Selecciona Edició
Connecta’t

El PDeCAT i Puigdemont xoquen pel finançament de la campanya electoral

La cúpula del partit recorda que la majoria dels diners provenen de les seves subvencions

L'expresident Carles Puigdemont amb Elsa Artadi a Bruges, dissabte passat.
L'expresident Carles Puigdemont amb Elsa Artadi a Bruges, dissabte passat.

El finançament de Junts per Catalunya manté enfrontada la cúpula del PDeCAT i l'equip més proper a l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont. El partit aporta la majoria dels 1,45 milions d'euros que costarà la campanya, però el seu pes és molt reduït. Fonts del PDeCAT descarten que s'hagi retallat l'aportació, però asseguren que “han donat realisme” al pla proposat per l'equip de campanya liderat per Elsa Artadi.

“No hi hauria campanya si el PDeCAT no posés els diners”, recorden les fonts de la formació que coordinen Marta Pascal i David Bonvehí. Puigdemont va negar dijous en una entrevista al programa matinal de TV3 que hi hagi un enfrontament per assumptes econòmics. “El meu partit s'ha integrat a Junts per Catalunya de manera entusiasta. És una manera de servir els interessos del poble de Catalunya”, va dir l'expresident.

La candidatura de Junts per Catalunya ja havia generat frecs entre la cúpula de l'extinta Convergència i l'entorn més proper a Puigdemont, que es troba a l'espera que la justícia belga decideixi la seva extradició. L'expresident va concebre una llista amb molts independents i poc pes orgànic del PDeCAT, fins i tot ocultant les sigles.

La direcció del partit volia aprofitar la conjuntura per fer-li un gir a la proposta política, marcant distàncies amb Esquerra i la CUP, però també era conscient que la seva única carta de cara al 21-D és Puigdemont, per la qual cosa es va avenir a les seves condicions. La presència de militants del partit en la llista és gairebé testimonial, al marge dels ex-consellers a la presó o dels quals es troben a Brussel·les.

La llista del president, per exemple, té la seva oficina pròpia, al marge de la del partit. Aquesta despesa és a càrrec del pressupost de campanya d'1.450.000 euros i que en la seva majoria aporta el PDeCAT. Elsa Artadi, que va estar a la direcció del partit fins al març passat, va trencar el carnet neoconvergent poc abans d'incorporar-se al nucli dur de la candidatura. Va mantenir els contactes per confeccionar la llista al marge del PDeCAT i aquesta actitud va despertar suspicàcies dins dela direcció del partit.

Subvencions electorals

El PDeCAT hereta les subvencions electorals de Convergència a Junts pel Sí de les últimes eleccions autonòmiques, a les quals van concórrer en coalició amb els republicans, i les aportarà a Junts per Catalunya, però no planeja endeutar-se. “Si no hi ha una signatura per la nostra banda, no es poden utilitzar els diners”, recorden fonts del partit. L'estira-i-arronsa entre les dues parts el negocia Francesc Sànchez, que ha estat assessor jurídic del partit.

Segons va publicar aquest dijous El Mundo, el partit no vol pagar viatges a Brussel·les. Un portaveu del PDeCAT nega aquest extrem i assegura que hi ha “un esperit de col·laboració econòmica” per part de candidats de Junts per Catalunya a l'hora d'assumir despeses com els viatges per visitar Puigdemont. Artadi, per exemple, va explicar a EL PAÍS que s'ha pagat els seus propis desplaçaments. Fonts properes assenyalen que altres candidats com Quim Torra, escriptor i exdirector del Museu del Born, han manifestat en algunes reunions el seu compromís de respondre per aquestes despeses a títol personal. No obstant això, miren amb recel alguns plantejaments de campanyes maximalistes, “més propis d'altres temps”.

El partit de Puigdemont no va aclarir quin percentatge del pressupost de campanya prové de les seves arques. Junts per Catalunya ha engegat un micromecenatge per captar recursos. Els 1,45 milions planificats són una xifra similar a la que Convergència es va gastar en les autonòmiques del 2015, sense explicar el cost de l'enviament de propaganda als electors. La situació econòmica del partit es veu més limitada per la possibilitat d'haver de respondre judicialment pels 6,6 milions d'euros del cas Palau.