Els pares que van conviure amb el cadàver del seu fill declaren que pensaven que el nen dormia
Les acusacions mantenen que el nen va tenir una crisi asmàtica i que no el van portar al metge
El matrimoni nord-americà que va conviure més d'un mes amb el seu fill mort en un pis de Girona ha declarat al judici que s'ha fet aquest dimecres al jutjat penal número 1 de la capital gironina, que desconeixen quin dia va morir el petit de vuit anys. Els Hopkins han assegurat que el menor va tenir un atac d'asma, que el van medicar i va millorar, tot i que se'n va anar a dormir i no es va despertar. Pensaven que el seu fill dormia i van ser conscients que havia mort quan van entrar els Mossos al seu pis el 5 de gener del 2016. A més del matrimoni, dos fills més de la parella van conviure durant dies amb el cadàver. Les acusacions mantenen que els pares no van portar el menor al metge malgrat la gravetat de la crisi asmàtica que va tenir.
Els Hopkins han afirmat davant del jutge que combinaven la medicina tradicional amb l'homeopatia. Han explicat també que en un any i mig només havien anat dues vegades al metge, tot i que han dit que sí que anaven a la farmàcia perquè sabien quin tractament donar al petit. Ho han justificat dient que quan el petit tenia un any el van portar a un especialista als Estats Units.
El fiscal considera que Bruce i Schrell Hopkins, de 41 i 40 anys i naturals de Detroit, són culpables d'un delicte d'homicidi per imprudència greu amb l'agreujant de parentiu. Per aquest motiu, sol·licita per a cadascun tres anys i tres mesos de presó. Segons la visió del fiscal, tots dos progenitors van anteposar el seu plantejament religiós, moral o ètic a la vida del menor. A més, assenyala que el nen va patir una crisi asmàtica que es va aguditzar "i els pares, veient-ho, no el van portar a l'hospital ni van trucar a emergències. No van fer res, es van dedicar a resar i va acabar com va acabar".
Els Hopkins i els seus tres fills es van establir a Girona l'agost del 2014, suposadament fugint de la perillositat dels carrers de Detroit i Missouri i per motius de salut, ja que la mare i els tres fills tenien asma. La tesi del fiscal se sustenta en els perits mèdics que han declarat, que han manifestat que el nen va morir d'una crisi d'asma, que en cap cas són tan immediates per no deixar temps a una reanimació. Han sostingut que el cos no tenia restes de medicament ni de teràpia de base ni per tractar atacs, i que el tractament requeria una recepta, que ells no tenien.
En el mateix sentit que el fiscal ha declarat un agent dels Mossos d'Esquadra, que ha detallat com la filla li va dir que "li havia vingut un atac mentre jugava i que hi havia dies que millorava i d'altres que empitjorava" i que no creien en la medicina tradicional perquè una vegada la mare va anar al metge a tractar-se d'una al·lèrgia i va empitjorar. Per això "feien servir remeis xinesos". A més, li va detallar com resaven cada dia a l'habitació del petit i que "només Déu decidiria si vivia o moria".
Segons un dels psicòlegs, el comportament de la família recordava "al d'una secta". Havien trencat les relacions amb totes dues famílies feia deu anys, els nens adolescents obeïen sense criticar, no estaven escolaritzats i ni tan sols trobaven a faltar amics o nòvios". La filla, de 18 anys, torna a estar amb els seus pares a Sabadell i el seu germà, de 15, segueix sota custòdia de la Direcció General d'Atenció a la Infància i a l'Adolescència (DGAIA). Tots dos s'han acollit al seu dret a no declarar.
La propietària del pis on vivia aquesta família ha explicat que des del setembre del 2015 va deixar de poder comunicar-se amb ells, que no li pagaven els rebuts, i ha dit que va trucar als Mossos quan va sentir càntics i crits anomenant Satan. Quan els Mossos van entrar a l'habitatge, van trobar el cadàver tapat amb un llençol en una habitació on dormien tots. "El pis estava brut, feia pudor i tot estava escampat", han dit els investigadors.
L'advocat de la defensa, Christian Salvador, ha demanat l'absolució perquè ha mantingut que la família acusada sempre va oferir al nen la cura i el tractament necessaris, tant tradicionals com homeopàtics. Per aquesta raó defensa que que els Hopkins no tenen responsabilitat directa en la mort del nen.
