Selecciona Edició
Connecta’t

Turbulències en el turisme sanitari a causa del ‘procés’

L'Agència Catalana de Turisme nega un descens de pacients, però alguns centres adverteixen d'una caiguda de visites del 20%

L'Hospital Quirón.
L'Hospital Quirón.

La crisi catalana no ha deixat indiferent cap sector econòmic. Tampoc el turisme sanitari a Barcelona que, malgrat moure's per altres rumbs més enllà de les dinàmiques del mercat —en ocasions, no és un turisme voluntari, sinó que hi interfereix una necessitat personal urgent de curació, per exemple—, ha començat a acusar un descens de les persones que arriben a Barcelona per tractar-se en alguna de les clíniques privades que ofereixen aquests serveis. L’Agència Catalana de Turisme ho nega però alguns centres adverteixen d'una caiguda de visites entorn del 20% pel conflicte entre la Generalitat i el Govern.

Barcelona s'ha convertit en un pol d'atracció de turistes-pacients i ja rep unes 20.000 persones l'any per sotmetre's a algun tractament mèdic —des d'oncologia i oftalmologia fins a cirurgia estètica— en la vintena de centres sanitaris privats que ofereixen aquest servei. L'oferta del turisme mèdic a Barcelona s'aglutina entorn de la marca Barcelona Medical Destination, formada per dues associacions de clíniques —Barcelona Medical Agency i Barcelona Centre Mèdic— i coordinada per l’Agència Catalana de Turisme. Diversos centres del grup Quironsalud, la clínica oftalmològica Barraquer, l’Institut Guttmann de neurorehabilitació i el pediàtric Sant Joan de Déu, entre d’altres, s'agrupen sota aquesta marca, impulsada el 2016 per promocionar l'oferta sanitària.

El perfil del turista-pacient que arriba a Barcelona

La majoria dels turistes-pacients que arriben a Barcelona procedeixen de Rússia. “Som més competitius en tractaments més complexos. En la part d'estètica, per exemple, a nivell d'oferta, hi ha països que ofereixen més bons preus”, sosté Torrent. Segons Llovera, el 40% de les 20.000 visites anuals són d'oftalmologia, sobretot procedents de països àrabs. Entre 5.000 i 6.000 pacients arriben per a tractaments de cirurgia estètica. Un 25%, especialment de procedència europea, recorren a teràpies de reproducció assistida i 2.000 pacients més a urologia i oncologia. “També tenim pes en trasplantaments i cardiologia, en traumatologia i ortopèdia i en neurorehabilitació perquè la Guttmann és un referent mundial i fins i tot treballa amb exèrcits que venen a tractar-se les ferides”, afegeix Torrent.

El turisme mèdic és, segons l’Agència Catalana de Turisme (ACT), un mercat creixent. Fins i tot, malgrat el procés independentista. “No s'ha percebut una afectació específica. Segueix la tendència creixent i estem en plena ampliació del mercat. L'evolució de l'activitat és en positiu”, apunta Patrick Torrent, director executiu de l’ACT.

En la mateixa línia que Torrent, que assenyala un creixement en el sector “d'un dígit” —no concreta quant—, es posiciona el grup Quironsalud, que té diverses clíniques com la Teknon i la Dexeus, dins de la Barcelona Medical Agency. Una portaveu indica que no s'ha detectat cap caiguda de pacients estrangers. Tampoc Barnaclínic, el braç privat de l'hospital Clínic, acusa aquest descens de visites.

Agustín Ballesteros, el president de la Clínica IVI Barcelona, especialitzada en reproducció assistida, assegura que ha estat mirant les dinàmiques de mercat “amb preocupació” durant la crisi catalana però “sorprenentment, no hi ha hagut una reculada en l'activitat i la tendència segueix sent creixent”. “La reproducció assistida és molt diferent d'altres especialitats. Té una demanda més estable i l’IVI té una imatge de marca molt potent per sí mateixa i no li afecta tant. Durant la crisi econòmica tampoc va haver-hi una disminució”, justifica. L’Institut Guttmann, un centre de referència mundial en neurorehabilitació, tampoc ha registrat un descens de turistes sanitaris, encara que una portaveu assenyala que, en el seu cas, “el procés d'admissió és molt llarg i ningú es fa enrere després de diversos mesos de gestió”.

No obstant això, aquestes apreciacions xoquen amb la contundència amb la qual s'expressa Gonçal Llovera, responsable de la Clínica Diagonal i president de l'associació Barcelona Centre Mèdic, que aglutina una desena de centres. “La tendència era de creixement i ara s’ha aturat. Hi ha hagut més anul·lacions o no acceptacions per no venir a Catalunya, sobretot per part de persones d'altres parts d’Espanya. Hi ha una reacció de rebuig per venir a Catalunya que també té un component més sentimental”, sentencia Llovera, que xifra en una caiguda del 20% el turisme d'altres parts d’Espanya i en un 10% les visites d'estrangers. El director de la Clínica Diagonal vincula aquest descens directament a la situació política dels últims mesos i assenyala que ha afectat especialment els tractaments menys immediats, com la cirurgia estètica, on no hi ha un risc vital imminent.

Caiguda de pacients del 20%

En aquest sentit es manifesta també Ignacio Elizalde, director gerent de la Clínica Barraquer, un dels centres oftalmològics més importants d’Espanya. “Han caigut un 30% els pacients procedents d’Espanya i un 20% la població estrangera i és per la situació que viu Catalunya. Ho sabem perquè hem rebut trucades de persones de la resta d’Espanya que ens han dit que prefereixen esperar-se”, sosté. Elizalde assegura que si l'activitat no ha baixat en termes globals és perquè han tingut “molta demanda de Catalunya”. “L'activitat no haurà baixat però la procedència del pacient, sí”, apunta. El gerent de la Barraquer xifra entorn del 20% la caiguda global del turisme sanitari en el sector privat. “La sol·licitud de visites noves ha baixat. També revisions de control anual i reserves per a cirurgia”, agrega.

Lloveras afegeix, a més, que “en els últims anys hi ha hagut un augment significatiu d'operadors d'aquest tipus de serveis que contacten amb els pacients als seus països d'origen”. Aquest auge de companyies pont entre les clíniques i els turistes-pacients, assegura, “sembla ser que també ha sofert un fre”. Torrent, per la seva banda, insisteix que li “sorprèn” l'alerta per una reculada del turisme sanitari a causa del procés i insisteix que “la marca de Barcelona Medical Destination segueix en vigor i la dinàmica és ascendent amb un creixement gradual”.