Selecciona Edició
Connecta’t

Interior envia mig centenar de policies a Catalunya per escortar candidats

El ministeri ja va posar protecció a dirigents de Ciutadans després de patir un episodi d'assetjament d'un grup independentista després del referèndum il·legal

El major dels Mossos d'Esquadra, Ferran López, amb el director en cap de la Policia Nacional a Catalunya, Sebastián Trapote, i el cap de la zona de la Guàrdia Civil, Ángel Gozalo.
El major dels Mossos d'Esquadra, Ferran López, amb el director en cap de la Policia Nacional a Catalunya, Sebastián Trapote, i el cap de la zona de la Guàrdia Civil, Ángel Gozalo. EFE

El Ministeri de l'Interior enviarà en els propers dies a Catalunya mig centenar de policies per escortar, entre d'altres, candidats dels partits constitucionalistes durant la campanya electoral, segons confirmen fonts de les forces de seguretat. La decisió es coneix hores després que es trobessin penjats en un pont de la comarca barcelonina d'Osona diversos ninots que simulaven cossos amortallats amb els logotips del PSC, el PP i Ciutadans.

Aquests 50 efectius de la Unitat Central de Protecció de la Policia Nacional, amb seu a Madrid, s'uniran a altres 200 agents, en la seva majoria Mossos d'Esquadra, que ja presten aquest tipus de servei de seguretat a la comunitat autònoma, segons detalla el departament encapçalat per Juan Ignacio Zoido, que ja es va veure obligat, després del referèndum il·legal de l'1 d'octubre, a posar escortes a alguns dirigents de Ciutadans després que hi hagués un episodi d'assetjament a la seva seu per part d'un grup d'independentistes.

La principal missió dels escortes enviats ara serà protegir els candidats dels tres partits constitucionalistes durant els actes de campanya, encara que també reforçaran la seguretat de dirigents nacionals d'aquestes formacions quan es desplacin a la comunitat a participar en mítings, segons fonts policials. Els detalls del desplegament es van concretar recentment en una reunió celebrada a Madrid, on van participar els màxims responsables de la Comissaria General de Seguretat Ciutadana, de qui depèn orgànicament la Unitat Central de Protecció. Interior ha declinat donar detalls sobre el dispositiu en tractar-se de qüestions operatives.

El paper protagonista dels Mossos

Interior tenia destinats, fins ara, a tasques d'escortes a Catalunya 178 mossos i una trentena de policies i guàrdies civils, segons admeten fonts del propi ministeri. Amb ells, es protegeix en l'actualitat prop de 40 polítics i personalitats —a una mitjana de cinc agents per persona— després que l'aplicació de l'article 155 de la Constitució suposés la retirada del servei de seguretat que es prestava als qui fins a aquesta data eren consellers del Govern i el seu president Carles Puigdemont.

El viatge a Brussel·les d'un dels agents per col·laborar en la custòdia d'aquest li va suposar l'obertura d'un expedient per part dels actuals responsables de la policia catalana, que investiga l'intent de crema aquest dissabte d'una bandera espanyola en el primer pis d'un edifici de Balsareny (Barcelona) per part d'una persona o grup que no va aconseguir el seu objectiu, però sí que van provocar un incendi a l'entrada d'aquest immoble.

No és la primera vegada que el ministeri es planteja reforçar la protecció dels polítics des que va començar el desafiament sobiranista. El 6 de setembre —quan encara no havia començat formalment l'Operació Copèrnic, que va desplaçar a Catalunya més de 6.000 policies i guàrdies civils d'altres racons d'Espanya—, la Direcció general de l'institut armat va enviar un escrit a les comandàncies d'aquesta comunitat per elaborar "una relació de personal amb titulació acreditada o formació en protecció de personalitats". En aquell missatge s'insistia en la urgència de comptar amb aquesta informació i donava només dues hores per recaptar-la.

Malgrat els incidents que es van produir durant les següents setmanes, Interior va optar per no prendre mesures excepcionals de protecció als polítics, encara que en certs moments sí que es van incrementar discretament. No obstant això, el 3 d'octubre va marcar un punt d'inflexió que va obligar a Interior a reforçar la seguretat d'alguns dirigents de partits constitucionalistes. Aquell dia, desenes de manifestants van envoltar la seu de Ciutadans a Barcelona. Acabava de produir-se el referèndum il·legal i la tensió s'havia disparat als carrers. Les càrregues policials havien donat pas a la vaga general i se succeïen els enfrontaments contra els agents de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional desplegats a la comunitat, que pernoctaven en hotels de localitats com Calella i Pineda de Mar. "Hem hagut de sortir escortats per pensar diferent", escrivia Fernando d'Erm, secretari de Comunicació i diputat de la principal força de l'oposició a Catalunya, després d'aconseguir abandonar la instal·lació del seu partit aquella jornada. Com ell, altres dues cares visibles de la formació van haver de sortir acompanyats pels mossos: José María Mirall-Saavedra i Carlos Carrizosa.

Por que hi hagi més tensió

Segons confirmen fonts del partit d'Albert Rivera, Interior va oferir als tres un servei d'escorta, que encara es manté. Encara que la tensió s'ha reduït, Ciutadans tem que els incidents es reprodueixin a mesura que s'apropi el 21-D. I el seu secretari general, José Manuel Villegas, va revelar fa setmanes la intenció de sol·licitar a Zoido protecció extra per a la campanya. Sobretot, després de decidir incrementar els seus actes al carrer durant les setmanes que queden fins a la cita amb les urnes.

En aquesta línia, el partit va organitzar el novembre passat un míting amb Rivera i Inés Arrimadas a Sant Andreu de Llavaneres (Maresme), el municipi que els havia declarat persones non grates recentment. Durant els discursos dels dirigents de Ciutadans, un grup d'uns setanta independentistes es va situar a uns 100 metres de l'escenari i van tractar de boicotejar l'acte amb crits com "Llibertat" i "No sou d'aquí, marxeu a casa vostra".