Selecciona Edició
Connecta’t

Vall d’Hebron supera els 2.000 trasplantaments de ronyó

La primera intervenció d'aquest tipus a l'hospital barceloní es va fer el 1976

El doctor Moreso atén a la consulta el Pedro, el trasplantat número 2.000 a l'Hospital Vall d'Hebron.
El doctor Moreso atén a la consulta el Pedro, el trasplantat número 2.000 a l'Hospital Vall d'Hebron.

"Jo estic bé, molt bé", insisteix en Pedro, un veí d'Alpicat (Segrià) de 57 anys. Ningú diria que fa tot just quatre mesos vel van intervenir d'un trasplantament de ronyó. Des del 1996 tenia una insuficiència renal crònica; els últims 18 mesos els va passar enganxat a una màquina d'hemodiàlisi a l'espera d'un ronyó. Va arribar aquest estiu a l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona. Per a en Pedro, una nova vida; per al complex sanitari, el trasplantament de ronyó número 2.000. El pacient i els metges que el van atendre ho van celebrar ahir dijous, quan la seva doctora, Joana Sellarés, li va donar l'alta. Ja pot tornar a la seva feina de cap de manteniment a l'Ajuntament del seu poble.

"No li donarem l'alta mai. Aquesta és una alta, diguem, laboral. Pot tornar a fer vida normal i a treballar, però ha de seguir fent els seus controls periòdics", matisa Sellarés. En Pedro va tenir un limfoma el 1994 i, a causa de la quimioteràpia, va acabar desenvolupant una insuficiència renal crònica que el va portar a necessitar un nou ronyó. Han passat quatre mesos des de la intervenció i en la consulta del servei d'urologia, que ha visitat gairebé cada setmana des de llavors, la doctora revisa la zona del trasplantament i les cames del pacient, perquè els problemes cardiovasculars solen estar molt vinculats a la insuficiència renal. Després, Sellarés llegeix les anàlisis: "Tot perfecte", conclou. Però en Pedro haurà de tornar a Vall d'Hebron, amb visites cada vegada més espaiades, fins que passi un any i mig, quan ja podrà ser atès al servei d'urologia de l'Arnau de Vilanova, el seu hospital de referència. Però la pròxima visita no l'ha de fer fins d'aquí a un mes i mig.

Amb en Pedro, Vall d'Hebron ha creuat la barrera psicològica dels 2.000 trasplantaments de ronyó. Ja en són 2.031 en adults, de fet. I 377 més en nens. El complex sanitari s'encarrega dels casos de la part nord de Barcelona i de tota la província de Lleida. Hi ha una llista d'espera i quan l'Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT) avisa d'un òrgan compatible amb algun dels pacients en llista d'espera a Vall d'Hebron, l'hospital posa en marxa la seva operativa. "Truques al pacient i en tres hores ha de ser aquí, per fer-li totes les proves prèvies. L'endemà a primera hora del matí, s'opera", apunta el doctor Francesc Moreso, cap clínic de trasplantament renal.

Després del trasplantament, els pacients continuen ingressats una mitjana de 12 dies i, després de l'alta hospitalària, ha de fer visites rutinàries setmanalment a les consultes de nefrologia i urologia. Els metges recomanen als pacients que es prenguin correctament les pastilles immunosupressores que eviten un rebuig de l'òrgan trasplantat. A més, cal que facin exercici físic i la dieta ha de ser pobra en sal i calories, ja que els pacients, quan recuperen la funció renal, solen tenir més gana i poden augmentar de pes. Moreso apunta, no obstant això, que només un 10% dels trasplantats de ronyó generen rebuig.

El metge celebra l'èxit aconseguit a l'hospital, que va fer el primer trasplantament el 1976. Malgrat tot, adverteix, "queden tasques pendents". "Cal treballar per prevenir la malaltia renal crònica i buscar altres vies diferents del trasplantament", afegeix.