Selecciona Edició
Connecta’t

Els Premis Gaudí reflecteixen una caiguda del 22% de les produccions

Aquest any s'han inscrit al certamen 58 pel·lícules respecte a les 74 del 2016

Els directors Agustí Villaronga, Carlos Marquis i Carla Simón.
Els directors Agustí Villaronga, Carlos Marquis i Carla Simón.

La foto de família que marca el tret de sortida de la desena edició dels Premis Gaudí no ha estat acompanyada de la millor collita de producció del cinema català, almenys pel que fa a les seves xifres. L'organització dels guardons de l'Acadèmia del Cinema Català són un bon baròmetre de l'estat del sector i aquest any s'han presentat a concurs 58 produccions respecte a les 74 que ho van fer el 2016, dada que suposa una caiguda d'una mica més del 25%. Es tracta d'un descens especialment marcat en els documentals –9 davant de 19– i també en les pel·lícules en llengua no catalana, que han passat de 22 el 2016 a 13. En català, per contra, les pel·lícules en són vuit davant de les set del 2016. A la categoria de pel·lícules per a televisió s'hi han presentat sis i en curtmetratges han estat seleccionats 10 dels 52 inscrits. Deu pel·lícules europees opten als premis i, finalment, set més en les quals ha participat talent català, tot i que no es presenten a concurs.

Isona Passola, presidenta de l'Acadèmia, considera que hi ha més d'un factor que influeix en aquest descens: “La crisi de TV3 està resultant letal especialment per a la producció de documentals, però també pesa el descens dels fons de l'ICAA [Ministeri de Cultura], la coproducció amb TVE, pràcticament nul·la, i un canvi en els models de producció i de distribució. Tot això, a més, en un context en el qual la crisi econòmica no s'ha superat malgrat els brots inicials que semblava que afloressin l'any passat”. TV3 –que com a televisió pública està obligada per llei a destinar el 6% del pressupost al finançament de la producció audiovisual– destinava 25 milions el 2010 a la producció audiovisual, xifra que ha anat disminuint i que el 2016 va ser de cinc milions. “La d'aquest any encara no la coneixem, però segur que serà un drama”, avançava Passola, que afegeix dos altres elements inquietants: l'absència d'un model de mecenatge que fomenti la inversió en cultura en general i l'anul·lació de la taxa audiovisual que pagaven els operadors per part del Tribunal Constitucional.

Aquesta anul·lació va ser abordada per l'Acadèmia del Cinema i productors catalans en trobades que van tenir amb els llavors consellers del Govern Oriol Junqueras (Economia) i Lluís Puig (Cultura), i en tots dos casos es van comprometre a buscar una alternativa en forma de llei per seguir nodrint de fons amb una taxa modificada la producció cinematogràfica. No obstant això, tot plegat no es va poder acabar de concretar després de la dissolució del Parlament en aplicació del 155 i l'entrada a la presó i fugida dels exconsellers. Així, el finançament del cinema en els propers anys és una incògnita: “Fins que la cultura no sigui una prioritat en la política no anirem enlloc. I sense audiovisual es perd la connexió amb la gent jove perquè és la que consumeix més”, assenyala Passola.

Al mal temps, bona cara. I aquest dimarts un nombrós grup de professionals del cinema, entre els quals hi ha Agustí Villaronga, Carla Simón, Carlos Marquis-Marcet, Roser Aguilar, Marc Clotet, Ventura Pons i Núria Prims, es van donar cita per fer-se la tradicional foto de família que marca l'inici del cicle Gaudí. El 28 de desembre es coneixeran les nominacions de les 22 categories i el 28 de gener es farà la gala de lliurament dels guardons.

Dels 21 llargmetratges de ficció, els vuit en llengua catalana són: Brava (Roser Aguilar), Estiu 1993 (Carla Simón), Incerta glòria (Agustí Villaronga), La pel·lícula de la nostra vida (Enrique Baró Ubach), L'amant del silenci (Jordi Cadena), Mil coses que faria per tu (Dídac Cervera), Pàtria (Joan Frank Charansonnet) i Sabates grosses (Ventura Pons). 

Els 13 inscrits en llengua no catalana són Abracadabra (Pablo Berger), Algo muy gordo (Carlo Padial), Inside (Miguel Ángel Vivas), Julia Ist (Elena Martín), La librería (Isabel Coixet), La llamada (Javier Calvo i Javier Ambrossi), Musa (Jaume Balagueró), Nieve negra (Martín Hodara), Proyecto Lázaro (Mateo Gil), Salvación (Denise Castro), The girl from the song (Ibai Abad), Tierra firme (Carlos Marquès-Marcet) i Vivir y otras ficciones (Jo Sol).

Enguany el nombre de pel·lícules que opten als guardons dirigides o codirigides per dones han estat 15, la qual cosa representa un 25% del total de les produccions.

Malgrat que les xifres dels inscrits no són bones, Isona Passola destaca els resultats de la taquilla i del nombre d'espectadors. L'èxit d'algunes pel·lícules en particular, com és el cas d'Estiu 1993, amb una mica més d'un milió d'euros de taquilla i 159.000 espectadors; La librería, que ha recaptat 1.083.000 euros i 168.000 espectadors, o el d'Incerta glòria, amb 649.000 euros i 104.000 espectadors, pot contribuir a fer que alguns dels valors del sector cinematogràfic siguin optimistes.

Es presenten menys pel·lícules als Gaudí perquè una de les condicions indispensables és que hagin estat exhibides en sales de cinema: “Aquest és un altre problema, hi ha pel·lícules que no arriben perquè els distribuïdors ajusten molt més el càlcul”, apunta la presidenta de l'Acadèmia, que afegeix que s'està produint un canvi en la indústria audiovisual i en la producció que obliga a replantejar com es financen les pel·lícules. Per exemple, buscant el suport de les grans plataformes de continguts, ja que les televisions públiques estan fallant.

Raimon Masllorens, president de la federació de productors catalans (PROA), qualifica directament d'“escàndol” el paper que manté TV3 en la producció de pel·lícules associades o en coproduccions: “Els números han baixat dràsticament i les coproduccions han baixat un 25% i les que es fan en associació han caigut a la meitat des del 2010. I el pitjor de tot és que el panorama que s'intueix no és optimista respecte a la inversió pública en el sector audiovisual”.