_
_
_
_
_
Tribuna
Artículos estrictamente de opinión que responden al estilo propio del autor. Estos textos de opinión han de basarse en datos verificados y ser respetuosos con las personas aunque se critiquen sus actos. Todas las tribunas de opinión de personas ajenas a la Redacción de EL PAÍS llevarán, tras la última línea, un pie de autor —por conocido que éste sea— donde se indique el cargo, título, militancia política (en su caso) u ocupación principal, o la que esté o estuvo relacionada con el tema abordado

Votar a favor de Catalunya

Hem d'aconseguir més autogovern agrupant àmplies majories i superar així la situació actual

Xavier Domènech, durant un ple al Congrés dels Diputats.
Xavier Domènech, durant un ple al Congrés dels Diputats.Javier Lizon (EFE)

Vivim un moment especialment dur a Catalunya. Les imatges repressives que van fer la volta al món després de l'1-O; la suspensió de l'autogovern, que ha evidenciat el fracàs d'obrir un escenari de diàleg real; i la pròpia i accidentada declaració d'independència que es va fer practicant la unilateralitat contra una part del país, sumant a tot això l'empresonament de dirigents socials i polítics, han deixat tot un seguit d'emocions socials i polítiques contradictòries. Tot això en una societat amb uns enormes anhels de canvi, amb una capacitat de mobilització singular i amb una vocació històrica de protagonitzar grans transformacions progressistes tant a Catalunya com a Espanya. Aquesta vocació ha quedat ara bloquejada i perilla que es transformi en frustració quan s'incita a votar en contra que guanyi una coalició entre Ciutadans, el PP i el PSC o quan es fa en contra que hi hagi una continuïtat dels partits que ens han governat fins a l'aplicació del 155. Quan s'incita, en definitiva, a votar en contra d'uns altres i no a favor d'un nou projecte de país, quan s'incita a votar contra nosaltres mateixos en tota la nostra pluralitat.

És evident que quan els partits que han governat Catalunya van optar per dir que el canvi tenia una única via possible, la independència, i que tota la resta era defensa de l'statu quo van refusar representar el país on els anhels de canvi són plurals i el van condemnar a una situació de bloqueig. També és evident que a aquells que van donar suport a una política que es negava a l'obertura del diàleg real, amb propostes que no buscaven integrar una part de Catalunya, al final no els va quedar res més que el suport a la suspensió de l'autogovern. I quan no tens un projecte per a Catalunya la realitat és que tampoc el tens per a Espanya.

Sortir d'aquesta situació necessitarà temps, però aquest 21-D tenim l'oportunitat de sortir de l'atzucac on ens han ficat el Govern del PDeCAT i ERC, amb el suport de la CUP, i el Govern de Mariano Rajoy, amb els suports del PSOE i Cs. L'oportunitat de votar a favor de nosaltres i no en contra.

És el moment d'obrir una nova etapa a Catalunya. Hi ha diverses ferides que s'entrecreuen i entre aquestes la social no és menor. El sou mitjà és un 23% inferior al francès, cada any es perd poder adquisitiu i la pensió mitjana no arriba als 1.000 euros, i s'han consolidat 2.300 milions de retallades socials que van practicar amb un inusitat entusiasme els homes de Convergència i que va deixar allà el Govern de Junts pel Sí. En aquest país votar en contra no soluciona res. No soluciona, evidentment, l'agenda social, com tampoc ho fa en termes democràtics. Ha d'entrar aire fresc a les institucions catalanes, perquè siguin més obertes i estiguin al servei de la ciutadania. Aquesta agenda serà el malson de tots aquells que durant anys han corromput la Generalitat amb les seves teranyines de corrupció del 3%.

Una agenda social i democràtica és la veritable agenda de país, la qual cosa permet que la solució al bloqueig actual es fonamenti en àmplies majories, amb l'objectiu de recosir Catalunya i la seva gent. Hem d'impulsar passos decidits per aconseguir més autogovern, sempre agrupant àmplies majories de la Catalunya plural i diversa i construir un projecte de superació de la situació actual que sumi les màximes voluntats possibles per impulsar un canvi en l'estatus polític de Catalunya. Aquest nou pacte polític, que ha de ser sempre confirmat per la població, i que ha de contenir l'aposta per un referèndum pactat, ha de partir d'un acord entre les majories polítiques i socials del nostre país que inclogui més quotes d'autogovern i finançament adequat per millorar la vida de la gent, així com el reconeixement nacional de Catalunya i el seu blindatge competencial.

Deia el president Roosevelt que només hem de tenir por d'una sola cosa: la por. No hem de votar a partir de la por, sinó fer-ho a partir dels nostres anhels plurals de canvi. No hem de votar contra nosaltres mateixos, sinó a favor de nosaltres mateixos, a favor de la construcció d'una Catalunya que pugui tornar a ser avantguarda del progrés social i polític, que pugui ser un impuls per a aquest canvi també a Espanya. Les solucions passen pel canvi, no pels bloquejos mutus. Catalunya i la seva gent són molt més grans que tot això. Així ha estat en el passat, així serà en el futur.

Xavier Domènech, candidat de Catalunya en Comú-Podem a la Generalitat de Catalunya.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_