Selecciona Edició
Connecta’t

La cara no coneguda dels museus

L’Ajuntament repetirà la jornada InMUSEU, que mostra dipòsits i tallers de restauració de centres municipals

Un grup de ciutadans visita el centre de col·leccions del Museu d'Història de Barcelona.
Un grup de ciutadans visita el centre de col·leccions del Museu d'Història de Barcelona.

En unes caixes polidament apilades i identificades en un magatzem de la Zona Franca descansen centenars de restes de barcelonins que han estat trobades en desenes de troballes arqueològiques que expliquen el passat de Barcelona. S’examinen, es netegen, es documenten i s’etiqueten d’un a un per quedar dipositades en el Centre de Col·leccions del Museu d’Història de Barcelona. Unes grans naus que acullen 90.000 peces i on també hi ha l’Arxiu Arqueològic. “Aquí s’analitzen i es tracten totes les peces i en aquesta altra part es restauren els objectes i les obres d’art. Ara s’està treballant conjuntament amb tècnics del MNAC en la restauració d’aquesta pintura, que reflecteix l’entrada del general Prim a Barcelona”, explicava una de les especialistes a un grup de persones que havien arribat en autocar a les naus de la Zona Franca, que ocupen 5.000 metres quadrats.

6.000 ciutadans participen en l'experiència que es repetirà al febrer

6.000 ciutadans participen en l’experiència que es repetirà al febrer

Els visitants eren alguns dels 200 grups de ciutadans que van participar ahir en la jornada InMUSEU, organitzada per l’Ajuntament de Barcelona, per mostrar el que habitualment no es veu i tot el procés previ perquè un fragment de ceràmica, un vestit, un quadre o un objecte de l’època romana trobat en el subsol de la ciutat arribi a una vitrina en una sala d’exposicions. A aquesta experiència — gratuïta— hi van participar 6.000 persones, que van visitar diferents espais amb guies especialitzats, com el Castell de Montjuïc, el Laboratori de Natura del Museu de Ciències Naturals o els magatzems del Museu del Disseny, entre d’altres. L’èxit de la convocatòria ha contribuit que el consistori repeteixi l’experiència el 3 de febrer.

Inventariades 800 inscripcions de presos en cel·les del castell de Montjuïc

En altíssimes prestatgeries del magatzem de la Zona Franca es veuen trossos de ceràmiques utilitzades en la construcció de la volta catalana, bombes que van caure en el Born, unes grans lloses de pedra que es van retirar fa tres o quatre anys de la façana de l’Ajuntament de Barcelona amb la llegenda “plaça de la Constitució”. També està emmagatzemat el bust del Rei emèrit, Juan Carlos, retirat del saló de plens. Menys sort ha tingut l’estàtua eqüestre de Franco que va resultar greument danyada a la plaça del Born i les restes de la qual descansen a l’exterior de les naus de la Zona Franca embolicades amb una lona blava entre palets. Molt a prop l’acompanya l’estàtua franquista de la Victoria de Frederic Marès, retirada al gener del 2011.

En el Museo del Disseny, a la plaça de les Glòries, és obligat l’ús de bates per entrar en els dipòsits de la planta menys u. 1.500 metres quadrats que emmagatzemen 68.000 peces de les 70.000 que integren les col·leccions del centre, que exhibeix una part mínima dels seus fons, que aglutinen les col·leccions d’arts decoratives, arts gràfiques, disseny industrial, tèxtil i de ceràmica. Grans tapissos i catifes completament cobertes, mòduls lliscants que guarden escriptoris, tocadors, llums, olles de pressió, assecadors. Vestits modernistes convenientment identificats pengen en un mòdul en el qual també es guarden cotilles i faixes de totes les èpoques en calaixos. “Tots aquests fons són, com el centre mateix, propietat de tots els barcelonins”, resumia Pilar Vélez, la directora del Museu del Disseny.

Cel·les de Montjuïc

L’experiència InMUSEU també ha contribuït al coneixement d’algunes zones del castell de Montjuïc que han romàs tancades i que s’obriran al públic l’any que ve. Com el corredor que alberga cinc cel·les que van ser ocupades per presos brigadistes a la República i després pels soldats republicans que van ser detinguts ja per les tropes de Franco. En les parets d’aquestes cel·les —fins ara només utilitzades per a algunes filmacions—, s’hi han conservat fins a 800 inscripcions dels qui hi van estar detinguts i també dels soldats de guàrdia d’aquest passadís. Hi ha de tot, des de calendaris en els quals es ratllava el pas dels dies, “Vivas” a España o a la República, un “Viva Popeye” —el líder anarquista—, també algun dibuix pornogràfic —cadascuna de les cel·les estava ocupada per 30 o 40 homes—, i fins i tot un fragment d’un obra de Pedro Muñoz Seca, que va ser detingut després de l’esclat de la Guerra Civil per milícies anarcosindicalistes i conduït al castell de Montjuïc.

 

Classificació dels objectes d'homenatge després de l'atemptat de la Rambla

Els ossets, les nines, les samarretes, els dibuixos, les joguines.... Tot el que va albrgar el Pla de l'Os els dies posteriors a l'atemptat terrorista de la Rambla del passat 17 d'agost —i allò que també es va dipositar en altres punts del passeig— està ja en procés de classificació i identificació en una de les sales del Centre de Col·leccions del Museu d'Història de Barcelona, situat en unes naus del polígon industrial de la Zona Franca.

Només una part dels centenars d'objectes recollits ha començat a ser inventariada amb una pauta similar a la d'altres treballs d'arqueologia, com la concreció en plànols topogràfics que marquen la ubicació exacta del passeig on van ser dipositats.