_
_
_
_
_

El primer debat del 21-D constata un escenari amb dos blocs irreconciliables

Els partits independentistes s'aferren al 155 per atacar a les formacions constitucionalistes

D'esquerra a dreta: Riera, Domènech, Torrent, Turull, Arrimadas, Iceta i Albiol.
D'esquerra a dreta: Riera, Domènech, Torrent, Turull, Arrimadas, Iceta i Albiol. Massimiliano Minocri (EL PAÍS)

El primer debat entre els candidats a les eleccions del 21-D va reafirmar ahir l'existència de dos blocs amb perspectives antagòniques: els independentistes, que van subratllar la seva intenció de desenvolupar el “mandat” del referèndum il·legal de l'1 d'octubre, i els constitucionalistes, que van insistir en la necessitat de posar fi al procés per rellançar l'economia i restaurar la “fractura social”. Enmig d'un diàleg polaritzat, com a partit no alineat va quedar Catalunya en Comú-Podem, que es va oposar tant a la via unilateral com al 155.

El PSC, Ciutadans i el PP —batejats pels sobiranistes com “el tripartit del 155”— van aparcar per una nit les seves pròpies disputes i van evitar atacar-se. Una estratègia similar van seguir Junts per Catalunya, Esquerra i la CUP, lligats encara al seu passat en comú com a impulsors del procés. Va ser una hora i quart de debat tens, en el qual les ferides recents dels uns i els altres —la declaració d'independència en el Parlament; la destitució del Govern català; l'empresonament dels exconsellers— van estar molt presents. L'absència de dos caps de llista —el expresident Carles Puigdemont i el exvicepresident Oriol Junqueras— va subratllar encara més aquesta resistència a no superar el passat recent.

Malgrat la suposada renúncia a la via unilateral, el debat va servir per comprovar que els partits independentistes estan disposats a seguir endavant amb el procés. “Seguirem implementant la independència. Aquest un mandat democràtic de l'1 d'octubre. Potser sí que és cert que no anirem tan ràpid, però ho farem”, va detallar Roger Torrent, d'Esquerra. Jordi Turull, un dels exconsellers que havia estat empresonat pel Tribunal Suprem, va insistir també a recórrer aquest camí i va afirmar que, “si fos pel poble de Catalunya, Puigdemont seguiria sent president”. Més explícit va ser Carles Riera, de la CUP, que va advocar per “implementar la república, afrontar el cop d'estat i continuar la via unilateral”.

“En comptes de penedir-se, tornaran a fer el mateix. No ens podem permetre quatre anys més de procés, sinó propostes realistes”, els va retreure la candidata de Ciutadans, Inés Arrimadas, molt agressiva durant tot el debat. Va tenir una primera picabaralla amb Torrent quan aquest li va preguntar si respectaria el resultat que surti de les urnes. Arrimadas va respondre que sí, però li va insistir diverses vegades que si estava disposat a “respectar les resolucions judicials”. “Nosaltres sempre hem respectat els resultats”, es va limitar a dir el republicà.

Amb el debat estancat en el passat, Miquel Iceta (PSC) va intentar treure el cap. “Jo voldria parlar del que fem de cara al futur. S'ha certificat el fracàs de la via unilateral i il·legal, el Govern no estava preparat i el seu fracàs és total i absolut”, va dir Iceta, que va apostar per prioritzar la creació d'ocupació i el creixement econòmic. Les seves paraules li van valer els atacs dels independentistes. “Et presentes com si això no fos amb tu. Però mentre tu estaves ballant, a uns altres ens estaven emmanillant”, li va recriminar Turull, que va recordar el seu suport a l'article 155 de la Constitució. “Mentre et facis selfies en les manifestacions on es crida ‘Puigdemont, a presó’, no vinguis com a home de convivència”, va agregar.

A l'esquerra es va produir un altre enfrontament. Riera (CUP) va retreure al candidat de Catalunya en Comú-Podem, Xavier Domènech, la seva “equidistància”. Domènech ho va negar i va intentar traçar un camí propi, fora dels blocs: el de les polítiques socials. Iceta, com Arrimadas, també va insistir en la necessitat de canviar les prioritats de l'agenda pública i va subratllar els mals del procés a l'economia. No obstant, qui més va explotar aquesta situació va ser Xavier García Albiol (PP), que va utilitzar la figura de el “taxista” com a símbol de l'home del carrer que vol estabilitat econòmica.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_