L’últim revés per a una icona amb mala sort

Va ser la mateixa alcaldessa Ada Colau qui ho va veure clar: la torre Agbar podia reforçar la candidatura de Barcelona per acollir l'Agència Europea de Medicaments (EMA, per les seves sigles en anglès). Un edifici icònic, de signatura, sense llogaters, situat en una zona estratègica de la ciutat i en una plaça en obres que s'ha de convertir en un parc. L'alcaldessa es va reunir amb la propietat, la companyia cotitzada Merlin Properties, a l'edifici històric de l'Ajuntament i van acordar reservar la torre per a l'EMA. Colau fins i tot va intentar canviar el nom a la torre, que fins llavors s'havia dit torre Agbar, pel de torre Glòries, per la seva ubicació en aquest nus viari. Però el tercer edifici més alt de la ciutat ha patit un altre revés. 

La torre cilíndrica, amb una façana que s'il·lumina, i dissenyada per l'arxifamós arquitecte francès Jean Nouvel, va ser inaugurada el 2005. Va ser un encàrrec d'Aigües de Barcelona (Agbar), que va construir Layetana i va tenir un cost de 130 milions d'euros. Però els seus 34 pisos no han estat mai del tot ocupats. Agbar no el va arribar a omplir i ha tingut poc èxit a l'hora de llogar els espais buits. Des de gener del 2016 pertany a Merlin, que el va comprar per 142 milions d'euros.

El problema de la torre ha estat en part el mateix que el seu atractiu: és massa icònica. Quan Agbar va posar espais en lloguer, a les empreses els va costar traslladar-se a casa d'una altra companyia. Fins que l'empresa d'aigües es va tornar a mudar a partir del 2015. L'edifici, a més, és poc pràctic. Ho expliquen els qui hi han treballat. Es tracta de plantes circulars on és difícil encaixar-hi despatxos tancats, hi ha massa llum, els ascensors i els lavabos són al centre de les plantes i no veus els companys...

L'any passat, abans de tenir la candidatura de l'EMA sobre la taula, va viure l'última polèmica, quan es va filtrar que l'Ajuntament havia dificultat els tràmits a l'actual propietat perquè la reconvertís en hotel. En realitat, el problema no eren els tràmits, sinó la complexitat de reciclar un edifici tan peculiar pensat per a oficines en habitacions per a turistes o congressistes. 

La idea que la torre acollís l'EMA hauria estat un revulsiu per a l'edifici i per a la seva propietat. En acordar el blindatge amb l'Ajuntament, Merlin va congelar la comercialització de l'edifici. Però mentrestant ja ha començat a invertir-hi 15 milions d'euros a rehabilitar-lo amb l'objectiu que esdevingui “el més atractiu de la ciutat”. Descartada l'Agència Europea de Medicaments com a inquilina, la reforma consistirà a posar al dia les plantes per a oficines i habilitar dos restaurants als pisos 15 i 25. La part superior de la torre serà un “observatori” obert al públic i operat per una tercera empresa.