Selecciona Edició
Connecta’t

L’Ajuntament de Barcelona trenca amb l’escriptori de Microsoft

El Consistori aposta per les pimes locals i el programari lliure per als seus projectes informàtics

Francesca Bria, comissionada d'Innovació Digital a l'Ajuntament.
Francesca Bria, comissionada d'Innovació Digital a l'Ajuntament.

Els treballadors de l'Ajuntament de Barcelona deixaran de gestionar en menys d'un any el seu correu electrònic a través del popular client Outlook. El Consistori té previst migrar el servidor de Microsoft Exchange a Open-Xchange, una alternativa de programari de codi obert. La Comissionada de Tecnologia i Innovació Digital a l'Ajuntament, Francesca Bria, explica que la presència del gegant informàtic de Bill Gates als ordinadors municipals s'anirà reduint abans que conclogui el mandat municipal. El seu objectiu és que només s'utilitzi Windows com a base i que totes les aplicacions de l'escriptori passin a ser de programari no propietari. Així mateix, l'Ajuntament prioritzarà l'encàrrec de projectes tecnològics a pimes locals i remunicipalizarà part del desenvolupament de programes amb 65 nous funcionaris.

Mozilla en comptes d'Internet Explorer o una alternativa com OpenOffice per a l'ofimàtica. Són alguns dels exemples dels canvis que preveu el Pla digital de l'Ajuntament de Barcelona. I un objectiu de futur seria anar més enllà: prescindir de Windows per fer servir un sistema operatiu Linux com Ubuntu, que ja s'executa en 1.000 computadores del Consistori barceloní com a prova pilot.

El Consistori remunicipalizarà part del desenvolupament de programes amb 65 nous funcionaris

Com si una cançó es llancés al mercat juntament amb la seva partitura o es fessin públics i amb el dret a ser reutilitzats els plànols d'un edifici. Així és el programari lliure. Es pot veure com està fet per dins i el seu codi es pot modificar. “Els fons que vénen dels ciutadans s'han d'invertir en sistemes que es puguin reutilitzar i obrir a un ecosistema local”, explica Bria al mateix temps que precisa que el de Barcelona és el primer ens municipal que s'ha unit a la campanya europea Public Money, Public Code (En anglès: diners públics, codi públic).

L'objectiu de l'Ajuntament és “evitar gastar tants diners en serveis que tenen grandiosos costos de llicència” i no dependre de proveïdors concrets arran de contractes que, en alguns casos, es tanquen per dècades. En l'univers del codi obert, si un proveïdor deixa un projecte, un altre equip pot mirar com està fet i continuar treballant-hi. Les llicències no es paguen, només el suport. També promou la reutilització: els programes de Barcelona es podran utilitzar, segons Bria, en altres municipis de Catalunya o del món. De fet, explica que la plataforma pròpia de l'Ajuntament de monitoratge de sensors, Sentillo, s'empra ja en llocs remots com Dubai o el Japó.

La comissionada d'Innovació Digital, que abans d'aterrar a Barcelona fitxada pel Govern de l'alcaldessa Ada Colau va treballar a l'agència d'innovació del Govern anglès, NESTA, detalla que l'estratègia de codi obert no només es redueix a les aplicacions que l'Ajuntament consumeix. També inclou els projectes de desenvolupament d'eines pròpies, siguin en l'àmbit intern o extern. En total, abans d'acabar el mandat la primavera de 2019, l'Ajuntament es compromet a invertir un 70% del pressupost en informàtica en software no propietari.

L'Ajuntament es compromet a invertir un 70% del pressupost en informàtica en software no propietari

Per reforçar el desenvolupament intern de tecnologia l'Ajuntament fitxarà 65 informàtics. La meitat d'ells s'incorporarà a l'Institut Municipal d'Informàtica (IMI) al gener. L'altra ho farà un any més tard. Serà després quan la plantilla de l'ens arribarà als 300 treballadors. Quant a l'externalització, l'Ajuntament ha establert uns “estàndards ètics” per prioritzar la contractació d'“empreses locals que treballen amb open source i metodologies àgils”.

“L'edat mitjana dels treballadors de l'IMI és de 50 anys i els CEO de les tecnològiques en tenen 20”, reflexiona Bria. Així justifica en part la comissionada d'Innovació l'ampliació de la plantilla interna, encara que reconeix que els actuals treballadors s'han adaptat bé a la nova manera de treballar: a l'anomenat desenvolupament àgil, un mètode de gestió de projectes que es basa a avaluar contínuament els requeriments dels programes a mesura que es van perfilant.

L'Ajuntament té previst culminar 20 projectes informàtics seguint el nou pla digital en el pròxim any i mig. Un d'ells és la creació d'un “mercat digital” per facilitar l'accés de les petites empreses a la contractació pública. En aquesta plataforma es publicaran les licitacions, en forma d'aparador virtual, “amb més informació i anticipadament” perquè les petites empreses puguin “planificar” les seves candidatures amb una antelació que els permeti competir amb les grans corporacions.

La regió italiana de Piemont, Austràlia o la capital finlandesa, Hèlsinki, tenen governs amb els quals Barcelona s'inspira des del punt de vista de la digitalització de l'Administració pública. A Espanya, segons la Llei 39/2015 de Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, el 2020 el canal digital ha de ser el prioritari a l'hora de gestionar la burocràcia. Bria comenta que Barcelona també és un referent: Amsterdam ha traduït a l'anglès sis guiesdel Consistori que resumeixen la nova gestió informàtica de la ciutat.

Barcelona nomenarà al gener un comissionat de Protecció de Dades

El fet que les aplicacions codifiquin els seus documents amb estàndards oberts facilita que puguin comunicar-se entre elles. Aquest factor fa més senzilla la creació de grans repositoris de dades (Big Data) que l'Ajuntament valora com un coneixement fonamental. Veure les variables del trànsit en temps real i treure conclusions dels històrics o tenir sobre un mapa quins habitatges estan deshabitats són exemples que enumera Bria sobre el que anomena "intel·ligència col·lectiva". Un dels projectes en els quals el Consistori treballa per centralitzar aquests fluxos és la creació d'un quadre de comandament per a la gerència municipal. L'objectiu d'aquesta aplicació, que estarà a punt a finals de 2018, és centralitzar en una pantalla els principals indicadors de la ciutat i optimitzar la presa de decisions.

La tecnologia pren el pols a Barcelona en temps real i conforma una ràfega contínua de matrius de dades, algunes de les quals personals. Bria explica que Barcelona està preparada per garantir la privacitat d'acord amb la reforma de la normativa de protecció de dades de la Unió Europea que entra en vigor el març vinent. Per aquest motiu l'Ajuntament té previst nomenar a un comissionat de Protecció de Dades mes vinent. "Serà la primera ciutat del sud del mediterrani a tenir aquesta figura", assegura Bria.

La comissionada d'Innovació afirma que el fet de prescindir de programari de les grans companyies no minvarà la seguretat dels sistemes municipals. En la línia de protegir la privadesa, Barcelona treballa en una nova iniciativa juntament amb la capital holandesa per crear una carpeta privada per a cada ciutadà. A dins hi haurà totes les dades que l'Ajuntament té de la persona. L'objectiu és garantir, conclou Bria, la "sobirania tecnològica".

MÉS INFORMACIÓ