Selecciona Edició
Connecta’t
TRIBUNA

Discussió pública

És urgent que es ressalti la importància que té la deliberació i el debat públic en els sistemes polítics democràtics

Un debat electoral en la SER en les últimes eleccines municipals.
Un debat electoral en la SER en les últimes eleccines municipals.

Convé recordar que la democràcia no només implica el reconeixement de drets fonamentals com la llibertat d'expressió, el dret d'associació o la igualtat de totes les persones davant la llei, la celebració freqüent d'eleccions multipartidistes lliures i la possibilitat d'alternança en l'exercici del poder governamental, sinó també la discussió pública argumentada i el compromís dels mitjans de comunicació, tant els públics com els privats, en la difusió d'informacions veraces, en la reproducció fidedigna dels diferents punts de vista existents en la societat i en la promoció d'espais de debat polític plural en els quals es tractin els temes de manera rigorosa i comprensible i els participants es comportin de manera respectuosa.

Jean Drèze i Amartya Sen (Una glòria incerta) van subratllar el valor de la discussió pública en democràcia: “Els problemes socials i econòmics no són sempre fàcils de veure i d'entendre, i un exercici rigorós del raonament públic pot jugar un paper clau tant per expandir la comprensió pública com per ampliar la política il·lustrada”. I Amartya Sen (Índia contemporània) va posar en relleu l'eficàcia del vot quan prèviament s'ha produït la discussió pública: “El raonament públic brinda als ciutadans l'oportunitat de participar en debats públics i influir en les decisions públiques. El vot pot veure's només com una manera —encara que molt important— de portar a la pràctica aquests debats, quan l'oportunitat de votar es combina amb la de parlar i escoltar sense cap temor”.

Davant la convocatòria d'eleccions multipartidistes o de consultes polítiques específiques, s'hauria d'emfatitzar la importància dels debats públics entre els candidats i les candidates de les diferents formacions polítiques o entre els i les portaveus de les diverses opcions en disputa. Un debat públic no és un conjunt de monòlegs. Els candidats i candidates o els i les representants d'alternatives polítiques divergents han d'explicar amb precisió el contingut de les seves propostes i les seves previsibles conseqüències, però també han de contrastar, de manera argumentada i rigorosa, les seves propostes amb les que formulin els seus adversaris electorals. L'objectiu hauria de ser que la ciutadania pugui exercir el seu vot amb coneixement i de manera responsable.

Lamentablement, la discussió pública a Espanya i a Catalunya està molt lluny d'aquests paràmetres democràtics. I tot apunta al fet que en els propers mesos i anys aquest problema es pot agreujar. Per això, és una necessitat urgent que es ressalti la importància que té o hauria de tenir la deliberació i el debat públic en els sistemes polítics democràtics, tant en les institucions de l’Estat (parlaments, plens municipals...) com en i entre els diferents grups polítics i socials (partits, sindicats, associacions, entitats, plataformes d'acció...), a Internet, a les xarxes socials i als mitjans de comunicació, especialment si s'aspira a augmentar la comprensió de la població sobre els problemes que s'han de resoldre (pobresa, atur, precarietat, violència masclista, contaminació mediambiental, corrupció, reforma constitucional...). També és necessari donar a conèixer els diferents interessos i punts de vista existents, i les conseqüències de les diverses propostes presentades, que són un requisit imprescindible per construir una democràcia participativa. I a més, aquests espais de discussió pública haurien d'estar connectats i interrelacionats, creant àmbits i instruments que ho facin possible.

Enric Prat Carvajal és historiador i professor de Ciència Política en la UAB.