“No em deixis sola, sisplau”
La Fiscalia carrega contra la Manada i relata les hores posteriors de la denunciant a Pamplona
Una noia de 18 anys que no ha fet mai sexe en grup, que no ha fet mai pràctiques sexuals com les que s'especifiquen en l'escrit d'acusació, decideix buscar ràpidament un lloc per fer una orgia amb un grup de nois que ha conegut pel carrer fa tot just set minuts, i que no sap quants són ni com es diuen, sense negar-se a res i tot això sense preservatiu. Aquest és el relat que ven la defensa, diu la fiscal, Elena Sarasate, que s'atura i agafa aire: parla de pressa i de manera implacable. Diversos dels acusats sí que reconeixen, continua Sarasate, que fan sovint sexe en grup, gravant-ho i sense prendre precaucions. "O sigui, que ells sabien perfectament el que volien". Així que quan van entrar tots en una porteria d'un edifici a Pamplona ("una ratera") i la noia es va veure encerclada, va entrar en xoc, va tancar els ulls i es va sotmetre desitjant que tot passés al més aviat possible. "Ni en els seus pitjors malsons va pensar en una cosa així", diu la fiscal. Va haver-hi intimidació i violència, assegura: el que no hi va haver va ser consentiment. El primer dels vídeos mostra la noia a la gatzoneta i amb els cinc acusats envoltant-la amb els pantalons abaixats: "Algú es pensa que en aquell moment si ella diu 'no vull fer això' o 'no em ve de gust', la deixen marxar tranquil·lament?".
La pregunta retòrica provoca agitació entre els acusats coneguts pel seu nom de grup de WhatsApp, La Manada. Jesús Escudero es posa les mans al cap, encorbant-se i somrient mentre fa que no. Al seu costat també fa que no amb el cap José Ángel Prenda, mentre Alfonso Cabezuelo s'inclina cap a Antonio Guerrero per dir-li alguna cosa a cau d'orella. Fins a aquell moment s'havien mantingut impertorbables. D'esquerra a dreta s'asseuen Ángel Boza, amb jersei gris i camisa blau fosc, cap rapat; Escudero, amb barba retallada i jersei blau clar; Prenda, jersei blau fosc i camisa de ratlles gruixudes blaves i blanques, vint quilos menys; Guerrero, jersei blau clar i camisa blanca; i Cabezuelo, cara sense ni un pèl i també amb jersei blau. La formal posada en escena té una nota discordant en l'exguàrdia civil Guerrero, que llança contínues mirades als periodistes amb el gest obscur.
El relat de Sarasate intenta demostrar que els 96 segons dels vídeos mostren una jove violada i en pànic i que si emet gemecs són més reconeixible com a expressió de dolor que no pas de plaer. Ho fa assenyalant una vegada i una altra qüestions que carreguen la culpa als acusats. Si segons ells la noia va dir que podia "amb dos i amb cinc", per què en les seves primeres declaracions es refereix, encara atordida, a quatre persones? Si els acusats van dir que de camí van estar tots parlant de sexe, per què les imatges mostren un grup dispers en què ella va uns passos més endavant amb només un d'ells? Per què va dir que s'havia fet un petó amb un dels acusats abans que ells prestessin declaració si això la podia perjudicar? Si havien quedat tots sis per mantenir sexe, per què en sortir de la plaça ella va trucar a un amic per intentar trobar-se amb ell? Si sabia que havia estat gravada, i la denúncia per violació la va fer per evitar que les imatges circulessin, per què quan li van llegir la denúncia no li va cridar l'atenció que l'agent no inclogués que la van gravar si tant la preocupava? Per què de tres delictes que li van relatar, l'agent foral diu ara que va oblidar incloure'n un, concretament la prova de càrrec? Per què en els vídeos la noia surt amb els ulls tancats, no diu ni una paraula i deixa que la moguin si els acusats diuen que va ser participativa? Per què un grup de cinc homes que ha mantingut sexe amb una dona de mutu acord, se'n va deixant-la mig despullada, mentre el guàrdia civil li roba el telèfon mòbil i llença, pel camí, la targeta i la funda? I causant l'estupefacció general, quin perit ha portat la defensa al judici per dir que veient les imatges no hi ha agressió si no es va defensar, si els hauria pogut "mossegar el penis"?
Preguntes delicades per a les quals preparen resposta les defenses dels acusats, convençudes de l'absolució ("la declaració de la noia contradiu tot el que s'ha exposat avui", diu un lletrat); aquests advocats somriuen amb algunes manifestacions de la fiscal, fan que no amb el cap i, quan pren la paraula amb duresa l'acusació de l'Ajuntament de Pamplona, Víctor Sarasa, l'advocada del militar Cabezuelo fa gestos de desaprovació i altres escarafalls visibles per tota la sala. Una sala plena: 70 persones, molts estudiants de Dret. Només se sent la veu de les acusacions i de vegades el llapis d'un parell de dibuixants; a un d'ells, Ulises Culebro, d'El Mundo, l'acusat Ángel Boza li demana com està quedant el seu retrat. La declaració nuclear de la noia, acaba la Fiscalia, no té "cap contradicció: ha estat sempre pràcticament la mateixa, des de minuts després de l'agressió fins ara". Podria haver mentit o exagerat, diu Sarasate: "Si hagués dit que es va resistir i que li van impedir marxar, hauria estat la seva paraula contra la dels acusats". I recorda els informes policials i psicològics confirmats pels seus autors en el judici: van trobar la noia plorant "amb tanta amargor" i amb tant "desconsol" que va cridar l'atenció d'una parella en una nit, la de San Fermín, on passa de tot i gairebé res no crida l'atenció. No va dubtar quan li van proposar trucar a la policia, i ja davant dels agents li va costar explicar-se. Cap dels que va tenir al davant va dubtar de la seva versió. Dos dies després no es podia expressar amb normalitat a causa del plor. Un any i mig després segueix en tractament. A una agent, aquell matí, la va agafar pel braç i li va dir: "No em deixis sola, sisplau".
Sobre la firma
