La fàbrica de falsedats de l’eurodiputat Tremosa

Va portar a les institucions europees una trepitjada de Pepe a Messi. Va repartir informes vinculant l'eurodiputat de Ciutadans Javier Nart amb el terrorisme per impedir l'entrada del seu partit en el grup liberal europeu —sense aconseguir-ho—. Va utilitzar un selfie amb un exprimer ministre belga per agrair-li el seu suport al procés i va ser desautoritzat per aquest. Va publicar a les xarxes socials una falsa portada de la revista Time fent-la passar per veritable, un muntatge en el qual la imatge original de protestes a Hong Kong apareixia canviada per manifestacions proconsulta a la plaça Sant Jaume de Barcelona. Va compartir suposades fotografies d'una marxa en repulsa a l'aplicació de l'article 155 quan en realitat pertanyien a una celebració de l'Athletic de Bilbao. Va assegurar que Catalunya seguiria a la Unió Europea en cas d'independència i difon que la separació és l'única forma de garantir les pensions dels catalans. I la guinda: va aventurar que el Brexit seria per al Regne Unit un win-win.

El propietari d'aquest historial també és o ha estat moltes altres coses. Escriptor d'assajos. Objector de consciència. Professor universitari. Lector incansable. Amant de la poesia de Màrius Torres. Cantant en una coral. Nedador de cap de setmana —de dijous a diumenge torna a Barcelona—. Seguidor acèrrim del Barça —un quadre del Camp Nou decora el passadís al costat del seu despatx—. Pare de tres fills. Fuet de Google i devorador incondicional del Financial Times. Es diu Ramon Tremosa, té 52 anys, és eurodiputat del PDeCAT des del 2009 —llavors CDC—, i és considerat una peça clau de l'engranatge logístic que ha marcat l'arribada de Carles Puigdemont i els exconsellers a Bèlgica.

Tremosa, que ha rebutjat atendre aquest diari per a aquest perfil, ha personificat en els últims temps el 'groguisme' i la manca de matisos, en una dialèctica sovint més pròpia d'un Barça-Madrid que de les principals agendes de Brussel·les. "És com Dr. Jekyll i Mr. Hyde. Tot el rigor que demostra en temes econòmics l'oblida quan es tracta del procés", relata un europarlamentari. Aquesta dualitat és una característica molt repetida pels que parlen d'ell: "És un home tècnicament ben preparat, amb formació acadèmica i econòmica, per la qual cosa cadascuna de les seves mentides té una responsabilitat més gran perquè tenen credibilitat", apunta Ignasi Guardans, el seu predecessor com a representant de CiU a l'Eurocambra.

Saber l'hora aproximada a la qual s'aixeca i es fica al llit Ramon Tremosa és fàcil. Sol coincidir amb la primera i l'última piulades del dia al compte que ell mateix gestiona. Endevinar el contingut de les seves publicacions tampoc exigeix titulació. Només apareix un monstre: Espanya. I un miracle: la independència. "Com a eurodiputat, no només s'ha dedicat a defensar la seva concepció de Catalunya, sinó que la seva causa ha consistit a danyar la reputació d'Espanya", assegura Guardans.

La xarxa social és el seu principal mitjà d'expressió. El coordinador d'Economia dels liberals europeus és l'eurodiputat espanyol amb més seguidors —més de 84.000—. Des que va obrir el compte fa més de set anys, ha escrit o compartit una mitjana de 12 missatges diaris; molts més en la seva última etapa. El púlpit de Twitter, amb aquesta inclinació per bons i dolents, li ha servit per acusar un àrbitre d'aplicar el 155 al Barcelona per no veure un gol legal de Messi o mostrar la seva denúncia davant de la Comissió Europea de la suposada "catalanofòbia" de Vueling. Poc importa que la investigació encara no hagi aclarit si es va expulsar dues passatgeres per parlar català o per provocar un altercat.

També ha aprofitat la seva visibilitat en xarxes per estendre la subtilment anomenada posveritat, com quan el seu equip parla de multa de Brussel·les a Espanya per subvencionar el carbó: hi ha investigació, però encara no hi ha sancions. Són múltiples els exemples de la mateixa dinàmica. En el seu moment va assenyalar un esdeveniment de l'Eurocambra programat més d'un mes abans com a contraprogramació d'última hora a un altre de Carles Puigdemont. O va culpar Ada Colau de les interminables files a l'aeroport del Prat inventant la seva participació en un inexistent consell d'administració. "Cal ser roí, o estar molt desesperat, perquè un diputat menteixi d'aquesta manera", va respondre l'alcaldessa de Barcelona, que el va acusar de “trumpisme”. "En el procés de victimització de l'independentisme, Ramon Tremosa ha estat un element no de fake news, sinó d'ultra fake news, multiplicant falsedats, fotos i informacions incorrectes", estima Guardans.

Deu un representant polític ser més acurat en la verificació d'allò que publica? La gran pregunta després de repassar el seu historial és saber quantes de les seves múltiples afirmacions falses eren mentides integrades en una estratègia comunicativa i quantes eren simples errors. En alguns casos ha esborrat aquestes publicacions posteriorment, com quan va escriure sobre la imatge d'una protesta de bombers contra les retallades el missatge "Bombers defensant al poble de la policia espanyola", o quan va publicar la d'una jove que s'encarava amb la policia a Xile sota l'etiqueta #CatalanReferendum. Les rectificacions arriben sempre sense missatge de disculpa. I sovint després de dies de contribuir a propagar les mentides per la xarxa.

