_
_
_
_
_

Més de 18.000 nenes estan en risc de patir mutilació genital a Espanya

Gairebé un terç de les menors viuen a Catalunya, segons un estudi de la Fundació Wassu-UAB

Jessica Mouzo
Una dona amb una fulla a Kènia.
Una dona amb una fulla a Kènia. Brian Inganga

Unes 18.400 nenes estan en risc de patir mutilació genital femenina (MGF) a Espanya. Es tracta de les menors de 14 anys residents en territori espanyol però originàries de països on aquesta pràctica està arrelada. La Fundació Wassu UAB, una organització científica d'investigació transnacional que actua per promoure l'abandonament d'aquesta pràctica, ha publicat una nova actualització del Mapa de la MGF a Espanya el 2016 i ha constatat que el nombre de nenes en risc a Espanya ha crescut un 63,85% entre el 2008 i el 2016. L'organització alerta de la necessitat d'aplicar estratègies preventives i formar els professionals de la salut per conscienciar les famílies que abandonin aquesta pràctica, que té greus conseqüències per a la salut.

Segons la investigació de Wassu UAB, a Espanya hi ha prop de 70.000 dones que provenen de països on es practica la MGF. Es tracta d'un 5,2% més que el 2012. Aquesta pràctica ancestral està estesa per 28 països de l'Àfrica subsahariana, l'Orient Mitjà i Àsia. Segons Unicef, 200 milions de dones al món han estat mutilades i tres milions de nenes estan en risc de ser sotmeses a aquesta intervenció, considerada per moltes cultures com un ritual de puresa i iniciació a la vida adulta.

Catalunya és la comunitat on viuen més menors de 14 anys procedents de països on es practica la MGF. El 30,8% (6.295) viuen en territori català, tot i que aquesta xifra és lleugerament inferior a la registrada el 2012, quan es van comptabilitzar 6.699 menors. Madrid ocupa el segon lloc, amb 2.128 nenes, i Andalusia, amb 1.741, és al tercer lloc. La majoria de les menors procedeixen de Nigèria, el Senegal, Gàmbia i Mali.

"Aquest mapa es pot utilitzar per desenvolupar polítiques públiques encaminades a la prevenció de les nenes que encara no han estat iniciades i a atendre també les dones que ja han estat mutilades", apunta la investigadora Adriana Kaplan, artífex del mapa i directora de la fundació. L'organització científica ha engegat un observatori transnacional a mig camí entre Barcelona i Gàmbia (on la prevalença de la mutilació és del 76%) i ha desenvolupat una metodologia per abordar la lluita contra aquesta pràctica als països d'origen. "Hem fet estudis en els quals hem demostrat que aquesta pràctica té conseqüències per a la salut a curt termini (infeccions, sagnats...) i a llarg termini, pel que fa a la morbimortalitat maternoinfantil. Les dones que han estat mutilades tenen quatre vegades més possibilitats de patir complicacions durant el part", ha explicat Kaplan.

Entre el 2012 i el 2016, el nombre de menors en risc dins del territori espanyol s'ha reduït lleugerament (0,35%). Kaplan sosté que la crisi econòmica ha fet que "vinguin menys dones per reagrupació familiar, per la qual cosa la taxa de fecunditat baixa". A més, afegeix, s'ha perdut informació de moltes nenes que, tot i que els seus pares siguin originaris d'algun dels països on es practica la MGF, han nascut a Espanya i tenen d'entrada la nacionalitat espanyola. Com que l'estudi s'ha fet a partir del padró municipal, si les menors neixen a Espanya, no es pot saber a través d'aquest registre l'origen familiar.

Nenes que retornen als seus països

Però la investigadora adverteix que hi ha un altre element que cal tenir en compte. "Ens consta que hi ha moltes nenes que han tornat al seu país", apunta. Només a Catalunya, detalla Kaplan, han retornat unes 400 menors gambianes al seu país d'origen. La investigadora ho atribueix, en bona mesura, a l'acció "coercitiva i punitiva" dels Mossos d'Esquadra.

Malgrat que Catalunya disposa d'un protocol d'atenció i prevenció de la MGF, la investigadora alerta que "no s'està aplicant bé". El document prioritza una formació i seguiment dels professionals de la salut per abordar les situacions de risc i, si no hi ha més remei, com a baula final de la cadena si fallen totes les altres mesures preventives, la intervenció dels Mossos. No obstant això, afegeix, els Mossos estan actuant com a primer nivell d'intervenció. "Sobretot a la regió policial de Girona i la Metropolitana Nord, retiren passaports abans de viatjar, fan actuacions punitives... Sospitem que les nenes han estat enviades altre cop a Àfrica per evitar la retirada del passaport", apunta. Segons la fundació, s'han registrat 357 intervencions policials preventives (retirada de passaports abans d'un viatge als seus països d'origen) a Catalunya. A la resta d'Espanya, diu Kaplan, cap. "No hi ha voluntat política. Hi ha una voluntat repressora i s'estan cometent delictes uniformats", denuncia.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jessica Mouzo
Jessica Mouzo es redactora de sanidad en EL PAÍS. Es licenciada en Periodismo por la Universidade de Santiago de Compostela y Máster de Periodismo BCN-NY de la Universitat de Barcelona.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_