Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Patricia Gabancho, una cronista enamorada de Barcelona

Els seus centres d’interès varen ser molt variats, com testifiquen la vintena de llibres publicats i els innombrables articles en tota mena de diaris i revistes

Patricia Gabancho.
Patricia Gabancho.

Patricia Gabancho va néixer a Buenos Aires el setembre del 1952 al si d’una família d’intel·lectuals. A la seva ciutat natal va entrar en contacte amb la llengua i la cultura catalanes en els cercles més compromesos de l’exili català. El 1974 va aterrar a Barcelona amb tota la potència dels seus 22 anys, amb un compromís antidictatorial tintat de resistència contra la injustícia i l’atemptat contra la democràcia tan presents al seu continent de naixença; amb una remarcable densitat cultural i, sobretot, amb unes ganes enormes de conèixer i identificar-se amb el nostre país.

Ben aviat va començar a conèixer Catalunya amb una profunditat inusual, fins i tot entre persones nascudes aquí. Els seus centres d’interès varen ser molt variats, com testifiquen la vintena de llibres publicats i els innombrables articles en tota mena de diaris i revistes. D'altra banda, les seves grans aptituds de polemista van fer que participés en nombroses tertúlies, i una gran quantitat de cicles i congressos la convidaven perquè hi intervingués. Penso que ha estat una de les persones que ha fet més per difondre el coneixement del nostre país.

Personalment penso, en una primera valoració d’emergència (a les persones rellevants se les ha de pair amb temps), que la Patricia ha tingut un paper molt fructífer relacionant persones perquè poguessin pensar (com ara es diu) en xarxa. Caldrà valorar-la, a més, per la seva potència intel·lectual i en aquest sentit voldria destacar el seu amor i la seva preocupació per la ciutat de Barcelona, que la va acollir. No vull ni puc oblidar la seva condició de dona, que va defensar amb gran finor i fermesa. Cal destacar, i molt més en els moments actuals, la seva condició irreductible de patriota catalana, que darrerament promovia des de l’òrbita de l’ANC. Finalment, i un aspecte que no és menys important, voldria destacar el seu compromís total i entusiasta amb l’Ateneu Barcelonès. Va ser una companya tan cordial com exigent de la Junta que va presidir la casa entre el 2014 i el 2017. Es va fer estimar i es va convertir en una amiga entranyable. Personalment la trobaré molt a faltar, i l’Ateneu també.

Jordi Casassas Ymbert és president de l’Ateneu Barcelonès

MÉS INFORMACIÓ