Selecciona Edició
Connecta’t

La Fiscalia s’oposa al fet que les causes per rebel·lió a Catalunya s’acumulin al Suprem

El ministeri públic prefereix que els imputats no aforats siguin investigats a l'Audiència Nacional

Diversos exconsellers arribant a l'Audiència Nacional, el 2 de novembre.
Diversos exconsellers arribant a l'Audiència Nacional, el 2 de novembre.

La Fiscalia s'oposa, en un informe que s'enviarà al jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, al fet que les investigacions per rebel·lió que se segueixen a l'alt tribunal i a l'Audiència Nacional pel procés independentista s'acumulin en una mateixa causa, segons han informat fonts del ministeri públic.

Avui dimarts s'acaba el termini de cinc dies que va donar Llarena perquè les parts remetin els seus informes sobre la possible acumulació d'aquests sumaris, que deriven de les querelles presentades pel fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza –que va morir dissabte a l'Argentina–, el passat 31 d'octubre, quatre dies després que el Parlament proclamés la independència de Catalunya.

Al Suprem, el jutge Llarena investiga sis membres de la Mesa del Parlament, encapçalats per la presidenta Carme Forcadell, la majoria dels quals mantenen la condició d'aforats. A l'Audiència Nacional, la jutgessa Carmen Lamela té oberta una causa contra els membres del Govern de la Generalitat destituïts per l'Executiu central el mateix 27 d'octubre en aplicació de l'article 155 de la Constitució. D'ells, vuit exconsellers, entre els quals hi ha l'exvicepresident Oriol Junqueras, són a la presó incondicional i cinc més, entre els quals hi ha l'expresident Carles Puigdemont, han fugit a Bèlgica per posar-se a resguard de la justícia espanyola.

En qualsevol cas, la decisió final sobre l'acumulació o no de les causes de l'Audiència Nacional i el Suprem dependrà exclusivament del criteri del jutge Llarena. Aquest dimarts, la jutgessa Lamela va enviar al magistrat de l'alt tribunal l'informe sobre l'estat de la investigació que porta contra els exmembres del Govern. Aquesta causa inclou també les investigacions per sedició contra els líders de les entitats sobiranistes Assemblea Nacional Catalana i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, respectivament, també empresonats, i contra l'excomissari major dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero.

Els 20 querellats, sosté la Fiscalia, van instigar, amb la seva desobediència “sistemàtica” a les resolucions del Constitucional, “un moviment d'insurrecció activa entre la població davant de l'autoritat legítima de les institucions de l'Estat amb la finalitat d'aconseguir el seu objectiu secessionista”.

Les querelles per rebel·lió contra els principals líders independentistes se centren principalment en el període comprès entre el 6 i 7 de setembre, quan el Parlament va aprovar, menyspreant els drets de la minoria, les anomenades lleis de desconnexió de Catalunya, i el 28 d'octubre, quan Puigdemont, ja destituït en aplicació de l'article 155 de la Constitució, es va presentar, en un discurs enregistrat a Girona i retransmès per TV3, com a president de la Generalitat.

Les denúncies, signades totes dues pel fiscal general Maza, emmarquen els episodis d'aixecament “intimidatori i violent” contra la Constitució i per “trencar l'organització territorial de l'Estat” en el pla independentista que va arrencar el 9 de novembre del 2015. Aquell dia, els diputats de Junts pel Sí i la CUP van aprovar al Parlament la resolució independentista.

“Amb les seves decisions i actes, al llarg d'aquests dos últims anys [els querellats] han produït una crisi institucional que va culminar amb la declaració unilateral d'independència realitzada, amb total menyspreu a la nostra Constitució, el 27 d'octubre”, va recordar Maza en la compareixença en què va anunciar la presentació de les querelles.

MÉS INFORMACIÓ