Junts per Catalunya i Esquerra pacten la renúncia a la ruptura unilateral
L'independentisme vol anar a les eleccions amb unes reclamacions conjuntes
Més enllà de l'autocrítica i de les declaracions públiques, les principals formacions de l'independentisme tenen la intenció de canviar d'estratègia després de les eleccions del 21 de desembre i renunciar a la via unilateral que ha acabat amb més de mig Govern a la presó i una altra part fugida a Brussel·les. Junts per Catalunya i Esquerra Republicana han pactat un document conjunt en el qual advoquen sense objeccions per "una negociació bilateral" amb el Govern espanyol.
La fórmula de la llista unitària de Junts pel Sí del 2015 no es repeteix en els comicis del 21-D, però això no ha impedit que el PDeCAT i ERC hagin pactat una estratègia que portaran als seus programes i que podria suposar la renúncia a la via unilateral per la qual van apostar des de les últimes eleccions. Membres de les dues candidatures van consensuar fa uns dies un document de nou punts entre els quals es preveu "un gran acord de país, que amb voluntat democràtica i vocació constituent, eixampla encara més, mitjançant instruments de presa de decisions i debat participatius, l'àmplia majoria ciutadana partidària que Catalunya pugui exercir lliurement el dret a l'autodeterminació".
El document va ser consensuat la setmana passada i confirmat a EL PAÍS per fonts de la negociació després de publicar-lo Nació Digital. El punt transcendental del text és el que aspira a aconseguir "una negociació bilateral amb l'Estat i la Unió Europea a partir de la qual, sense cap renúncia prèvia per part del Parlament i el Govern, es faci possible l'accés de Catalunya a la plena independència i l'efectiva i pacífica articulació democràtica de la república catalana".
La premissa de la negociació suposa un gir de l'estratègia de l'independentisme, que el 2015 va concórrer a les eleccions amb la intenció de proclamar la secessió, segons el programa de Junts pel Sí. Finalment, es va modificar i es va apostar per celebrar el referèndum de l'1 d'octubre malgrat que va ser suspès pel Tribunal Constitucional. Després va venir la declaració d'independència del 27 d'octubre i la proclamació de la república.
El text reclama la llibertat dels consellers destituïts i dels líders sobiranistes així com la retirada de l'aplicació de l'article 155 i la defensa de l'escola catalana.
La CUP se'n desmarca
Les enquestes publicades fins ara repeteixen una fotografia del Parlament molt semblant a l'última composició, amb una meitat independentista i una altra no. D'aquí la necessitat del secessionisme d'eixamplar la seva base social i electoral. El que més clar s'ha posicionat fins ara en aquesta línia ha estat Oriol Junqueras, president d'ERC. El dia 15 va escriure una carta a la militància en la qual advocava per la necessitat de "sumar noves complicitats, nous aliats no necessàriament independentistes però sí inequívocament demòcrates", en el que es va entendre com una picada d'ullet als comuns. En aquesta carta no es pronunciava una sola vegada la paraula independència i demanava a la seva formació, ERC, que s'assemblés a la societat que volia representar.
La CUP participa en les negociacions per compartir punts del programa però no renunciarà a la via unilateral, informa Àngels Piñol. Núria Gibert, portaveu del secretariat, va sostenir que aquesta és l'"única" sortida per al seu projecte polític i va titllar de "pas enrere" la bilateralitat. "És una entelèquia pensar que l'Estat negociarà", va recalcar. Després de lamentar que l'esborrany faci només una "vaga" i "tèbia" al·lusió a la república "ja declarada", Gibert va reblar: "Renunciar a la unilateralitat seria renunciar als nostres postulats. Si quan l'Estat l'amenaça, no fas res, el missatge que dones és que deixaràs de moure't i d'existir. Seria com dir que com que l'Estat és molt dolent, hi ha molta
La CUP descarta una negociació bilateral
La CUP ha subratllat aquesta tarda que no pensa renunciar a la via unilateral perquè creu que es l'"única" sortida possible per tal d’aconseguir el seu projecte polític de la independència. Núria Gibert, portaveu del secretariat, ha qualificat de "pas enrere" dos dels punts de l’acord entre Junts per Catalunya i Esquerra -que apel·len a la bilateralitat- i “d’entelèquia" que l’Estat s’avingui ara a negociar. "No renunciarem a la via unilateral perquè seria com renunciar als nostres postulats. Si quan t’amenacen, no fas res i et quedes quiet a casa, la senyal que dones es que deixes de moure’t i d’existir. No renunciarem al que som i al que pensen. Seria com dir que com que l’Estat es molt dolent, hi ha mola repressió i pega molt, ara deixarem de ser independentistes. No, la nostra causa es justa i seguirem defensant-la", ha reblat.
Els anticapitalistes han aclarit la seva posició després de divulgar-se que els tres partits independentistes estaven negociant punts dels programes electorals a les eleccions. La CUP ha precisat que està d'acord òbviament en que finalitzin les causes judicials i s'excarcerin els consellers però ha expressat la seva inquietud respecte als punts 8 i 9 de l'acord que fan referència a la bilateralitat. Gibert ha assenyalat que la via unilateral "no és un caprici de quatre bojos" i que es de fet la única sortida que deixa oberta l'Estat en negar-se a negociar. Tanmateix, els cupaires creuen que el document fa referències massa "tèbies" a la República, ja declarada, en lloc d'especificar com podem implementar-la". Després de recordar tota la feina feta al mandat anterior amb les lleis de transitorietat i les resolucions de procés constituent, Gibert ha refusat que la voluntat dels catalans s'hagi d'aplegar ara un estat autoritari i una nova fulla de ruta que recorda massa, ha dit, al pacte nacional pel dret a decidir, una etapa ja superada durant el referèndum de l'1 d'octubre.
