_
_
_
_
_

Ken Loach obre la temporada de la Filmoteca

El centre cultural, que ha registrat un descens del 9% d'espectadors aquest any, celebra el centenari de Bergman i Hayworth

Fotograma de "Jo Daniel Blake" que li va valer la Palma d'Or a Ken Loach.
Fotograma de "Jo Daniel Blake" que li va valer la Palma d'Or a Ken Loach.

La consciència social del britànic Ken Loach centrarà la programació del 2018 de la Filmoteca de Catalunya. El llorejat realitzador, premiat amb la seva segona Palma d'Or el 2016 per I Daniel Blake, presentarà ell mateix la cinta el 30 de gener al centre cultural. El seu treball cinematogràfic serà la “locomotora que impulsarà la programació”, com ha anunciat aquest divendres Esteve Riambau, director de la Filmoteca des de la seu del Raval.

Riambau ha explicat que el cicle de Loach comptarà amb 15 de les seves pel·lícules més conegudes com Kes i també d'alguna producció en televisió. Des dels anys seixanta, el director anglès plasma a la pantalla les desigualtats racials i els abusos de l'Estat contra els més febles. El 1995 va retratar la Guerra Civil amb Tierra y Libertad.

Ingmar Bergman tindrà també una forta presència en la nova temporada de la Filmoteca. Del juny a l'agost, la institució cultural celebrarà els 100 anys del naixement del mestre suec i, per a això, revisarà “extensament” la seva filmografial que compta amb treballs com El setè segell i que abasta des del blanc i negre fins al cinema de formats televisius.

La Filmoteca també celebra els centenaris de Rita Hayworth i Ida Lupina, la primera dona que va dirigir un thriller i “una de les poques realitzadores del Hollywood clàssic”, segons Riambau. Per commemorar Hayworth, la icona de la indústria nord-americana, els amants del setè art podran gaudir de Gilda.

Esteve Riambau ha repassat les xifres de la institució assenyalant la caiguda del 9% d'espectadors respecte al 2016. Fins al 30 de novembre d'aquest any s'han celebrat 1.257 sessions amb 95 espectadors de mitjana en cadascuna, el descens més important des del 2012.

Riambau ha dit que està “moderadament preocupat”, encara que també ha reconegut que no se sent “còmode” amb la baixada de públic. L'historiador ha destacat que “la seva obsessió és trencar amb la idea d'exclusivitat de la Filmoteca com a sala de projecció”. En aquest sentit, ha dit que el seu equip busca “estimular l'espectador amb altres activitats”, com les exposicions fotogràfiques que són d'accés gratuït i que han registrat 4.000 visites aquest any.

Per al 2018 destaca la col·lecció dels germans Gómez Grau, amb fotografies d'una desena de muntatges de Hollywood rodats a Espanya, com Lawrence d'Aràbia o Doctor Zhivago i la mostra del fotògraf Terro O’Neill sobre els moments més íntims d'estrelles com Clint Eastwood, Paul Newman o Ava Gardner. 

A partir del febrer, es podrà veure una selecció de pel·lícules de Sergi López realitzada pel mateix actor i altres treballs que d'alguna manera l'han marcat en la seva carrera. A l'abril la Filmoteca presentarà una retrospectiva del germans Paolo i Vittorio Taviani, que combinen la poesia i la política.

La figura de Pierre Clementini, intèrpret de Belle de jour o La Via Làctia de Luis Buñuel cobrarà importància quan es compleixen 50 anys de les històriques protestes estudiantils contra la societat del consum del Maig del 68. La Filmoteca prepara un cicle sobre Clementini, el treball del qual com a documentalista amb càmera a mà als carrers de París, diu Riambau, és desconegut.

Efectes de la nul·litat del cànon digital 

El director de la Filmoteca ha negat que la tensió política a Catalunya i l'aplicació de l'article 155 estigui afectant a la seva programació. Riambau sí ha explicat, no obstant això, que “si algun tema polític ens està afectant és la inconstitucionalitat de l'impost de les teleoperadores”, en referència al cànon digital català, que el Tribunal Constitucional va declarar nul el juliol passat després que el Govern de Mariano Rajoy ho impugnés.

Fonts de la Filmoteca expliquen que el treball d'arxiu i digitalització de material fílmic s'ha vist afectat per aquest fet, ja que la taxa que la Generalitat cobrava a les operadores d'internet per cada usuari, representava fins a juliol una part del pressupost del Departament de Cultura. En el cas de la Filmoteca, significa la pèrdua de 700.000 euros i la “congelació” de treballs que ja s'havien planificat amb aquesta partida, assenyalen les mateixes fonts. 

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_