclis, ni els 2.000 de la norma catalana. En el moment de l’aprovació de la llei Medinyà en tenia 866, però es va donar el pas com a “restitució” d'una “injustícia històrica”.

Dimecres passat, i contra la voluntat dels veïns, es va celebrar el ple de suspensió de la comissió gestora. La presidenta, Montse Garcia, el va qualificar de “dia trist”. La sentència del TC que diu que Medinyà no pot ser municipi i la intervenció de la Generalitat per la via del 155 fan molt difícil desobeir i fer prevaler la llei catalana que sí que el reconeix, segons que va explicar. “No ens podem plantar ni nosaltres ni Governació, tenim la consellera a la presó, no tenim força per desobeir”.

Garcia, que ha destacat la sorpresa que els va produir que el PP portés la llei de creació del municipi al Tribunal Constitucional, tenint en compte que els populars la van avalar al Parlament, ha apuntat que la desobediència a la sentència no els duria enlloc, “som unes víctimes més de la situació política”, ha afirmat. La demarcació de Girona torna a tenir 221 municipis i Catalunya, 947.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_