Una de les falsedats més habituals de les que ha estat altaveu en els últims temps ha estat descartar l'exclusió de Catalunya de la UE en cas d'independència. "Qui no ens deixarà marxar si ens independitzem són precisament els espanyols, francesos, alemanys i italians perquè tenen moltes multinacionals aquí", va dir en una entrevista en un digital català el juliol passat. Brussel·les ha reiterat el contrari: la sortida automàtica del club comunitari està garantida en cas de ruptura amb Espanya. Va estendre Tremosa intencionadament una falsa il·lusió o només està mal informat? "Em costa creure que ho cregués de debò. Hi ha molts dirigents polítics a Catalunya que ho pensaven, però ell, treballant a Brussel·les, és impossible", afirmen fonts parlamentàries.

Més enllà de la seva hiperactivitat com a predicador del procés —hi ha col·legues que el coneixen amb l'àlies de oncle de l'spam—, l'eurodiputat de Podem Miguel Urbán el qualifica de "neoliberal convençut", i ressalta la seva capacitat de treball. Com a bon economista, sustenta la seva tasca en xifres, escrupolosament desglossades al seu blog. En elles es llegeix que ell sol ha formulat més preguntes a la Comissió Europea que tots els parlamentaris del PP o del PSOE junts. Per a uns altres, un tret sobresurt per sobre de tots: l'obsessió per la seva figura pública. "Ha construït una imatge d'influència i treball a Brussel·les allunyada de la realitat. Treballa tant com la majoria de diputats. Està pensant més a traslladar la imatge que treballa que a treballar. Fer preguntes és senzill si tens becaris o personal per formular-les", assegura un membre del Parlament que prefereix romandre en l'anonimat.

La influència és un valor més difícilment quantificable, però el ránking del setmanari Politico el deixa ben situat: ocupa el lloc 32 dels 751 eurodiputats que s'asseuen a la cambra, el tercer espanyol només per darrere dels populars Pilar del Castillo —desena—, i Esteban González Pons —vint-i-unè—. Entre els seus assoliments més importants, Tremosa sol citar l'aprovació del Corredor Mediterrani o les investigacions a Google per incomplir les regles de Competència. "El tema de Google és molt més feina seva. L'ha hagut de lluitar, no se l'ha trobat fet. No li ha vingut el debat d'agenda. Hi ha un treball on hi ha posat moltes hores", destaca un eurodiputat.

Mentre sobresurt en dossiers més relacionats amb la seva formació econòmica, els seus resultats empal·lideixen en altres àmbits. "Té olfacte polític per triar temes mediàtics, però fa molta política al pes. Per a les estadístiques que tant li importen. Es fa fotos amb comissaris per visualitzar una suposada influència política que no s'ha provat en el tema català, on no ha aconseguit cap suport internacional, ni en la seva família política, on no va impedir l'entrada de Ciutadans i UPyD", estimen les mateixes fonts.

Trencant amb el recorregut habitual des d'una regidoria cap a llocs de més llustre, Tremosa va viatjar directament a l'escó de Brussel·les. Va entrar en política gràcies a una mena de referèndum oral individual. "Què votaries si hi hagués una consulta independentista?", va preguntar Artur Mas al seu antecessor a Brussel·les, Ignasi Guardans. "No", va respondre aquest. "Potser t'has equivocat de partit", va tancar l'expresident . Pocs mesos després, CiU triava Tremosa nou cap de llista per a les eleccions europees: aquesta va ser la fi del catalanisme moderat de Guardans i el començament de l'era sobiranista de Tremosa. Era el 2009 i el professor de Teoria Econòmica deixava les aules de la Universitat de Barcelona per un seient a l'Eurocambra.

El seu nomenament va fer fregar-se les mans a ERC i ajupir el cap a Unió. En el seu passat, dues fites parlen de la seva incompatibilitat amb l'antiga tradició de diàleg de CiU: 17 anys de militància a CDC interromputs pel seu desacord amb un pacte de govern amb el PP. I un rebuig frontal, des del col·lectiu Economistes pel no, a l'Estatut d'Autonomia que sí van acceptar Mas i la plana major nacionalista. Coherent amb el seu desig d'independència, la va aplicar llavors fins i tot a si mateix. Malgrat les seves gairebé dues dècades de bagatge a les files del pujolisme, va ser presentat com un candidat independent recentment sortit del forn acadèmic. Aviat sortiria a la llum que el fitxatge independent de CDC era en realitat un militant de tota la vida.

Des de llavors, la deriva encetada pel PDeCAT i les seves múltiples marques d'una postura pactista fins a la ruptura és ben coneguda. De moment, a Tremosa, a diferència del que li va succeir a Guardans, ningú li ha dit que s'ha equivocat de partit en la nova formació construïda a imatge i semblança de Puigdemont. Ni tan sols quan va preguntar a Brussel·les sobre la trepitjada de Pepe a Messi, un fòrum sens dubte inadequat per tractar la qüestió. "Creu la Comissió que aquests fets tan greus, vists per milions de persones, inclosos nens, han de quedar impunes?", va etzibar. Molt al contrari. Per bé o per malament, quan el PDeCAT es mira al mirall, anys de cirurgia ideològica han deixat una efígie el reflex de la qual té avui, més que mai, l'aspecte de Ramon Tremosa.