Selecciona Edició
Connecta’t

El pressupost de Cultura cau un 30% en deu anys

El Conca critica els efectes adversos de l'aplicació del 155

L'Arts Santa Mònica, un equipament que canvia d'estratègia amb massa freqüència, segons l'opinió del Conca.
L'Arts Santa Mònica, un equipament que canvia d'estratègia amb massa freqüència, segons l'opinió del Conca.

La cultura és cada vegada menys prioritària en la despesa pública a Catalunya. Sigui per la crisi econòmica que ja es va perfilar en la dècada anterior o pels avatars de la conjuntura política, els pressupostos de la Generalitat han caigut un 30% del 2006 al 2016. En euros per habitant són 116 quan el mínim desitjable —i equiparable a països de l'entorn europeu— seria de 216. Són xifres que evidencien la delicada salut dels sectors culturals en general i que són desgranats a l'informe anual del Conca. Una anàlisi que s'ha presentat aquest dimecres en una conjuntura més crítica encara; amb l'exconseller Lluís Puig a Bèlgica i enmig de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució.

"Ens trobem en un context excepcional, amb part del govern pres i una altra en l'exili. Amb una intervenció i bloqueig de comptes per part del Govern central que està provocant problemes i anul·lacions d'algunes activitats en museus i un fre de la despesa pública en l'àmbit cultural que afebleix més un sector que ja és fràgil", subratllava Carles Duarte, president del Conca, en l'acte de presentació de l'informe que, per primera vegada, no es farà al Parlament —dissolt per la convocatòria electoral— sinó a l'Ateneu barceloní. Sí que hi ha assistit la presidenta de la cambra catalana, Carme Forcadell, que va rebre un aplaudiment del públic congregat a la sala d'actes de l'Ateneu, i els integrants de tots els partits de la comissió de cultura.

Entre el públic, molts gestors culturals, directors de museus, de teatres i d'auditoris i sales de concert amb cares més aviat circumspectes davant algunes de les dades del sector de l'any passat i pensant —amb més preocupació— en com serà aquesta mateixa radiografia quan s'avaluï el 2017 amb l'impacte de la crisi política del procés i l'aplicació del 155, a més dels atemptats de l'agost passat. "Sigui quina sigui la fórmula política resultant del 21-D, no hi ha construcció possible d'un país si no es fa des de la cultura", ha reclamat Duarte. D'acord amb les dades de l'informe, aquesta màxima no s'està aplicant. Per exemple, en sis anys el pes del sector cultural en l'economia catalana ha perdut 1.650 milions, xifra que suposa una caiguda del 30%.

El 2010 les administracions catalanes van invertir 172 euros per habitant, xifra que el 2016 no va anar més enllà dels 116 euros. L'any passat es va destinar el 0,7 del pressupost de la Generalitat a Cultura quan el 2010 va ser de l'1,3%. I el que el Conca exigeix en la seva anàlisi és un esforç de més del doble, un mínim del 2%. "Es tracta d'una aposta estratègica de país, no parlem d'un sector qualsevol sinó d'una creativitat capacitada per ser un motor de l'economia, com és la ciència", ha afirmat Gemma Sendra, vicepresidenta del Conca.

En números absoluts, serien uns 300 milions més als pressupostos de la Generalitat que, a diferència de l'administració local i comarcal, resta despesa pública per a la cultura de manera sostinguda des del 2010. Segons les dades de l'informe, les diputacions han duplicat el seu esforç, del 6,9% al 12% i els ajuntaments han passat del 5,8% al 6,9%. “Un dels problemes que hem vist en el disseny de les polítiques culturals des que fem els informes —aquest és el cinquè— és que cada administració vol posar la seva empremta quan arriba i això provoca que les polítiques es facin a curt termini, fet que no beneficia una estratègia conjunta”, en opinió de Sendra. Quan no a cert desori en la definició dels continguts i objectius d'alguns dels equipaments, com l'Arts Santa Mònica, que va ser posat com a exemple per Duarte.

A més del decreixement de l'esforç públic, l'inici de recuperació del consum privat en l'oci dels anys 2014, amb 5.468 milions d'euros, i 2015, amb 5.624, es va veure frenat l'any passat que va experimentar una caiguda del 6,2% , en nombres absoluts 5.273 milions d'euros.”La fragilitat del que es va interpretar com els primers brots verds després de la crisi ha quedat palesa”, argumentava Duarte, “probablement perquè la gent no ha deixat de consumir cultura, sinó que ho fa abaratint els costos. Es tracta d'un fet que es veu en les arts escèniques amb un impacte més de muntatges i espais més petits, que costen menys”. L'informe crida l'atenció sobre la urgència de modificar el marc regulador del mecenatge per tenir més ingressos. A França, els desgravaments per patrocini arriben al 60% i a Espanya no passen del 30%.

Cauen els museus i puja la lectura

En 2016, el sector editorial va incrementar la seva facturació en un 5,5% respecte a l'any anterior. Les 402 biblioteques públiques de Catalunya van tenir una reducció d'un 1,2% dels visitants. Els cinemes van augmentar els espectadors en un 1,6% i la recaptació el 0,9%. El cinema català va millorar la quota en pantalla i va arribar al 9,2% mentre que les pel·lícules rodades en aquest idioma només van captar al 0,3% dels espectadors.

En música, en 2016, els concerts en viu es van reduir un 2,4% encara que el nombre d'assistents va créixer un 4.5%. Els museus de Catalunya van rebre 21,6 milions de visites, un 5,7% menys que l'any anterior.