Selecciona Edició
Connecta’t

El Govern espanyol tria el magistrat del Suprem Sánchez Melgar com a nou fiscal general

Rajoy manté el model de situar al capdavant de la cúpula fiscal un membre de la sala penal

Julián Sánchez Melgar, durant una vista al Suprem.
Julián Sánchez Melgar, durant una vista al Suprem.

El Govern espanyol ha triat el magistrat del Tribunal Suprem Julián Sánchez Melgar com a nou fiscal general de l'Estat, segons fonts governamentals, en substitució de José Manuel Maza, que va morir dissabte passat a Buenos Aires (Argentina) a causa d'una infecció. Amb l'elecció de Julián Sánchez Melgar per dirigir la Fiscalia General de l'Estat, el Govern espanyol segueix el model pel qual ja va optar amb el seu antecessor: situar al capdavant de la cúpula fiscal un magistrat i, en tots dos casos, provinent de la sala penal del Tribunal Suprem.

Sánchez Melgar, nascut a Palència el 1955, és magistrat de l'alt tribunal des de l'any 2000. Abans havia exercit a Cantàbria i va ser president de l'Audiència Provincial d'Àlaba. Al Suprem va ser el ponent de la doctrina Parot, que obligava a acumular les penes a delinqüents amb diverses condemnes i que va ser anul·lada pel Tribunal Europeu de Drets Humans.

De perfil conservador, ha votat en algunes ocasions amb el corrent progressista, com en l'anomenada doctrina Botín, per la qual el banquer no va ser processat perquè no hi havia cap acusació particular contra ell ni tampoc de la Fiscalia. Abans de la mort de Maza, entre alguns magistrats de l'alt tribunal van semblar excessives algunes de les posicions adoptades per la Fiscalia General en relació amb el tema català. No és previsible que Sánchez Melgar faci un gran canvi de rumb a aquestes posicions, segons les fonts consultades, però el nou fiscal general té fama de tècnic i prudent, la qual cosa, segons aquestes fonts, pot encaixar en el model de fiscal amb cintura política que buscava el Govern espanyol.

Sánchez Melgar ha estat també fins ara al Suprem jutge suplent per al control judicial del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), una tasca que fa l'alt tribunal quan ha d'autoritzar actuacions del CNI com punxar telèfons o entrar a domicilis.

En els seus més de 15 anys de trajectòria a l'alt tribunal també li va tocar instruir la querella contra els tres jutges que van excarcerar el suposat narcotraficant conegut com El Negro o la recusació de cinc magistrats per part de Baltasar Garzón. Va ser també ponent de la sentència que va rebaixar la pena de multa a l'alcalde de Ponferrada (Lleó), condemnat per assetjament sexual a la regidor Nevenka Fernández. L'última causa destacada en el qual ha participat és en l'anàlisi dels recursos del cas Madrid Arena, del qual és ponent.