Selecciona Edició
Connecta’t

El PP, el PSOE i Ciutadans eviten que el Senat investigui les càrregues policials de l’1-O

Units Podem, el PDeCAT, Compromís i Bildu havien demanat que s'obrís una comissió d'investigació

Ferit en la càrrega policial a la Barceloneta.
Ferit en la càrrega policial a la Barceloneta.

El Senat ha rebutjat, amb els vots del PP, el PSOE i Ciutadans, que es constituís una comissió sobre l'actuació de les forces de seguretat de l'Estat a Catalunya amb motiu del referèndum independentista, sol·licitada per Podem i altres grups per aclarir si va ser "desproporcionada". El ple del Senat ha debatut aquest dimecres la proposta d'Units Podem-En Comú Podem-En Marea, el PDeCAT, Compromís i Bildu perquè es creés una comissió d'investigació sobre les càrregues policials de l'1 d'octubre a Catalunya.

Els proposants i també el PNB volen que es constitueixi aquesta comissió per, entre altres qüestions, determinar si l'ús de la força en l'actuació de Policia Nacional i de la Guàrdia Civil va ser "excessiva i desproporcionada" i saber qui els va donar l'ordre de "carregar contra la població que es resistia pacíficament", segons el text de la iniciativa.

No obstant això, els portaveus del PP, el PSOE i Ciutadans hi han votat en contra perquè entenen que la intervenció va ser adequada, amb la finalitat de defensar l'Estat de dret, i que la intenció dels proposants és desviar l'atenció sobre l'incompliment de la llei per part del Govern i el Parlament. Així ha estat rebutjada per 201 vots en contra, 45 a favor i una abstenció.

El senador d'En Comú Podem Joan Comorera ha defensat la necessitat d'aclarir, per exemple, per què es va donar l'ordre d'anar als col·legis electorals "quan ja estaven ocupats i no prèviament" i ha subratllat que hi va haver 1.066 ferits, entre ells l'home que va perdre la visió d'un ull. Ha assegurat que els tribunals catalans ja sumen 230 denúncies per les càrregues que es van dur a terme només a Barcelona.

Des del PDeCAT, Elisabt Abad ha incidit en l'alt nombre de ferits, "dels quals fins i tot s'han burlat" i que "no podem esperar tres mesos per saber la veritat, com ha passat amb el cas de l'imam de Ripoll", en referència a la recent confirmació que era col·laborador del CNI. Laura Castel, d'ERC, ha advocat per aclarir "si el Govern [espanyol] s'ha extralimitat" i els drets dels ciutadans van ser "violats i suspesos l'1-O", cosa que només pot passar si s'activa l'estat d'excepció.

Des de Bildu, Jon Iñarritu ha criticat que el Govern central "hagi aconseguit el rècord que per primera vegada en l'era moderna un referèndum hagi estat negat violentament", mentre que el senador del PNB Victoriano Gallastegui ha considerat que "Espanya ha violat l'estatus del Govern català".

En sentit contrari s'ha manifestat el senador del PP Iñaki Oyarzábal, que ha assegurat que el propòsit de la iniciativa és "desviar l'atenció del que va passar l'1-O clavant una puntada de peu a la Policia i la Guàrdia Civil per desprestigiar la seva feina" i amagant "que es va perpetrar un dur atac a l'Estat de dret". Oyarzábal ha comparat el que passa a Catalunya amb el que ell va viure al País Basc, on es va tractar d'"estigmatitzar" els agents i polítics i periodistes, amb el suport, ha dit, d'algunes de les forces que avui impulsen la creació d'aquesta comissió.

Des del PSOE, Luis Manuel García ha defensat que els agents van actuar en general "amb prudència i proporcionalitat", complint ordres legítimes i, no obstant això, van ser objecte de "vexacions i humiliacions". Francisco Javier Alegre, de Ciutadans, ha dit que les acusacions abocades pels proposants de la iniciativa són "rotundament mentida".