Selecciona Edició
Connecta’t

Ciutadans ‘unchained’

Una vegada més, el partit de Rivera converteix la llengua en terreny per a la batalla política

La diputada al Parlament Inés Arrimadas.
La diputada al Parlament Inés Arrimadas.

Esmolen les urpes les hosts d’Albert Rivera davant la propera contesa electoral, tot un test de la seva implantació davant l’expectativa d’esdevenir segona força política a Catalunya (les enquestes apunten que la primera seria ERC i que al darrere vindrien els mateixos Ciutadans, el PSC o el PDeCAT) i qui sap si algun dia força hegemònica. La flacciditat aparent de l’independentisme davant el fiasco de la DUI i la reinvenció desesperada del PSC de la mà de Miquel Iceta —amb la inestimable ajuda del normal Albiol— els han fet dipositar tota la confiança i possibilitats en la seva candidata, Inés Arrimadas, ungida clarament en alternativa al processisme.

Aquest moment dolç per al partit taronja s’ha traduït en una omnipresència mediàtica que ha implicat aspectes diversos de la llengua, un dels elements axials de la seva acció política. Ja va començar Rivera des de l’estrada del Congrés dels Diputats clamant contra l’adoctrinament i mostrant un DIN A3 amb una il·lustració dels Països Catalans presumptament pertanyent a un llibre de text que després les xarxes socials van revelar que corresponia a una mena d’enciclopèdia del Club Super3. Suposo que, a falta d’algun material escolar que fes apologia explícita dels Països Catalans (de mapes del domini lingüístic en trobareu tants com vulgueu), no importava gaire recórrer a fonts documentals alternatives, i se non è vero è ben trovato.

Tanmateix, on el partit riverenc s’ha mostrat més incisiu ha estat en la lluita contra l’estil informatiu de TV3, davant el que consideren una manipulació ideològica endèmica (els mitjans públics, per a ells, són l’altaveu del separatisme) i un ús espuri de certes expressions que estan disposats a combatre, i el moment és d’allò més oportú. I així com ja sabem que la cromofòbia contra el color groc s’ha desfermat per un recurs del PSC a l’exhibició de llaços a les meses electorals, ha estat Ciutadans qui ha batallat doblement perquè les pràctiques de redacció i estil informatives acatin d’una vegada la Constitució. Primer, interposant una denúncia contra la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals davant la Junta Electoral Provincial de Barcelona, que de fet els va donar la raó (“La utilización por los profesionales de la cadena pública de las expresiones “govern a l’exili” y “consellers exiliats”, como recurso periodístico de estilo, ha infringido el artículo 66 de la LOREG (...) y en lo sucesivo deberán abstenerse de su utilización”). I segon, per si no n’hi hagués prou, presentant un recurs contra aquesta resolució favorable davant la Junta Electoral Central, que ha aprofitat l’ocasió per repartir a tort i a dret i convertir la redacció de qualsevol notícia relacionada amb les eleccions en un camp de mines. Ja no es tracta només que es faci un ús qüestionable d’algunes expressions, és que “en momentos puntuales y, también, de manera global se está transmitiendo —en beneficio de determinadas candidaturas— un mensaje confuso ante el cual el espectador puede llegar a la conclusión falsa de que, en efecto, existe un Gobierno legítimo en el exilio (...) ocultando o disfrazando la realidad de que no existe tal exilio (...) sino una aplicación, pura y simple, de las leyes vigentes en un país democrático”. S’ha aconseguit així que Carles Puigdemont no sigui, en cap cas, anomenat president a la televisió pública catalana, com tampoc hi ha consellers, ni consellers empresonats, ni consellers a l’exili, ja no es pot parlar de la llista del president i pobre de tu si dius que hi ha presos polítics. Intuïm que Ciutadans ja no hi interposarà més recursos, davant una última resolució que és tot un vestit a mida.

Però on més es constata que Ciutadans estan desfermats és amb la tria de l’eslògan de la campanya electoral, un “Ara sí votarem” (amb el “votarem” més gros però sense una coma imprescindible) que és tot un escarni desvergonyit de l’1 d’octubre.